La Punteta · 4 de Juliol de 2022. 09:44h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

L'èxit de la cimera de l'OTAN incomoda

A les esquerres a l’esquerra del PSOE i als dirigents independentistes  l’èxit espanyol a la cimera de l’OTAN a Madrid els  incomoda i  descol·loca. En canvi, aquest cop  el PP ha tingut l’encert de fer  d’oposició lleial i ha reconegut la bona actuació del Govern, s’entén que referida al component socialista, l’altre s’ha absentat de les responsabilitats.

No cal dir que el reconeixement del PP (i de Ciutadans) l’han titllat de prova de la dretanització del PSOE en lloc d’indici de moderació de la fustigació  al Govern.  Això de la “política d’Estat” importa un comí a esquerres residuals o “transformadores” i a independentistes.

Anem a pams. L’organització material de la cimera ha estat un èxit innegable, les molèsties causades als madrilenys  eren inevitables, atesa l’envergadura de la concentració de líders, ministres, assessors, seguretat, logística, etc., molèsties en part compensades per la caixa feta per molts establiments i negocis i per la  publicitat de la marca “Madrid”.

El paper de les autoritats espanyoles, des de Felip VI com a cap de l’Estat i de  Pedro Sánchez com a  president del Govern fins als funcionaris civils i policials anònims i les nombroses persones que han col·laborat en el desenvolupament de la cimera, ha estat brillant. Negar-ho és mesquí, les observacions crítiques són benvingudes si aspiren a ser constructives, gairebé tot es sempre susceptible de perfeccionament.

El contingut del nou “Concepte estratègic” de l’Aliança satisfà els objectius específics que s’havia plantejat el Govern: la importància del “flanc Sud” per a la seguretat dels Aliats, ergo d’Espanya, i  la  preservació de  “la sobirania i la integritat territorial de tots els Aliats”. No hi surten identificades les ciutats de Ceuta i Melilla, no calia,  integren el territori nacional.

I, a més, el ministre José Manuel Albares, entrevistat per TVE,  ha aclarit que  les declaracions oficials de l’OTAN no  fan esment de localitzacions, llevat que siguin objecte d’amenaça o d’atac,  que no és el cas de Ceuta i Melilla.

Qualsevol referència a la integritat territorial dels Estats treu de polleguera els independentistes, i saben per què. Curiosament, passen per alt la contundent precisió de l’ article 4 del Tractat de la Unió Europea:  la UE “respectarà les funcions essencials de l’Estat, especialment les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial”.

Quant al moll de l’os del “Concepte estratègic” aprovat: la consideració de Rússia com “la més important i directa  amenaça contra la seguretat dels Aliats” tant  els uns  com  els altres  l’obvien, se situen per damunt de “minúcies”.

 Per als independentistes el més important al món, encara que hi hagi  canvi climàtic galopant, guerra a Europa, perill nuclear, fams, migracions massives, crisi energètica, inestabilitat econòmica global, desigualtats  esfereïdores, etc.,  és la independència impossible d’una Catalunya imaginària, car  també obvien la Catalunya real.

Les esquerres de l’esquerra continuen immerses en el vell i (ara) fals dilema “canons o mantega”. Pacifistes ingenus o demagogs  -quan el que toca és un pacifisme “armat”-  van  amb el lliri a la mà, són l’enemic ideal  per a la  Rússia expansionista i agressiva de Putin.

El compromís d’apujar el pressupost de defensa fins al 2% del PIB d’aquí al 2029 sembla una càrrega assumible, que distribuïda anualment de manera equilibrada no té perquè afectar la  consecució  de  la “mantega”.

 Tothom voldria més “mantega”, però la seguretat  és també  “mantega”, perquè sense seguretat no hi ha “mantega”.

A la base naval de Rota ja hi ancoren quatre destructors nord-americans com a forces de l’OTAN, dos més no signifiquen una alteració substancial de la cooperació d’Espanya.

Al contrari, representen un augment de la capacitat dissuasiva de l’Aliança en un àrea delicada, cosa que  ens convé, atesos els riscos particulars derivats  de la posició geoestratègica d’Espanya: frontera intercontinental i porta del Mediterrani.

Però -no ho dubteu- tot plegat serà objecte, no de propostes alternatives sobre quina seria la millor garantia de seguretat per a Espanya hipotèticament fora de l’OTAN,  sinó  de tergiversació i d’utilització per desgastar el Govern i refermar els atacs contra el president, el cap de turc preferit.

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat