Publicitat
La Punteta · 4 de Desembre de 2011. 16:00h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Mà dura, si us plau

Un manifestant llança un roc contra una furgoneta dels Mossos durant la vaga general del 29 de setembre del 2010

Malgrat la seva mala fama, cada vegada estic més a favor de la mà dura. Sigui contra els empleats d'Aena que envaeixen les pistes del Prat, els controladors que deixen penjats milers de passatgers o els funcionaris de presons que posen en risc la seguretat de la Model.

També contra els estudiants que tallen la Diagonal o acampen al paranimf de la Universitat -o a qualsevol altra dependència universitària-, els indignats que ocupen les espais públics o assetgen el Parlament i, per descomptat, contra tota mena d'okupes en general. En societat, hi ha línies vermelles que no es poden traspassar.

Tinc la sensació, per exemple, que els mercats van començar a perdre la confiança en l'economia espanyola el dia que van veure les pistes de l'Aeroport del Prat envaïdes per uns dos mil treballadors. Allò era can pixa en un país que, ens agradi o no, només té el totxo i el turisme com a sectors capdavanters.

Val a dir que -com als controladors, als quals encara no els hi ha passat res- dels centenars d'empleats que van ocupar les pistes del Prat aquell memorable juliol del 2006 només van pagar 23 als quals els hi van imposar dos anys de presó que no compliran. Els fets, potser cal recordar-ho, va afectar uns 600 vols i va deixar tirades més de 100.000 persones durant un munt d'hores.

Esquerra també va contribuir a que això sigui can seixanta -obra de govern a banda- en retirar les càrrecs contra els estudiants universtiaris que, l'abril del 2008, demanaven la dimissió de l'aleshores conseller Huguet i van deixar la seva seu al carrer Calàbria feta un fàstic en protesta pel Pla Bolonya. Tot, clar, en nom del bon rotllo.

Per això em vaig convertir definitivament en un ferm defensor de la mà durant la vaga general del 29 de setembre del 2010 quan, a mitja tarda, va degenerar en un veritable pim pam pum contra els Mossos d'Esquadra. Els turistes nordamericans que passejaven a aquella hora pel Passeig de Gràcia -provinents segurament d'un creuer de luxe- devien pensar que allò s'assemblava més a Beirut en plena guerra civil que a la Barcelona postolímpica.

El conseller d'Interior, Joan Saura, que ja estava políticament tocat, es va afanyar a difondre un comunicat en el que condemnava els "greus incidents” i advertia als “violents que s'actua i s'actuarà amb contundència i no quedaran impunes” amb uns resultats espectaculars.

De les 43 persones detingudes -el 40% tenia antecedents policials i un 35% eren estrangers- no se'n va jutjar cap per la "passivitat" del fiscal o dels Mossos, segons va publicar El País el 5 de gener del 2011. Tot això -ja em perdonaran- ho explico amb pèls i senyals al meu llibre Contra la Barcelona progre (Dux Editorial, 12 euros, pàgines 52 i 53), un llibre collonut encara que l'hagi escrit jo.

Això vol dir que els Mossos han de tenir barra lliure per repartir?. No i ho dic per experiència. Encara recordo l'agent dels antivalots número 8.111 que, el 19 de desembre del 2007, no només em va donar una empenta als afores del Parlament -i aixó que anava acreditat-, sinó que em va denunciar per una presumpta falta contra l'ordre públic per curar-se en salut conscient que no havia actuat correctament. Sort que la titular del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona em va absoldre, però el tràngol no me'l va estalviar ningú.

De fet, un altre jutge acaba d'admetre una querella -el conseller Puig se'n salva perquè esta aforat- contra el director general de la Policia, Manuel Prat; l'exregidora Assumpta Escap i comandaments policials pels esdeveniments de la Plaça Catalunya. Allò, certament, no va ser una operació polícial, allò va ser un nyap per culpa de diversos factors.

En primer lloc perquè en plena precampanya electoral per a les municipals cap autoritat -ni muncipal ni de la Generalitat- va voler assumir el cost electoral d'un desallotjament i la situació es va allargar més del compte. En segon lloc, perquè van fallar els Mossos tant pel que fa a informació com al dispositiu -aquestes coses potser més val fer-les amb mànegues d'aigua que a bastonades i, per descomptat, de matinada-. I en tercer lloc perquè el mateix equip d'Interior era novell.

Al capdavall Mas va arribar al Govern sense tenir conseller d'Interior -com Rajoy, que encara no té ministre d'Economia- i si va nomenar Felip Puig -indubtables mèrits a banda, com l'ha retratat el Polònia- és perquè aquest va insinuar la seva marxa a l'empresa privada.

Però això vol dir també que Puig va anar a parar a Interior com hagués pogut tornar a Política Territorial -ara Territori i Sostenibilitat- o recaure a Justícia tal i com li va passar a Montserrat Tura. De fet, ni tan sols tenia el seu equip format i va incorporar com a director general de la Policia el llavors gerent del Centre d'Estudis Jordi Pujol, Manel Prat, i per a Trànsit un exalcaldable de CiU per Tarragona, Joan Aregio.

Tant se val, com va dir Duran en una de les seves cartes als militants el passat 17 de juny: "necessitem com el pa que mengem recuperar el valor de l’autoritat a les aules, a la família i a la societat". L'espai públic hauria de ser com el menjador de casa. I això no depèn dels Mossos o de les lleis, sinó de la consciència de cadascú. Com diria Kant: no facis allò que no vulguis que et facin.

 

Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir a twitter:

@xriusenoticies

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#7 parvulesco, Nova York, 16/12/2011 - 09:26

I si fos egipci hauria defensat la mà dura dels sequaços de Mubarak a la batalla de Tahrir, els bombardejos contra la població a Síria, la repressió militar del moviment Occupy a Estats Units i etcètera. Els defensors d'aquest sistema corcat i en declivi fan pena. Se'n diu síndrome d'Estocolm.

#6 cristina, Barcelona, 08/12/2011 - 10:53

Ma dura contra els saquejadors del Palau, ma dura contra el finançament il.legal dels partits, ma dura contra els defraudadors fiscals, ma dura contra els lladres de guant blanc, ma dura contra els vividors de la política,..

#5 bert, bcn, 05/12/2011 - 21:21

Catalunya està derrotada, la societat, també.
Disfruteu el que heu votat ( a les municipals, autonòmiques i legislatives).

#4 joan, barcelona, 05/12/2011 - 14:28

Està clar q la llei s'ha de complir, tant en l'espai públic com en les actuacions policials.
L'esquerra no ha de ser bonista però sí humanista, les persones han de ser tractades com a tals. Les falses banderes, les sospites i acusacions a col·lectius sencers per la "seva" dreta . Alemanya anys 30.

#3 felicià, CAT, 05/12/2011 - 11:57

Normal, tu ets de dretes i defenses mà dura contra els dissidents del sistema. En canvi contra els xoriços com Millet, Nuñez i Navarro i els que evadeixen calers a Liechtenstein no dius res. El típic discurs de la dretona.