Publicitat
La Punteta · 6 de Març de 2014. 13:05h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Marchena ha vuelto

L'altre dia em vaig trobar un excol·lega de La Vanguardia i és la primera vegada que no vaig sentir cap crítica al director en molts anys. Però no es pensin que és una indirecta per José Antich perquè en periodisme és un clàssic malparlar del director. Algú ha de fer d'sparring en aquesta professió.

Per això, entre les decisions més encertades que ha pres Màrius Carol des que va arribar al càrrec ha estat la de recuperar Domingo Marchena. Marchena és un dels millors periodistes de Barcelona encara que el seu nom, com el dels grans actors, sigui de vegades desconegut per al gran públic com ja vaig dir el 2008.

I si no volen fer cas d'un indocumentat com jo facin cas almenys de Gregorio Morán, que em dóna mil voltes. El 20 de setembre d'aquell mateix, en una de les seves sabatines, el va definir com "uno de los tipos que saben que la pluma, pese a su forma, no es para usar como la pala del pescado".

Per tot plegat apuntin una data com la d'avui. És un bon dia per al periodisme: Marchena ha vuelto després de passar-se catorze anys a la secció de tancament de La Vanguardia, una de les més desagraïdes en un diari dels d'abans: treballes de nit, no vas enlloc, no signes res i només corregeixes les cagades dels altres o actualitzes l'última hora. A mi se'm va morir Rafael Alberti a les tres de la matinada.

És veritat que el Domingo va demanar anar-hi per decisió pròpia, però tenir un talent natural com ell picant pedra és un desaprofitament de recursos naturals. Cada Setmana Santa, quan passaven Ben-Hur per la tele i veia el Charlton Heston fent de galiot abans de la batalla contra els pirates pensava en el Domingo Marchena. Jo m'hi vaig estar un any gràcies a l'Albert Montagut i en vaig tenir prou per marxar del diari a corre-cuita i fundar l'e-notícies, cosa de la qual li estic eternament agraït.

Per això deia que avui ha tornat: a la plana 4 del Viure de La Vanguardia publica la història del Núria, el conegut restaurant de Canaletes, que reobre les seves portes. És veritat que darrere d'una bona notícia hi ha sovint un bon cap de premsa -com el Jordi Trilla, ara a la consultora aportada.com- que sap vendre el tema, però jo he llegit el dossier de premsa i no té res a veure amb el reportatge publicat.

Domingo Marchena té una cosa que només s'adquireix amb els anys: background. Capaç d'explicar quantes camises comprava Hugo, Cholo, Sotil o recordar una frase de Pasqual Maragall del 1985 perquè, probablement, a ell li va tocar cobrir aquell incendi. Per això recomano que el llegeixin en pdf i, si no, que comprin La Vanguardia en paper encara que sigui de la competència. Només per l'article paga la pena pagar els 1,30 euros que costa el diari.

En periodisme, com en altres facetes de la vida, es pot destacar de dues maneres: pencant com un negre -que és el meu cas, encara que ara aquesta expressió sigui políticament incorrecte- o perquè escrius com els àngels, que és el del Domingo. Però, pel que fa a ell, s'hi afegeix el seu nas periodístic. No és habitual en aquest ofici que un periodista reuneixi les dues qualitats: olfacte i estil. A mi em recorda García Márquez, que va ser capaç de convertir un reportatge en el "Relato de un náufrago" (1970). A més, entre tant fill de puta que hi ha -jo n'he conegut uns quants-, és un bon tio.

Si les facultats de periodisme estan desconnectades de la realitat és perquè per ser professor no cal ser periodista. La majoria de professors que vaig tenir, fins i tot als cursos de doctorat de la Pompeu, eren patums que es dedicaven a la recerca, però que no havien fet mai carrer. Ni havien redactat una columna de breus. Ni tan sols havien cobert una roda de premsa. Em va arribar a classes de periodisme d'investigació una professora que dubto que sabés on era el registre mercantil o el de la propietat quan aquestes coses encara es demanaven en paper.

Un dia vaig anar a una conferència del conseller Homs la Blanquerna i vaig quedar acollonit: és una facultat sociovergent. CiU i PSC se l'havien repartit: a una banda hi havia Pipo Carbonell, exdiputat del PSC i expresident del CAC. I a l'altra Marçal Sintes, a qui Convergència ha fet director del CCCB. Crec que més per mèrits polítics que intel·lectuals.

Però als diaris de paper no els salvaran regalant maxifulards (La Vanguardia), bateries de cuina (El Periódico), jocs de llit (El País) o cassoles i paelles (El Mundo). Només periodistes com Domingo Marchena. El millor de La Vanguardia d'avui és el reportatge del Núria i el del motorista anònim del Francesc Bracero. Tota la resta són notícies que pots trobar a qualsevol lloc.

I que consti que, malgrat l'ensabonada, el senyor Domingo Marchena i jo no som amics, ni vam estudiar junts, ni som de la mateixa lleva, ni hem anat mai de copes ni estiuegem al mateix lloc. Quan ell ja destacava a La Vanguardia jo era un mindundi, cosa que sortosament no he deixat mai de ser. Però a mi, com a ell, el que em fa trempar és el bon periodisme.

Benvingut al món real, Domingo.

 

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#5 Ramon Ventura, Barcelona, 07/03/2014 - 10:42

Conec a Marchena des de fa anys, conec la seva cordialitat i discreció, aquesta timidesa infinitament proporcional a la seva alçada, enorme: un gran home, una gran persona. Marchena escriu com el novel·listes, i hi ha cops que penses... quan la seva primera novel·la? Felicitats, Marchena

#4 César Romero, Eplugues, 07/03/2014 - 07:37

Totalment d'acord. Més d'una vegada m'he preguntat on estava en Marchena. S'afegeix a una altra recuperació de qualitat a La Vanguardia com és la de Rafael Jorba,

#3 Lluís Bonet Mojica, Barcelona, 06/03/2014 - 16:56

Totalment d'acord amb tú, Xavier Rius. Domingo Marchena és una gran persona, gran periodista a vegades ningunejat per mediocres i va ser un bon company pels qui hem treballat amb ell.. El periodisme només el salvarán els Marchena.

#3.1 Xavier Rius, Barcelona, 06/03/2014 - 17:42

I els Lluís Bonet Mojica :)

#3.2 MarcNT, BCN, 06/03/2014 - 20:18

Voleu vaselina?

#3.3 Joan23, Barcelona, 07/03/2014 - 00:55

Tant mal als ulls et fa MarcNT que la gent parli be dels altres?
Necessites una mica de carinyo xato.

#2 millorar, ., 06/03/2014 - 16:50

Si es que la descripció és franca i veritable, no tinc per que dubtar-ho, benvingut sigui el talent.

#1 Josep Salvat, Sant Feliu de Llobregat, 06/03/2014 - 13:49

Molt d'acord amb tu. Marchena és un gran redactor de noticies, capaç d'apropar-nos la realitat amb els matisos del bon periodisme.
Recordo la noticia de dos lladres que van robar una moto a Sants (un era sord) espectacular. A veure si la podem recuperar a l'hemeroteca diria que és de mitjans dels 90