El senyor Francesc Homs i Molist (Vic, 1969 ) ha tingut la mala sort de ser processat pel Suprem el mateix dia que Donald John Trump ha pres possessió com a 45è president dels Estats Units. La notícia ha quedat eclipsada: a La Vanguardia ha anat a parar a la plana 20 per darrera de l’enèsim intent del Govern d’arribar a un acord amb la CUP sobre els Pressupostos. A El Periódico a la pàgina 19. A l’Ara a la 6.

No surt en portada ni al diari més proper a la causa del senyor Homs, El Punt-Avui. Aquí almenys apareix a la plana 7, però destaquen més la mobilització de l’ANC, Òmnium i l’ACM a favor de demanar festa pel judici de Mas, Rigau i Ortega. A veure si les masses surten al carrer. Dóna una mica la sensació que el senyor Homs està amortitzat. Perquè no per esperada és menys important la notícia: tot un exconseller de Presidència sentat a la banqueta dels acusats pels delictes de prevaricació i desobediència.

En la meva opinió, Francesc Homs ha comès dos errors. El primer signar una carta en la que ordenava a una empresa continuar endavant amb els preparatius del 9N. Si fas una malifeta almenys no deixis rastre documental.

El segon: plantejar una estratègia política en comptes de jurídica. Homs encara va una mica en pla milhomes pel món. Com quan era conseller de Presidència i tractava el ministre Montoro de “macarra” o comparava el PP amb "hienes". Ara diu que això és com una guerra, un atac a Catalunya, que l’Estat espanyol no fa por o que no el faran plegar. Fent amics pel Suprem.

Atès que és advocat -no tinc notícia que hagi arribat a exercir- trobo que és una estratègia suïcida. Jo no contractaria el senyor Homs ni per barallar-me amb el meu veí, en el cas que m’hagués de barallar amb el meu veí. Homs deu saber molt de fer ponències al congrés del partit, de compartir un sopar amb Ernest Maragall per enllestir l'Estatut o de disparar a tort i a dret des de la sala de premsa de Palau, però d’estratègia de defensa sospito que va molt peix.

El problema també és que al sobiranisme li falta èpica. Jo no sóc partidari de trencar cap plat. I, per descomptat, tampoc de desobeir, però si ho fas de fer almenys fes-ho bé. Tots els inculpats pel 9N -incloc Mas, Rigau, Ortega i Forcadell- han desaprofitat l’ocasió d’esdevenir uns herois. Al contrari, s’han afanyat a reconèixer els tribunals, a contestar totes les preguntes i a descarregar la responsabilitat en els voluntaris.

Fins i tot el regidor de la CUP Joan Coma. Dimarts passat el Telenotícies -migdia i vespre- van mostrar les imatges d’ell declarant sobre com trencar els ous abans de fer una truita. Evidentment al TN ho venien com un acte gairebé heroic -ja vaig dir en un article anterior que em semblava una bestiesa detenir una persona per una recepta de cuina-, però se’l veia contestant al fiscal i en castellà!.

Em temo que, en molts casos, estan més amoïnats pel seu futur professional que per la independència. Sovint no han fet un altra cosa que dedicar-se a la política. Antoni Bassas li preguntava l’altre dia en una entevista a l’expresident Mas:

- Si l’inhabiliten políticament què farà?

- Doncs el mateix que estic fent ara.

- Continuaria dins el partit?

- La meva vida és aquesta. El món de l’empresa m’agrada molt, però no m’ho plantejo.

Clar, Mas porta més de trenta anys dedicat a la política. No sap fer res més. Ja li va dir Inés Arrimadas durant el debat frustrat d’investidura del 10 de novembre del 2015: “Con 34 años tengo más experiencia en la empresa privada que usted”. Tampoc tinc constància, com deia abans, que el senyor Homs hagi trepitjat mai un jutjat si no és com processat.

Pateixo pel PDECAT, en la mateixa entrevista l'expresident deia que volia continuar al capdavant per donar "força i enlairar el Partit Demòcrata" després d'haver dut  l'antiga Convergència a les pitjors perspectives electorals de la seva història. Que Déu els agafi confessats.