Publicitat
La Punteta · 24 de Desembre de 2011. 18:41h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Mamelles en política

Una de les millors coses que ha fet fins ara Mariano Rajoy -tampoc n'ha fet tantes, d'altra banda- ha estat nomenar els que considera millors per a cada ministeri independentment de si tenen mamelles o no.

Marcelino Iglesias es va afanyar a criticar-lo, però la veritat és que va estar al congrés del PSC i dels quatre candidats que, de sortida, aspiraven a dirigir el partit tots eren homes. Mentre que Montserrat Tura és dona -encara que els té ben posats- i ja saben el que li ha passat: l'han deixada fora fins i tot de l'executiva.

Un dels seus homes de confiança, Víctor Franco, em deia l'altra dia al twitter que, en canvi, la direcció és paritària. Però tinc l'esperança -i el convenciment- que en Pere Navarro no ha posat la Núria Marín i tota la resta (1) per ser dones, sinó per ser bones.

Zapatero va fer el primer govern paritari de la història, però què quedarà de Carmen Calvo (Cutura) o María Antonio Trujillo (Vivienda), per citar només alguns noms. Quina obra de govern deixarà Leire Pajín (Sanidad) o Bibana Aído (Igualdad) per esmentar dos exemples més recents?.

La majoria, per cert, han aconseguit recol·locar-se a diferència d'alguns companys de partit de sexe mascuí: Aído assessora l'Agència de l'ONU per a la Dona amb un sou de 6.400 euros al mes mentre que l'exministra de Foment Magdalena Álvarez -coneguda per inaugurar l'AVE a Màlaga abans d'unes eleccions en què anava de cap de llista- està al Banc Europeu d'Inversions després d'un fugaç pas pel Parlament Europeu. 

A Catalunya, amb el tripartit, l'obsessió per la paritat també va fer molt de mal, però m'estalviaré donar noms perquè és Nadal i me les trobo pels passadissos del Parlament. Només recordar, per exemple, que com que era qüestió de cadires, Iniciativa mai va complir amb la quota femenina a l'hora la veritat. Tots els consellers van ser homes.

Si hi ha un exemple de carrera política sense necessitat de quotes és la de la francesa Simone Veil. De família jueva, va arribar amb setze anys a Auschwitz -va dir que en tenia 18, si no l’haguessin enviat directament a la cambra de gas- on va veure morir el seu pare i el seu germà. Lluís Amiguet la va entrevistar per a la Contra el 10 de març del 2009 -si no fos tan complicat el cercador de La Vanguardia els posaria el link- i va confessar que havia vist casos de canibalisme.

En recuperar la llibertat, es va llicenciar en Dret i en Ciències Polítiques. Amb el temps va arribar a ser la primera dona ministra de la V República (Sanitat) amb Valéry Giscard d’Estaing i més tard presidenta del Parlament Europeu (1979).

Fou impulsora de la llei de l'avortament i va haver de salvar molts esculls, perquè estem parlant de l'any 1974: al final es va aprovar per menys de cent vots de diferència -284 a 189- després d'un debat que va acabar de matinada i on es va haver d’escarrassar de valent. Si en volen més detalls, recomano les seves memòries: "Un vie" (Stock, Le Livre de Poche, 2007), però desconec si hi ha versió en català o en castellà.

I si en volen un altre exemple, recentment vaig descobrir a Dublín -viatjar no és només fer el turista- la comtessa Markievicz, una irlandesa casada amb un comte polonès del qual va agafar el cognom. El 1916 va participar -pistola en mà- en la sublevació contra l'ocupació anglesa -el famós Easter Rising- a la zona de St Stephen's Green.

Detinguda després de l'esclafament de la revolta, va ser condemnada a mort i empresonada a la presó de Kilmainham -recomano una visita si hi van: sabríem què hem de fer amb la Model si mai la tanquen- però va ser l'única que no van pelar, per ser dona. Els anglesos, en això, eren uns cavallers.

Posteriorment, va esdevenir la primera ministra de la nova República Irlandesa, -de Treball (1919-1922)- però encara va tornar a la presó durant tres mesos -ara la van empresonar els seus- perquè es va oposar al Tractat Anglo-Irlandès, que va consumar la independència, però també la divisió de l'illa.

Tornant a la península, quan el Constitucional va sentenciar a favor de la Llei d'Igualtat, la llavors portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ara totpoderosa vicepresidenta, va afirmar que “las mujeres de nuestro partido no necesitan muletas para llegar a ningún sitio”.

Soraya -premi extraordinari de llicenciatura i advocadessa de l'Estat- ha arribat on ha arribat no perquè sigui dona sinó per mèrits propis. Només cal veure'n el currículum encara que, això no hi surt, entre d'altres mèrits hi ha també signar el recurs contra l'Estatut conjuntament amb Federico Trillo. Ara només cal que ho faci bé.

Malgrat el que pugui sospitar algun malpensat -o malpensada-, no estic en contra de la participació de la dona en política. Al contrari. Però tenir pits no hauria de ser un avantatge. I tampoc, per descomptat, un inconvenient.



(1) El meu reconeixement a: Núria Parlon, Rocío Martínez-Sampere, Eva Granados -una de les més aplaudides-, Imma Moraleda, Laia Bonet, Aroa Arauzo, Monserrat Colldeforns, Pilar Díaz, Esperança Esteve, Ana del Frago, Jordina Freixenet, Maribel García, Marina Geli, Mònica Lafuente, Ana López, Esther Niubó i Iolanda Pineda, Lídia Santos.

 

Si t'agrada aquest article, potser t'agrada el meu llibre:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

http://www.twitter.com/xriusenoticies

Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#9 nosaltres, vallfogona, 26/12/2011 - 23:03

No se'n diuen tetes se'n diuen metes.

#9.1 Xavier Rius, Barcelona, 27/12/2011 - 20:42

Gràcies, t'he fet una mica de cas. Al titular.

#8 -emilio, a, 26/12/2011 - 19:56

caso paradigmatico el de Bibiana Aido, toda su carrera profesional es merito exclusivo del enchufe, desde su primer empleo en una caja de ahorros, pasando luego por sus cargos en la Junta de Andalucia para acabar de Ministra, y para mas INRI la nombran Ministra de Igualdad. Toma ya igualdad!

#7 jordi, l'h, 26/12/2011 - 19:47

això ja ho criticava quan era militant en actiu de cdc,que ser dona i de Unió era chollo!!!perqué les llistes municipals habien de ser paritaries quan la militancia era 80% homes i 20% dones???
tothom em mirava com un mascliste!!!
gràcies Rius!!!

#6 Claudi, Valls, 26/12/2011 - 19:44

I una cosa més: tetes ho canviaria per mamelles.

#2 Isidre, Valls, 26/12/2011 - 11:20

Haaa ha ha!!!...bonisim el "reconeixement" final.