La relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya viu un dels moments més tensos des de el referèndum d'autodeterminació del primer d'octubre de 2018. L'episodi d'espionatge més significatiu de la democràcia moderna pot fer perillar la legislatura de Pedro Sánchez. Ell ho sabia. Per això va anar a la sessió de control d'aquest dimarts amb un to conciliador, interpreto que en un intent desesperat de preservar el suport dels seus habituals socis a l'hemicicle.
A aquestes alçades de la legislatura no podem oblidar la importància que la formació republicana presidida per Oriol Junqueras ha tingut per l'executiu de l'Estat. Les abstencions d'ERC a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez van donar-lo les claus de la Moncloa a principis de 2020. I, entre altres iniciatives parlamentàries en que l'executiu ha comptat amb l'escalf dels republicans, es troben els darrers Pressupostos Generals de l'Estat per al 2022, aprovats abans de l'inici de l'any amb el vot a favor dels diputats sobiranistes i republicans. A més, ERC va permetre a l'executiu de Pedro Sánchez assolir la fita d'aprovar-los sense necessitat de les habituals pròrrogues a les que ens tenien acostumats els anteriors governs. Per tant, és evident la importància que entranya una bona relació amb aquesta formació.
El seu discurs sembla que va assolir l'aprovat dins de l'hemicicle. O, almenys, no va fer avivar la flama. No obstant això, res estava sentenciat. Era el torn de la ministra Margarita Robles. I aquí caurien els plans de l'executiu de Pedro Sánchez.
La Ministra de Defensa semblava justificar l'espionatge per l'intent del sector sobiranista de trencar la unitat d'Espanya, l'estat de dret i les institucions de l'Estat. No va dir-ho textualment, però de les seves paraules es va poder deduir que l'executiu n'era coneixedor que el CNI feia servir el software Pegasus per investigar els líders independentistes.
Naturalment, les paraules de Robles van incendiar l'hemicicle. El govern més progressista dels darrers temps tenia entre les seves files una ministra partidària de l'espionatge i de la vulneració de drets fonamentals. No sé si van ser unes paraules desafortunades de la màxima representant del Ministeri de Defensa. El cert és que l'executiu es troba en hores magres. Pedro Sánchez –qui semblava haver acostat posicions amb el seu discurs conciliador– té ara sobre la taula múltiples demandes que li demanen la destitució de Margarita Robles.
Possiblement, el president del Govern es troba davant d'un dels escenaris més complexos de la legislatura. La destitució de la ministra de Defensa és aclamada per la majoria dels seus socis a l'hemicicle. Però fer-ho podria ser interpretat com un reconeixement tàcit de les paraules de Robles i, en conseqüència, una contradicció contra les seves pròpies al·lusions. Per altra banda, no fer-ho podria suposar la desestabilització de la seva legislatura i el bloqueig de les futures iniciatives parlamentàries.
No podem quedar-nos estancats en les paraules d'uns i d'altres. Els discursos polítics estan carregats d'intencionalitat i mai són fruit d'improvisacions. I estigueu segurs que en aquest cas no va ser per menys. El Ministeri de Presidència va adoptar un to conciliador tendent a preservar la relació amb els seus socis preferits. El Ministeri de Defensa va optar per una visió més impositiva anhelant, potser, que els actuals líders independentistes n'aprenguin la lliçó.
I aquí rau el problema. En la desinformació i la falta de comunicació dins del mateix executiu. En l'absència d'un criteri de govern, d'un pensament únic, d'una estratègia legislativa acotada.
El govern de Pedro Sánchez ha començat a fer aigües. S'enfonsa. Cada vegada hi apareixen més esquerdes impossibles d'aïllar. La relació bilateral mai tornarà a ser la mateixa. La taula de diàleg no té continuïtat. Les iniciatives legislatives seran totes infructuoses. Han perdut els seus socis a l'hemicicle. I no els ha perdut Pedro Sánchez, ho ha fet la seva ministra de Defensa.
Margarita Robles va incendiar l'hemicicle i va posar l'executiu contra les cordes. Ara és l'hora de la veritat. Pedro Sánchez s'ho juga tot. Si no destitueix a la màxima representant de Defensa, perdrà tot el suport a la cambra. Si ho fa, perdrà confiança doncs estarà assumint la falsedat de les seves paraules. Que preferirà? Preservar el Govern o la seva imatge?
