Publicitat
La Punteta · 7 de Novembre de 2011. 16:08h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'invent del CONCA

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) només obeeix a la dèria que tenia el tripartit per la participació. La seva creació era un dels projectes estrella en matèria de política cultural en agraïment a tots els intel·lecutals d'esquerres que van haver de suportar estoicament, contra pronòstic, els 23 anys de Pujol.

Però amb l'excusa de la participació hem creat un munt d'organismes que només serveixen per recol·locar càrrecs de confiança dels partits: el CONCA ens costa més d'11 milions d'euros a l'any i el CAC gairebé set. Pel que fa al consell de govern de la CCMA la xifra és top secret. L'únic que se sap és que el president, Enric Marín, cobrava 128.000 euros a l'any. Ara, amb les retallades, crec que li han rebaixat una mica.

I en el fons tots aquests organismes no han servit per despolitizar la cultura o la comunicació, sinó perquè els partits se'ls repartissin com un pastís. En aquests dos últims organismes, per exemple, hi trobem exsecretaris de comunicació del Govern -en una mostra més de la de neutralitat dels nostres mitjans públics- exdiputats, exalts càrrecs i fins i tot una exconsellera de Benestar Social i Família. Com el Senat, però en versió casolana.

Pel que fa al CONCA, va tenir una gestació encara més atzarosa que l'Oficina Antifrau perquè es va prolongar des del 2003 al 2009. La llavors consellera de Cultura, Caterina Mieras -que va arribar al càrrec per estrictes raons de quota femenina-, li va encarregar el projecte a Josep Maria Bricall. Bricall va acabar dimitint en veure com li aigualien la proposta final.

Després -com que el tripartit no es posava d'acord- el projecte de llei va quedar encallat fins que Joan Manuel Tresserras, d'Esquerra, va aconseguir tirar-lo endavant. Amb penes i treballs: Montila va proposar els seus onze membres el 12 de de desembre del 2008 però no van ser elegits fins el 12 de març de l'any següent. I sis mesos després dimitia el seu president, Xavier Bru de Sala.

Però la pregunta és: necessitem onze membres per decidir les subvencions culturals?. Crec que només el sou de Francesc Guardans és de 90.000 euros a l'any per un període de set anys. Guardans va arribar al càrrec després de la dimissió de l'esmentat Bru de Sala a contracor del mateix Montilla perquè va ser escollit per al CONCA a proposta de CiU.

Llevat el cognom -era vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona i editor de la Col·lecció Bernat Metge- no se lli coneix cap altra vinculació al món de la cultura. Llicenciat en dret, va ser vicepresident segon del The Chase Manhattan Bank (1981-1985) i conseller delegat del Grupo Anaya (1992-1996).
 
En teoria, el CONCA ha de "decidir sobre el suport a creadors", "elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura a Catalunya", "concedir els premis nacionals de Cultura de la Generalitat", "afavorir el diàleg entre el món de la creació i la Generalitat", "informar al Govern sobre l'estat de l'educació" i "fomentar la col·laboració en l'àmbit cultural". Però, com poden veure, la majoria són collonades de quan ens pensàvem que érem rics.

En el fons, l'organisme es dedica a gestionar la política de subvencions culturals. I en una època de vagues magres com l'actual no ens podem permetre el luxe de tenir dos departaments de Cultura.

Personalment, vaig quedar garratibat el dia que vaig llegir una informació de la periodista Catalina Serra a El País (24 de febrer del 2010) segons la qual el CONCA tenia un centenar d'assessors. Amb un pressupost de 15,5 milions d'euros, en destinava 10,5 a subvencions i els cinc restants a despeses. Ergo, suprimim l'organisme i tindríem la xifra íntegra per a la cultura.

Potser les subvencions en matèria de cultura, com totes les subvencions, no es poden donar a dit. Però en això, confio més en Ferran Mascarell que en tot el CONCA. Al capdavall és l'únic conseller de Cultura que conec que ho ha estat tant amb el tripartit com amb CiU. Segur que si era honest amb Pasqual Maragall -llavors l'esquerra no el criticava, ara és gairebé un botifler- ho serà també amb Artur Mas.

Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#8 víctor, bcn, 13/11/2011 - 11:13

Cap partit vol organismes independents. Quan ho volen fer creure posen uns quants amb grans sous, que és la forma de garantir la seva dependència. Per què s'ha de pagar algú per assessorar un govern? Si t'estimes el teu país hauria de ser un honor no retribuït el fet de poder-hi influir.

#7 Gerard, Barna, 10/11/2011 - 21:26

Es tracta, precisament, que la cultura funcioni de forma independent i no depengui del conseller de torn. Però CIu ho vol controlar i anestesiar tot, per això es vol intervenir també a la Corpo. Un país que recolza i nmo confia en la seva cultura no mereix respecte, ni independència ni res de res.

#4 emilio, b, 09/11/2011 - 12:11

si esta informacion se difundiera de forma masiva entre la poblacion no se si la sede del Conca, del CAC, y de la Corporacion de Medios correrian el mismo peligro que el Palacio de Versalles en la Revolucion francesa.

#3 Jaume , Navàs (El Bages), 08/11/2011 - 12:17

Sr. Rius, a part de l'escandalós sou que s'emporta el Sr. Marin com a president de la CCMA, darrera seu hi ha onze consellers més, absolutament prescindibles, sense cap mena de curriculum destacat i que s'emporten uns sous que caldria denunciar al jutge de manera immediata.

#2 oriol, Bcn, 08/11/2011 - 09:17

Excel.lent article Rius. Sempre parlant clar