Els historiadors del futur -o els biògrafs- hauran d'esbrinar les causes de l'evolució política de Jordi Pujol. Com un polític que es nomenat el 1984 Español del Año pot esdevenir sobiranista a les acaballes de la seva carrera política.

Si no volen anar tan enrera -l'ABC el va nomenar Español del Año perquè era l'únic capaç de guanyar als socialistes- només cal veure l'última legislatura a la que es va presentar: la del 1999.

Aquella en la que Carod -en un discurs brillant- li ofereix un pacte amb Esquerra i Pujol tria el PP. De fet, els mateixos Pressupostos que prorroga ara Mas van ser pactats també amb el PPC perquè llavors encara jugaven a la geometria variable.

L'evolució política de Pujol és, doncs, un cas únic en la història de la Catalunya contemporània només comparable al de Francesc Macià, que passa de ser coronel de l'Exèrcit espanyol a president de la Generalitat. Pujol fa un camí similar, però a la inversa.

Òbviament la conversió de Pujol pot ser sincera, però el curiós és que aquestes conversions es produeixen sempre en deixar el poder. A una altra escala hi ha casos similars com Quim Nadal, Ferran Mascarell o Ernest Maragall. Cap d'ells va defensar el dret a decidir  quan eren consellers del PSC.

El que no sé si se n'adona Pujol és que fent-se sobiranista, en el fons, està tirant pedres al seu propi terrat. Si Pujol és ara independentista que va estar fent durant 23 anys? perdre el temps?.

Perquè el catalanisme de Pujol era el de l'acord, el peix a cove, l'estira-i-arronsa. El del Pacte del Majestic, en definitiva. En certa manera ell mateix ha contribuït a empetitir la seva figura política. Qui valorarà l'obra de govern de Pujol si ara defensa el contrari del que practicava?.

Jo crec que ell mateix n'és conscient perquè divendres passat publicava un article a La Vanguardia en el que insistia que "té tota la lògica el que està passant" i refermava -ho deia en castellà- que "se han roto todos los puentes".

Però malgrat totes les interpretacions -l'endemà el replicava Francesc de Carreras al mateix diari- no era un article rupturista: era un SOS. Pujol apel·lava al reconeixement de Catalunya en matèria d'autogovern, de recursos financers o d'identitat. Si fa no fa el que ha defensat sempre.

Si em busques em trobaràs:

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies