El temible Ignacio Vidal-Folch, un dels nostres escriptors botiflers més preuats -acaba de fer el salt d’El País a El Mundo- va publicar un article en una data tan assenyalada com el 18 de juliol (1) en el que analitzava el llenguatge del procés construït, en la seva opinió, a base de “modismos, giros, tópicos, muletillas y cantinelas”.
El llenguatge de la transició nacional ha estat farcit, en efecte, de tota mena d’eufemismes i de metàfores. La meva teoria personal és que com que no hi ha una majoria sobiranista folgada -el famós 48% de les darreres eleccions al Parlament- calia crear una terminologia específica per intentar convèncer els indecisos i no espantar el personal. Allò que, en castellà, se’n diu dorar la píldora.
Per això el procés ha estat ple de paraules i expressions festives. Hem parlat de consulta abans que de referèndum, dret a decidir en comptes de dret a l’autodeterminació. La independència serà una “desconnexió” on tots -fins i tot Espanya- hi sortírem guanyant: “win win”. No s’entén, per tant, que no ens deixin marxar.
Potser, de totes, la millor expressió és quan es parla de la “bona gent” que ha cregut en el procés. Francesc-Marc Álvaro, un dels que ha començat a frenar davant la patacada, encara l’utilitzava en un article a La Vanguardia dijous passat (2). Com si els que no van anar a les manifestacions multitudinàries de la Diada o simplement hem estat escèptics d’ençà que Mas va perdre dotze diputats de cop fóssim “mala gent”. Autèntica xusma. Púrria.
Però ara que s’acosta l’hora de la veritat ens ha entrat el cangueli. Hem incorporat, sense adonar-nos, un nou concepte: el de les “eines”. El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja la va deixar anar en la seva entrevista a TV3 quan va dir que calien “eines que ara no tenim”. Ara, de la independència en diem “eines”.
I a l’entrevista, també a TV3, que van fer a Junqueras dijous passat; Xavier Coral li va preguntar per “la desconnexió” al cap dels famosos 18 mesos. El vicepresident va començar a posar excuses: "cal fer-ho de la millor manera possible”, “fer-ho molt bé”, “fer-ho tan bé com calgui”, “no serà fàcil”, “ens posaran totes les traves”. Però això ja ho sabien, no?.
Pel que sembla, finalment se n’han adonat que “la independència no depèn exlusivament del Govern de Catalunya” ni del “consens social”, sinó d’un “món golobalitzat”, d’“estructures superestatals”. Fins i tot se li va escapar la paraula “segregació” en comptes d’independència.
El veritable home fort de l’Executiu va acabar parlant dels “mercats financers” perquè tenen “una influència colossal”. Fins al punt que un dels tertulians, Josep Maria Ureta, un gat vell del periodisme econòmic, va haver de dir-li que “en qualsevol país normal estaríem discutint de què passa amb els Pressupostos, no dels mercats financers". “Som-hi”, va dissimular Junqueras.
Però l’expressió “eines” ha creat ja escola. Fins i tot a Esquerra, que són independentistes de pedra picada. La diputada Montserrat Fornells, en la seva intervenció a la inauguració del congrés d'Unió de Pagesos divendres passat, també va dir una de freda i una de calenta.
La calenta: “el sector agrari serà crucial a la nova República Catalana i deixarà d'estar en la situació de desemparament que viu sota el govern espanyol”. La freda: “volem totes les eines per defensar la política agrària de la República Catalana a la Unió Europea”. Tampoc, en aquest cas, va esmentar la paraula independència.
Mentre que el nou president de la Generalitat ha introduït una variant semàntica en la seva entrevista a La Vanguardia d'aquest diumenge. El director del diari, Màrius Carol, li pregunta com s’imagina la “travessia” de l’autonomisme a l'independentisme i Carles Puigdemont s'empesca l'expressió “nou ordre”. “Com abans arribi el nou ordre millor per a tothom”, afirma però tampoc en aquest cas parla d'independència. No vull ni pensar, d'altra banda, qui feia servir el terme "nou ordre" en la història recent d'Europa.
Crec que ens ha entrat el cangueli.
(1) "Cómo escribir un artículo"
(2) "Mobilitzats, no hegemònics”, 21 de gener del 2016