Publicitat
La Punteta · 6 de Novembre de 2011. 18:20h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'imputat de l'Oficina Antifrau

L'increible no és que Carles Quílez hagi demandat Catalunya Ràdio -i de retruc e-notícies- per dir que estava imputat malgrat estar realment imputat. L'increible és que aquest senyor continuï com a alt càrrec de l'Oficina Antifrau dos mesos després de l'arribada del nou director, Daniel de Alfonso.

Perquè aquest antic periodista de la Ser -els periodistes no hauríem de deixar mai de fer de periodistes- està imputat pels presumptes delictes de suborn i revelació de secrets pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona arran d'una operació antidroga dels Mossos d'Esquadra.

Conec Carles Quílez des de fa 20 anys i espero de debò que se'n surti, malgrat que ens hagi demanat 60.000 euros d'indemnització, rebaixats pel jutge a 3.000. Però més enllà de la presumpció d'innocència i la meva confiança personal, hagués hagut de deixar les seves responsabilitats al front de l'Oficina Antifrau en benefici propi i de la institució. Almenys de manera temporal.

Suposo que l'Oficina Antifrau té mecanismes administratius -una excedència temporal, un permís no retribuït, fins i tot una baixa laboral- perquè l'afectat deixés temporalment el càrrec fins que s'aclarissin els fets del tot. El Carles Quílez que jo vaig conèixer com a periodista -era dels bons- actua molt diferent al Carles Quílez de l'Oficina Antifrau.

Estic segur que, en la seva anterior etapa professional, hagués criticat tant com jo critico ara que un alt càrrec continuï amb les seves responsabilitats professionals en cas d'estar imputat. Sobretot si treballa en un lloc tan sensible com l'Oficina Antifrau. Només cal veure el nom que li han posat.

Per això tinc la sensació que ha aprofitat els mesos d'incertesa que ha viscut aquest organisme per aferrar-se al càrrec. Al capvadall, el seu superior jeràrquic era l'anterior director, el malaguanyat David Martínez Madero, i ningú no podia suggerir-li deixar les seves responsabilitats. Però hi ha coses que s'han de decidir per pròpia iniciativa.

Carles Quílez ha comès, a més, un error imperdonable -un altre-: involucrar l'Oficina Antifrau en una batalla judicial particular, perquè va citar a declarar a favor seu un altre alt càrrec: el cap de gabinet de l'organisme, Vicente López Revuelta. Segur que -tal com tenim el país- l'Oficina Antifrau té prou feina com per dedicar-se a aquesta mena d'afers personals.

Al capdavall, aquest organisme ha viscut una trajectòria atzarosa des de la seva constitució. De fet, la seva gestació parlamentària -per l'estira-i-arronsa entre PSC i ERC- només és comparable en el temps al del Consell de les Arts, que també va necessitar dues legislatures per veure la llum. Allà, almenys, n'han dimitit tots.

Confesso que jo mateix sóc escèptic sobre la seva tasca des que el seu principal promotor -aquell dirigent d'ERC que exigia la "quota financera" a alts càrrecs del partit- va afirmar el dia que va veure la llum que era el "més feliç" de la seva vida parlamentària.

Després van venir tota una sèrie de fets que no van ajudar a millorar la imatge de la institució: el tripartit va arribar a colar una esmena en la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos segons la qual havia de comunicar al Govern qualsevol investigació que afectés al propi Govern. En teoria era per millorar la seva eficàcia, però a ningú no se li escapa que era també una manera de controlar la tasca de l'OAC.

Tampoc no afavoreix la seva independència el fet que alguns dels alts càrrecs fitxats durant el tripartit eren militants del PSC. De fet, mèrits a banda, l'última gran incorporació és un exregidor socialista a l'Ajuntament de Barcelona i posteriorment màxim responsable dels Serveis Penitenciaris a la Generalitat, Albert Batlle. Fins i tot va transcendir que un dels nomenats aleshores havia inflat les dietes quan era interventor de Política Territorial, segons va informar llavors l'ABC. El van canviar discretament de lloc.

Per això, només faltava que un alt càrrec continuï al capdavant d'una de les direccions de l'organisme -la d'anàlisi!- sense que ningú no li hagi suggerit la conveniència de cessar una temporada. L'Oficina Antifrau hauria de donar una imatge impecable i un alt càrrec amb aquesta situació processal no ajuda pas al prestigi de la institució.

Sense menystenir la seva presumpció d'innocència, Carles Quílez hauria de plegar fins que s'aclareixin els fets a petició pròpia o del nou director. Quan hagi estat exculpat podrà tornar amb el cap ben alt. Però hi ha coses que són inajornables. La tasca de Daniel de Alfonso serà decisiva per a l'esdevenir de l'OAC, però ha de començar a demostrar que ja exerceix de director.

Publicitat
Publicitat

5 Comentaris

Publicitat
#3 Raquel , Barcelona, 11/12/2011 - 11:12

Estic totalment d'acord amb la Clàudia. El Sr. Quilez ha mostrat durant els més de 20 anys dedicats a la seva professió, la seva honradesa i integritat, en tots els àmbits.Tot ha estat fruit d'un malentès.Les notícies que es publiquen en aquesta pàgina són una batalla personal de l'autor.

#2 Claudia, Barcelona, 08/11/2011 - 22:12

El meu parer és que se l'està sotmetent a un judici paral·lel, amb l'intenció d'atacar a l'OAC, i al senyor Quilez. Qui el coneix no pot questionar la seva professionalitat, ni com a periodista ni en res que es proposi fer. Hi ha classes de persona i persones amb classe com ell.

#1 Mercè, Lleida, 07/11/2011 - 02:23

A veure qui és valent també per demanar la dimissió d'Artur Mas per col·locar la seva dona a la Fira de barcelona: http://www.elconfidencial.com/espana/2011/10/28/artur-mas-coloca-a-su-esposa-en-la-fira-de-barcelona-y-se-carga-a-judith-masco-86746/

#1.1 Pere, Catalonia is diferent, 07/11/2011 - 11:45

I d'això no parla tv3, l'Avui, La Vanguardia, Cat ràdio etc...????

#1.2 Xavier Rius, Barcelona, 07/11/2011 - 18:41

I Judith Mascó qui us penseu que la va posar? l'Esperit Sant? El seu marit és del PSC