Publicitat
La Punteta · 14 de Desembre de 2014. 17:56h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Márquez, el 'matxacat'

La residència fiscal a Andorra de Marc Márquez confirma que el missatge aquell de què Espanya ens roba ha calat en la societat. Jo pago fins i tot les multes de trànsit, però si em jugues la vida a 300 quilòmetres per hora potser també hagués fet el mateix. Sí, ja ho sé que ho fa perquè vol però això no disminueix el risc.

El problema és que Márquez havia esdevingut el gendre ideal, el xicot que totes les mares voldrien per a la seva filla. Amb la seva cara de bon noi, s’ha cruspit com si res dos campionats del món consecutius. I el que és pitjor: ni tan sols se li havien pujat els fums. A una edat, 20 anys, en la que no ho havia aconseguit ni Freddie Fast Spencer. Em sembla que els dos es van enfilar a una moto a la mateixa edat.

El que no entenc és que, a Márquez, se l’hagi matxacat d’aquesta manera i amb altres personalitats hàgim fet els ulls grossos. Montserrat Caballé acaba de pagar a Hisenda més de 700.000 euros -ergo era culpable- i fa cinc dies li feien un homenatge al Liceu al que va assistir fins i tot el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Sí, potser l’òpera atreu menys que el motociclisme d'alta cilindrada, però una esportistat d'elit, Arantxa Sánchez Vicario -icona del tennis espanyol femení d'ençà del seu primer Roland Garros- també va ser condemnada pel Suprem el 2009 a pagar tres milions d’euros per una residència fiscal similar i no va haver de sortir en roda de premsa amb llàgrimes als ulls.

Tampoc entenc que a Marc Márquez el deixem com un drap brut i d’altres, com Messi, hagin acabat pagant al final cinc milions d'euros. Crec que fins i tot algun columnista, del que ometrem piadosament el nom, va veure en la investigació d'Hisenda una operació contra el procés.

De fet, un altre jugador, Gerard Piqué, va tenir recentment un incident de trànsit amb la Guàrdia Urbana -que suposo infringeix el codi de conducta del club- i encara és hora que li piquin el crustó. Sembla que si no ets l'expresidenta de la Comunitat de Madrid no passa res.

Potser, que tampoc ho sé, el Barça és intocable i Repsol o Red Bull no. De fet, el cas Neymar -un altre presumpte delicte fiscal- ha costat de moment la presidència a Sandro Rosell, a l'entitat la imputació, i sobretot constatar que va costar més del que ens van dir.

Precisament, l’Oficina Antifrau va presentar dimarts passat una enquesta sobre la corrupció, però hi hava dues dades que no quadraven: el 82% dels catalans considera que hi ha “molta o bastanta” -un 20% més que el 2010-, però en canvi el 77% creu que som “molt o bastant” honestos. Ara resulta que el 80% de la corrupció deu ser comesa, doncs, per només el 20% de la gent.

Però el millor eren les tres primeres planes del baròmetre. No pels resultats en si -gairebé tothom hi estava en contra, clar- sinó perquè preguntaven sobre les trampes habituals: passar factures personals per despeses de feina, copiar en un examen, contractar un parent per a ocupar un lloc en un organisme públic, colar-se al Metro, trucar a un metge amic per evitar la llista d’espera, fotocopiar llibres sencers.

Quasi el 40%, per exemple, no considerava corrupció que un directiu d’una empresa privada accepti regals d’una empresa proveïdora -si és el cap de compres es deu posar les botes-, que un metge de la sanitat pública faci un viatge pagat per un laboratori farmacèutic (29%) o empadronar un fill a casa dels avis per poder triar escola (24%).

Sempre recordaré que, als catorze anys vaig estrenar les meves primeres ulleres de miop. Després de la visita, l’oculista li va donar una targeta de visita a la meva mare i li va recomanar anar a una òptica de la Rambla Catalunya, ara crec que desapareguda. “Vagi aquí i digui que van de part meva: li faran molt bé”, va dir.

Ens ho vam empassar, per descomptat. Molts anys després vaig entendre que el metge en qüestió -ai el dia que parlem dels metges- devia cobrar una comissió en espècies o en efectiu.

Tot plegat també és corrupció, encara que sigui de baixa intensitat. Com diu la dita bíblica: qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Això sí, ara ens hem acarnissat amb Marc Márquez perquè preferia pagar un 10% d’impostos en comptes de més de la meitat que se li endurà l’Agència Tributària per jugar-se la vida en cada revolt.

 

Xavier Rius és director del digital català e-notícies


Segueix-me a twitter

Qui sóc

Més articles

Elogis

Insults

 

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#10 Carlos Gomez, bcn, 17/12/2014 - 00:24

A este chaval le ha perdido su ingenuidad.
Deberia haberse hecho patriota.
Aqui,en Tierra Santa, ser patriota es una bendicion divina que permita hasta levitaciones teresianas.
Que se fije en la Rahola.

#9 Messi?, Barcelona, 15/12/2014 - 13:31

Tan de bo l'Amancio Ortega o els difunts Emilio Botín o Duquesa d'Alba paguéssin, proporcionalment al que guanyen, el mateix que paga el Messi!

#8 Bud, Barcelona, 15/12/2014 - 13:22

No sé com el pot defensar Sr. Rius.
No és cap matxacat. Aquí tothom ha de complir amb les seves obligacions, i acabar amb el xanxullos de molta gent.
Aquí el culpable és el pare, com sol passar amb altres nens prodigi, que són molt mal asessorats per la familia.
L'avaricia sempre trenca el sac.

#7 Impostos confiscatoris., bcn, 15/12/2014 - 10:13

Primer és el nivell d'impostos, que a Catalunya és confiscatori
Segon és la qualitat dels serveis que és donen a canvi, que aquí, en molts casos, és bastant insatisfactori
Tercer és la categoría moral dels nostres gestors, en molts casos corrupta.
Sumat tot fà un sistema bastant ineficient

#5 FERRAN, BARCELONA, 14/12/2014 - 21:08

com se li va fer a la Caballé i s'ha acabat el bróquil. sI ens hem fixat en ell és perquè és famós i guanya molts calers. si fos un oficinista vulgar, llavors no ho haurien fet, però és que aquest pot cobrar de 1000 a 2000 euros i no pas els calers que guanya el Marc.