Publicitat
La Punteta · 26 de Juny de 2019. 08:06h.

DANIEL BOIRA

L’oasi català

No recordo amb precisió quan començaren a haver queixes o denúncies sobre problemes de convivència a Catalunya. Sí recordo que els processionaris se li tiraven a sobre de l’il·luminat que gosava fer tal comentari. No es podien permetre aquesta mena de mentides i burdes manipulacions.

Els episodios de trencadissa dins la societat catalana són, a dia d’avui, gairebé diaris. Companys de feina que s’eviten o no es parlen, familiars que limiten les trobades al mínim imprescindible, veïns que fan el possible per evitar-se. Per no parlar de topades que freguen o són delictes. Els recents periodes de campanya electoral ens han deixat unes bones mostres i la presa de possessió dels alcaldes la setmana passada ens va regalar tot un festival de la convivència i la germanor a l’oasi català: Barcelona, Sabadell, Sant Cugat, etc., etc.

Voldria fer un breu esment a l’ajuntament de Santa Coloma de Farners; on l’estelar intervenció del MHP em va recordar les típiques influències caciquils de l’Espanya del S XIX (vegeu ‘el tio pantorrilles’). Democràcia d’alt nivel de la mà del nostre MHP a cop de trucades i de tweets, doncs som al S XXI. Democràcia i drets civils!! Incís acabat.

Ja sabem -és una premisa indiscutible- que els governants que tenim ara i els que teníem fa dos anys són demòcrates ‘pata negra’. Allà on s’expliqui als alumnes d’arreu del món sobre demòcrates es posarà com exemple noms com Cuixart, Sánchez, Junqueras, Forcadell, Puigdemont, …. perdó, i Torra.

Sánchez i Cuixart (“ho tornarem a fer”: populisme de manual). Aquests dos ‘demòcrates’ que ningú no els havia votat i que de nit es tancaven amb altres demòcrates per decidir el futur de Catalunya (no ho oblideu: “ho tornarem a fer”). Quina República bananera ens hem perdut!!

El Sr. Junqueras reclamava política de la bona. És justament la que ell feia. Què ens va prometre sobre l’economia, sobre la Unió Europea després de la independencia? Quàntes coses es van acomplir? Cap ni una. Els demòcrates amb un mínim de pudor acostumen a dimitir davant aquests fracassos estrepitosos.

Aquesta malmesa convivència social que tenim a Catalunya és obra seva!!! N’estaran ben orgullosos!!! Vaig trobar a faltar algun comentari sobre aquest tema durant els estudiats alegats de final de judici. Segur que trobaran una altra ocasió per esmentar el tema. Un demòcrata no pot passar per sobre d’aquest punt.

Aquesta malmesa convivència social, sí. Això sí que és un conflicte polític! Han aconseguit, a més, que milers de catalans odiïn Espanya, malgrat el Sr. Junqueras se l’estimi tant. La meva enhorabona! L’altre dia escoltava la frase “pels seus fruits els coneixereu” i em vaig recordar d’ell. Per què será?

El conflicte polític català és aquest i no cap altre. És un dogma de fe inqüestionable parlar del conflicte polític, perquè sense ell no tenen res a fer; fa anys que viuen del conflicte, de la necessitat imperiosa de que hi hagi conflicte. Doncs fora del conflicte de la convivència, la resta, més o menys com els que hi pot haver a Múrcia o a Extremadura, … o al sud de França o a la Baviera o a l’est d’Anglaterra. Què hi farem.

Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Pepe, Alacant, 28/06/2019 - 18:56

El conflicto es construir una sociedad basada en una estricta identidad étnica, e incluso homogéneamente política, y esperar que los que queden fuera de estos esquemas, se someta, o se calle. Eso, tarde o temprano acaba mal.