No aconseguirem véncer el gihadisme fins que els musulmans condemnin l’Islam radical i tractin els terroristes islàmics com a veritables empestats. Fins aleshores la batalla està completament perduda. I queda molt, moltíssim, per guanyar-la. Potser fins i tot segles.
Després dels atemptats suïcides a l’Aràbia Saudita el passat 4 de juliol el món islàmic va fer pinya, però trobo a faltar la mateixa contundència quan aquestes coses passen a Occident. Cito una font tan autoritzada com Tomàs Alcoverro: “La indignació al món musulmà tant sunnita com xiïta -afirmava dos dies després- ha estat unànime contra aquest atac a la ciutat santa on el profeta Mahoma va viure els seus últims anys fins a la seva mort”.
“La República Islàmica de l’Iran, gran rival de l’Aràbia Saudita en les guerres de Síria i el Iemen -afegia-, va condemnar l’atemptat. El seu ministre d’Afers Exteriors, Muhammad Javad Zarif, va fer una crida a la unitat internacional, a sunnites i xiïtes per eradicar el fenomen del gihadisme.”
En canvi, encara recordo l'acte que van fer després de la matança de Charlie Hebdo. Convocat per la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i la Fundació Nous Catalans hi havia gairebé més entitats convocants que convocats (1). A més, la majoria erern polítics i alts càrrecs. De fet, alguns dels assistents no eren ni musulmans, sinó sikhs.
Costarà molt que una immena majoria de musulmans condemnin, sense embuts i de tot cor, els atemptats islàmics. Entre d’altres coses perquè si tu preguntes a un salafista si es considera un musulmà radical et dirà que no, que es considera un bon musulmà. I, només a Catalunya, hem deixat obrir més de 80 mesquites salafistes a Catalunya sense que les nostres autoritats, ni el Govern de l’Estat ni el de la Generalitat, hagin fet res.
No estem en guerra contra l’Islam, ni tan sols contra l’Islam radical, sinó més aviat l’Islam radical està en guerra contra nosaltres. Però hem de ser conscients també que la integració de la comunitat musulmana en els valors occidentals -llibertat, igualtat, fraterniat, laïcitat, que dirien els francesos- és més complicada que la d’altres comunitats. La prova és que molts dels terroristes suïcides són francesos o belgues de tercera generació.
En primer lloc perquè tenen una identitat religiosa, cultural i social molt forta. També perquè ningú s’integra en una comunitat que considera que és moralment inferior. Al capdavall, els occidentals respecte als musulamans som infidels: folladors -uns més que altres- pecadors, bevedors i fumadors.
Hi ha també un ressentiment generalitzat envers Occident. És veritat que els hi hem fet moltes putades -de Sykes-Picot a les invasions d’Iraq o Afganistan-, però tampoc cal flagel·lar-se en excés. D'acord, Europa és Auschwitz, Abu Ghraib i Guantánamo, però també la democràcia parlamentària, la divisió de poders i la separació d’església i Estat.
Petroli a banda, el subdesenvolupament del món econòmic musulmà no és culpa nostra, sinó seva. Posaria la mà al foc que la religió -que en aquest cas ho impregna tot- ha actuat com a fre. Algú s'hauria de preguntar perquè no van fer la Revolució Industrial a temps o perquè ha fracassat també la Primavera Àrab.
Per això, la batalla contra l’Islam radical no la guanyarem o la perdrem nosaltres. Han de ser els propis musulmans que diguin prou. I em temo que està difícil. A casa nostra encara falta una generació perquè -Déu no ho vulgui: tant me fa si és el cristià o el musulmà- patim els mateixos problemes.
Tot perquè, quan s’havien de prendre decisions, la nostra classe política en general va preferir mirar cap a una altra banda. Quedà molt bé parlar dels refugiats, però immigració o integració són temes tabú.
(1) La Vanguardia: “El món islàmic condemna l’atac contra la mesquita de Medina”, 6 de juliol del 2016
(2) Federació de Catalana d´Entitats Pakistaneses, Comunitat Islámica del Bages, Comunitat Islàmica de Ponent i Pirineus, Comunitat islàmica de Manresa Mosaab IbnOmair, Associació Almanad de l’Arboç, Comunitat musulmana de Martorell, Centre Cultural Islàmic de Vic, Associació Intercultural Ibn Rochd, (Averroes) de Sant Boi de Llobregat, Associació Convivencia sense fronteres de Mollet del Vallès, Associació Cultural Techonar de Sabadell, Associació IMPLiCA’T per a la integració dels immigrants a Catalunya, Associació Cultural Musulmana Endavant de Santa Coloma de Gramenet, Associació musulmana de Terrassa, Comunitat Musulmana Al Huda, Comunitat Musulmana Tarik Alfalah de Martorell, Comunitat islàmica de Ripollet, Comunitat islàmica de Montornès, Comunitat islàmica de Tona, Comunitat islàmica de Sant Hilari, Comunitat islàmica de Canet de Mar, Comunitat islàmica dar alquran de Barcelona (Bangla Desh), Comunitat islàmica de Balaguer, Comunitat islàmica de Tremp, Comunitat islàmica d’Esparreguera, Comunitat islàmica de Sant Vicenç de Castellet, Comunitat islàmica de Gelida, Comunitat islàmica de Gironella, Comunitat islàmica de Sallent, Comunitat islàmica de Cardona, Comunitat islàmica de Berga, Comunitat islàmica de Santpedor, Comunitat islàmica de Navàs, Comunitat islàmica al al-ijlas de Terrassa, Comunitat musulmana de Terrassa, mesquita Bader, Comunitat islàmica d’Olesa de Montserrat, Comunitat islàmica de Sant Andreu de la Barca, Comunitat islàmica Alfalah de L’Hospitalet, Comunitat islàmica de Sant Sadurní d’Anoia, Comunitat islàmica Alouahda de Mataró, Comunitat islàmica de Montmeló, Comunitat islàmica de Sant Joan Despí, Comunitat islàmica de Sant Vicenç dels Horts, Comunitat islàmica del Prat de Llobregat, Comunitat islàmica de Martorell, mesquita Elhidaya, Comunitat islàmica de Torredembarra, Associació Averroes per el desenvolupament i la cominicació de Granollers, Federació Islàmica Catalanam, Federació Consell Islàmic de Catalunya, Grup de Treball Estable de Religions, Comunidad Islàmica de Cornellà Mezquita Al-Tauba, Fundació Ibn Battuta, Associació Cultural Musulmana de Terrassa, Centre Cultural Islàmic Albasam, Comunitat Islàmica Nou Barris.
