Publicitat
La Punteta · 17 de Desembre de 2014. 23:58h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'Islam a Catalunya, una bomba de rellotgeria

Tant de bo m’equivoqui, però quan tindrem a casa nostra un atemptat com el d’Austràlia? Perquè Man Haron Monis -el fonamentalista que dilluns passat va segrestar una vintenta de clients en una cafeteria de Sidney- ha estat el darrer, però malaurdament no l’únic.

Abans n’hi ha hagut uns quants. Ningú no podrà dir que no vam ser advertits. El març del 2012 Mohammad Merah, un francès de tercera generació d’origen magrebí, va matar set persones a Tolosa: tres soldats -algun també d’origen magrebí- i després un professor i tres nens d’una escola jueva.

Un mes després, el 15 d’abril, dos germans d’origen txetxè residents als EUA des del 2003 van col·locar un parell d’artefactes explosius a la Marató de Boston. L’onda expansiva va provocar tres morts. Estaven perfectament intregrats en la societat que els va acollir.

Un any més tard, el 22 de maig del 2013, dos anglesos d’origen nigerià van matar a cops de matxet un soldat de 25 anys que havia servit a Afganistan, Lee Ribgy, en ple Londres. Els assassins, ensangonats i amb les armes a la mà, es van exhibir orgullosos pel carrer.

El passat 24 de maig un francès -d’origen algerià en aquest cas-, Medhi Nemmouche, va irrompre al Museu Jueu de Brusel·les i va matar tres persones –una parella israeliana i una dona francesa-. Al cap de sis dies, la policia el va enxampar. En teoria durant un control rutinari.

Finalment, el passat 22 d’octubre, un jove convertit a l’Islam, va atacar a trets el Parlament d’Ottawa (Canadà) després de disparar contra un soldat en un monument als caiguts. El militar mort tenia 24 anys.

I m’estalvio la darrera salvatjada de Pakistan -on els talibans han matat més de 140 persones en una escola- perquè això ja no ha estat un acció d'un llop solitari, això ha estat una veritable carnisseria a sang freda.

Perquè la característica de tots sis atemptats és que els autors eren nacionals: havien nascut al país o havien estat acollits des de feia anys. Man Haron Monis va arribar, per exemple, a Austràlia el 1996. De vegades sembla que a Occident anem amb un lliri a la mà en aquest tema.

Com pot ser que un imam que va enviar cartes amenaçadors a famílies de soldats morts a l’Afganistan, que té càrrecs per presumptes abusos sexuals i una acusació de complicitat en l’assassinat de la seva exesposa no només estigués lliure, sinó que no hagués estat expulsat?. De fet, el propi primer ministre, Tony Abbott, ha hagut de reconèixer en un rampell de franquesa que no té respostes.

Per descomptat, no és pot criminalitzar l'Islam, però tots van ser comesos en nom d'Al·là. Perquè el problema de veritat és que els mateixos que van a Síria a tirar trets, quan tornin els poden tirar aquí. Jo, que com a periodista rebo comunicats de tota mena, encara no n’he rebut cap d’alguna associació islàmica condemnant els degollaments a l’Orient Mitjà, per exemple.

Fa poc, a París, es va convocar una manifestació de repulsa contra l’assassinat d’hostatges francesos. Dels cinc milions de musulmans que viuen al país veí hi van anar 2.000 persones. I encara perquè 500 eren jueus, periodistes i tafaners.

Èric Bertran, en nom de la Fundació Nous Catalans, escrivia aquest dimecres una editorial en la que destacava que “hauríem de parlar de musulmà quan ens referim a la fe o a la religió; i parlar d'islamista quan ens referim a la ideologia política". Té raó, però sembla que la principal preocupació de la sectorial d'immigració de CDC, tal i com està el món, sigui només la semàntica.

A part que és un error que procuro no cometre mai, explicava que dimarts van fer a Barcelona “un petit i dis­cret” acte de protesta contra la matança al Pakistan. Amb prou feines hi van anar trenta persones dels més de 46.000 que hi ha Catalunya. I cap dona. Tot un èxit.

Espero que no tinguem mai a casa nostra l’atemptat d’un llop solitari, però si passa caldrà exigir responsabilitats a tots aquells -també a CiU- que, amb el tema de la immigració han preferit mirar cap a una altra banda. No estem només davant un tema de seguretat ciutadana.

Com pot ser que, per exemple, que a Catalunya hi hagi més d’una trentena de mesquites salafistes que prediquen l’odi a Occident sense que ningú hagi fet res?. Sabem que els hi expliquen els imams corresponents?. El de Terrassa, en teoria, era moderat i explicava com atonyinar la dona.

Sense oblidar que ja han aparegut un parell de banderes de l’Estat Islàmic -a Salt, però també a la Diagonal- que, de moment, els Mossos han preferit atribuir a una broma de mal gust. Confio, de debò, que no tinguem un disgust, però estem badant en aquest tema. I, amb perdó, sóc dels pocs que ho dic. Els problemes, en política, s'han d'agafar per les banyes. No amagar-los sota la catifa.

 

Xavier Rius és director del digital català e-notícies


Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

32 Comentaris

Publicitat
#20 Ojo al parche, Cataluñistán, 21/01/2015 - 12:32

«matad a los idólatras dondequiera que los encontréis. ¡Capturadles! ¡Sitiadles! ¡Tendedles emboscadas por todas partes!» (famoso Verso de la espada; Corán, 9:5)

«Infundiré el terror en los corazones de quienes no crean. ¡Cortadles del cuello, pegadles en todos los dedos!» (Corán, 8:12)

#19 El azote de los necios, Barcelona, España, 08/01/2015 - 22:31

Rius estamos contigo......

#18 Neferu, Barcelona, 08/01/2015 - 16:11

Buen artículo Sr. Rius y cargado de razón. Nuestros políticos no son conscientes del peligro que representa el no tener controlados a estos grupos, imanes incluídos y, con la candidez que demostramos, cualquier día lo podemos lamentar.

#17 agf, bcn, 08/01/2015 - 13:12

i si els hi diem ASSESINS !!!!

#16 Fèlix, Badalona, 08/01/2015 - 12:16

Amb el Caudillo no teniem aquest problema, llavors els moros estaven domesticats. Mira que n'era de maca la Guardia Mora de Franco.