Hi ha països que són lliures perquè, en un moment determinat, algú va donar un pas endavant. Els EUA tenen George Washington, l'Índia el Mahatma Gandhi, Sud-àfrica Nelson Mandela. I nosaltres què tenim? Artur Mas.

Aquest divendres tenia un dinar amb Manuel Trallero i, quan vaig arribar al despatx, vaig estar a punt de fer un tuit que digués: “Bravo, Artur!”. En el seu al·legat final davant el tribunal, l'expresident semblava que donava la cara.

Sort que no l'he fet. Ha estat flor d’estiu, un miratge, una falsa impressió. De seguida ha canviat de direcció i ha insistit en la mateixa estratègia de defensa dels darrers dies: jo no vaig ser. Pel que fa a la resta de la intervenció, el mateix llenguatge que feia servir en una sessió de control al Parlament o durant una roda de premsa a Palau quan encara era president.

Potser la que més valenta ha estat l'exvicepresidenta Joana Ortega, que ha afirmat que “no ens hem amagat mai darrera dels voluntaris”. Mai? Però si el primer dia els va esmentar fins a sis cops en resposta al seu advocat, Rafael Entrena:

- Qui va obrir els locals de participació?

- Doncs, els voluntaris.

- Qui es va fer responsable i va utilitzar els ordinadors?

- Els voluntaris

- Qui va recollir els vots, comptabilitzar els resultats i transmetre les dades?

- Altres voluntaris.

- Qui va organitzar les cues?

- Altres voluntaris.

- I qui va rebre les dades del CTTI?

- Altres voluntaris.

- Qui gestionava el call center?

- Altres voluntaris

Sense oblidar  l'exconsellera Irene Rigau, que gairebé ha comparat l'Espanya actual amb l'Espanya franquista. La gràcia que li deu haver fet al tribunal. No he entés ni les intervencions dels respectius advocats. Perquè si optes per una defensa jurídica no facis el darrer dia un míting polític. Es com disparar-te un tret al peu. Escombrar al darrer minut la teva línia de defensa. Desconfiar de les teves pròpies possibilitats.

Algunes conclusions, doncs: si la teva parella és administrativista -encara que sigui dels bons- no el contractis com a penalista. I si el judici del 9N és tan important tampoc agafis l'advocat del partit. Ja té prou feina. Si jo hagués estat Mas hagués contractat Cristóbal Martell -que porta de Jordi Pujol a Manuel Bustos- o a Pau Molins, per citar dos penalistes destacats de Barcelona. N'hi ha més.

Quina oportunitat perduda tot plegat. El procés necessitava un revulsiu, un referent, fins i tot una injecció de moral. Però si ni tan sols demanen penes de presó!. I els 30.000 euros de multa que reclamen a cada processat no és res en comparació amb els 190.000 que li exigeixen a Santiago Espot per la xiulada del Camp Nou. A més, el president de Catalunya Acció no té la Generalitat al darrera.

Potser l’expresident no ho sap perquè no és un dels seus referents preferits, però fins i tot un home d’ordre com Prat de la Riba va passar per la presó per defensar la seves idees. No cal remuntar-se a Macià, que va patir el judici de Prats de Molló, ni a Companys. Prat, també.

En fi, sembla tot plegat que hagi buscat l’absolució de totes totes per poder tornar-se a presentar. Quan un col·lega li ha recordat les crítiques de la CUP ha contestat que “cadascú té el seu estil” i a mi que “vostè m’està dient que havíem de mentir” si hagués assumit tota la responsabilitat.

Però al mateix temps ha reconegut que "vam subministrar la logística: els locals, la recerca de voluntaris, la web de la Generalitat, els ordinadors, programes informàrtics, urnes, paperetes”. Per tant, que gran hagués estat dient: sí, vaig ser jo. Hagués pogut sortir per la porta gran com els toreros.

Mas ha perdut, en definitiva, una oportunitat d’or per engrandir la seva figura política.  A punt? La principal conclusió del judici és que ni ell es creu la independència. Si no no hagués fet mans i mànigues per ser absolt i poder tornar-se a presentar.

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe