Publicitat
La Punteta · 30 de Gener de 2013. 14:02h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'heroi de la Catedral

Ahir, a la Plaça de la Catedral, a un quart i cinc de dues, just abans de la roda de premsa de Govern, vaig veure de cop i volt sortir un dependent d'una òptica corrent, donar-li una empenta a un lladre i recuperar un parell d'ulleres que li acabava de pispar.

L'home, que havia anat pel terra, es va molestar: "no hace falta que me tires al suelo". Amb una barra immensa encara es va queixar: "Me las pides y yo te las doy". Les frases són textuals perquè em vaig afanyar a apuntar-les en aquell mateix moment.

Fins i tot va tornar a entrar a la botiga per demanar explicacions com si fos un client autèntic. Des del carrer, se sentien els seus crits. Després, sense immutar-se, va seguir el seu camí. Suposo que fins a la propera víctima. Com si la seva feina fos un treball honrat. Duia una gran bossa d'esports penjada a l'esquena. No vull pensar plena de què.

Vaig entrar a la botiga i vaig felicitar el dependent. No vaig ser l'únic. També ho van fer un parell de  joves i una senyora gran que, com jo, havien estat testimonis dels fets. Tots volíem expressar, d'una manera o altra, el nostre suport. La companya de l'heroi encara estava blanca de l'ensurt. L'empresa -perquè és una cadena d'òptiques- hauria de nomenar-lo empleat del mes, fer-lo encarregat o apujar-li el sou.

Al final, el pispa havia confós les ulleres amb un parell d'estoigs. Això sí, de la marca Rayban. De les més cares. I amb una sang freda digna de Truman Capote, per agafar-les, va haver d'obrir un armari situat a sota de l'expositor.

Els botiguers tenen molts problemes -la crisi, les grans superfícies, el relleu generacional, els preus dels lloguers- però sens dubte un dels més greus és la impunitat dels petits furts. La gent ha perdut la vergonya. Recentment, un testimoni directe m'explicava el cas d'un home que van enxampar en un Guissona amb un parell de paquets de pipes a les butxaques.

I un dia, en un Mercadona, un que estava retingut pels guardes de seguretat s'oferia llavors a pagar la mercaderia i es lamentava perquè, en la seva opinió, no n'hi havia per tant. A la cadena Schlecker, han hagut de posar uns cartells en pla "Aturem els furts". Mentre que, en algunes botigues de l'Eixample han posat uns cartells amb el lema "Beware" per alertar els turistes. A mi, sempre que un d'ells em pregunta una adreça en anglès, m'acomiado amb un consell: "Be careful with your bags"

Sí, ja sé que Millet va robar més de trenta milions i continua al carrer, el tresorer del PP en tenia 22 a Suïssa i al duque em...Palma..do el fiscal li demana ara una fiança de més de vuit. Però el respecte a la propietat privada ha estat un dels pilars de les societats avançades. De fet, el comunisme va intentar abolir-la i no se'n va sortir.

Perquè, en aquest cas, no parlem de l'anomenat furt famèlic -aquell que en descriu l'exmosso Joan Uribe, ara antropòleg, en el seu llibre "El costat fosc" (Cossetània)-: el de la persona que "roba per menjar". Ni tampoc cal confondre el furt famèlic amb el numeret que va muntar algun dirigent d'Izquierda Unida en una gran superfície. En aquest cas, no era qüestió de gana. Era qüestió de barra. De total impunitat.

 

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 Paco Pil, Hojpitalé, 01/02/2013 - 13:43

Va dir: "no hace falta que me tires al suelo", no "no cal que em tiris a terra", oi? "No hasse falta dessir nada más", que deia aquell.

#2 David Donovan, Barcelona, 31/01/2013 - 01:20

Best say "careful"

#1 Soro, Barcelona, 30/01/2013 - 15:01

Dins una coneguda botiga de roba, un home de color va robar-li la cartera a un turista d'aspecte asiàtic, el servei de seguretat va poder caçar-lo just quan sortia per la porta i retenir-lo. Mes tard la policia apareixia per la botiga i el lladregot acabar a fora enfotensa.