Publicitat
La Punteta · 12 de Març de 2012. 22:05h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Mas perd la iniciativa

Una de les pitjors coses que li pot passar a un govern és que perdi la iniciativa i és el que li està passant al Govern Mas. D'acord, l'herència rebuda va ser molt dura, però ara ja se'l menja més la tàctica que l'estratègia. El dia a dia s'està convertint en un qui dia passa any empeny. La prova és l'anunciada tercera retallada als funcionaris o que els comptes no quadrin l'endemà d'aprovar els pressupostos. I un govern, sobretot en temps de crisi, ha de transmetre també il·lusió. Si no, no ens en sortirem. Artur Mas no només ha de fer els deures -ja ho intenta-, sinó també transmetre la sensació que hi ha llum al final del túnel.

Per això hagués hagut d'aprofitar els 100 primers dies per prendre les decisions més doloroses: com el copagament -res de collonades del tiquet moderador- o un ERO al sector públic, perquè un país amb més de 200.000 funcionaris no va enlloc. Em sap greu dir-ho, però ha pres més decisions Rajoy durant les seves primeres setmanes que Mas als seus primers cent dies, tot i que el primer té -un detall important en política- majoria absoluta i el segon no. Però el president de la Generalitat ho tenia llavors tot a favor per posar fil a l'agulla: l'herència rebuda, l'oposició en estat de xoc i la premsa -fins i tot la més crítica- enlluernada pels seus 62 escons. N'hi havia que es pensaven que Mas encara era el robot de Polònia.

Al capdavall, Roosevelt va posar en marxa el New Deal durant els tres primers mesos amb 15 lleis, com explicava l'economista Luis Garicano -un dels que va sonar de ministre d'economia juntament amb Luis de Guindos- en una contra de La Vanguardia el 9 de novembre del 2011. Si algú vol aprofundir en el tema té també el "FDR. The first hundred days" d'Anthony J. Badger (Hill and Wang, Nova York 2009). Els EUA patien llavors una depressió col·lectiva: només en la seva primera setmana a la Casa Blanca, Roosevelt va rebre més de 400.000 cartes de conciutadans desesperats.

Fins i tot la constitució de Govern -alguns alts càrrecs com el de Memòria Històrica han estat vacants fins a data ben recent- va ser més lenta de l'esperat després de set anys de travessa del desert. M'ho va dir llavors un dirigent històric de CDC: "estan verds". M'estalvio també algun comentari sobre independents que no han estat a l'altura o que els faltat cintura per dedicar-se a la política. Perquè, al final, qui ha dut el pes polític del Govern -amb encerts i errors- han estat dos veterans de CDC (Puig i Rigau) i un que ve del PSC (Ferran Mascarell). A això cal afegir-hi alguna deserció d'últim hora (David Madí) i que, a Palau, de vegades grinyola la maquinària (Francesc Homs i Germà Gordó).

Després de les eleccions generals del 20-N -amb els setze escons de CiU-, Mas va tornar a agafar embranzida. Fins i tot va sortir en roda de premsa dos dies més tard -després de la reunió de Consell Executiu- per anunciar que ara sí, que ara agafava el bou per les banyes. Però al final ha tornat ha perdre energia i algunes iniciatives -com l'esmentat tiquet moderador o la taxa turística- estan en un atzucac. Abans, havia d'haver estat abans, president.

Llavors va calcular que hi hauria dos anys de retallades i el tercer començaria la recuperació per encarar l'últim any de la legislatura amb garanties de renovar l'èxit electoral. Però ara les previsions no surten per enlloc. Només faltava que sectors mediàtics propers a CiU li escalfessin el cap amb eleccions anticipades amb la intenció d'aconseguir la majoria absoluta necessària per afrontar les reformes pendents. Però això d'una convocatòria anticipada és com la rifa: pot sortir bé o pot sortir fatal. Més aviat el país no està per eleccions anticipades. Només cal recordar el que li va passar a Chirac amb aquell referèndum de la Constitució europea. Va sortir-ne escaldat.
 
El periodista Rafel Nadal ho explicava divendres en un article també a La Vanguardia que, per la seva importància, vam recollir i tot: "davant d'una crisi extraordinària, mesures extraordinàries". L'altre dia, per exemple, repassava la llista de les retallades que proposa el PP -que va lliurar a la premsa durant el darrer ple del Parlament- i potser sí que tenen raó en algunes coses: hem de gastar 184.000 euros en tres oficines d'expresidents, per exemple? onze milions en estudis? 1,6 milions en premis? 400.000 en el Cidob o 22 milions en exposicions?

Tot plegat vol dir que Mas no se'n sortirà? Espero pel bé del país que no. Ara per ara és l'únic que pot tirar endavant. Entre d'altres raons perquè no n'hi ha cap altre amb una majoria de 62 escons, el PSC continua despistat, el PPC només pensa en Madrid, Iniciativa va a la seva, Esquerra mostra signes de recuperació -però Oriol Junqueras és una incògnita-, Ciutadans és monolingüe i Solidaritat es dedica a la guerra de guerrilles. Catalans, estem ben fotuts.

Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#7 Gerard, Barna, 16/03/2012 - 04:57

Ah, una altra cosa. Eleccions anticipades potser no, però una crisi de govern sí que l'hauria de fer. El que passa és que han abusat tant de la sàtira al "trispartit" que ara no volen reconèixer que ells també estan tristos i partits, amb tants o més problemes interns que l'anterior govern.

#6 Gerard, Barna, 16/03/2012 - 04:55

Al·leluia! Amb això, es guanya vostè unes quantes setmanes de credibilitat. Tot i q no estic d'acord en q el govern hagi de crear il·lusió sinó conscienciar de q serà molt dur però tindrem recompensa. I el 1er q ha de fer és plantar-se davant l'estat. Soc malpensat i diria q el tenen ben agafat...

#5 Pere, Salt, 13/03/2012 - 10:34

Acaba d'aparèixer això a la prensa..

http://bit.ly/wipKMk

#5.1 Gerard, Barna, 16/03/2012 - 04:59

El conseller de sanitat és el primer que haura de caure. Busqueu al tub "el més gran robatori de la hª de Cat" si voleu saber que estan fent amb la sanitat mentre retallen i qui en treu milions i milions de beneficis.

#4 Josep Montmany, Barcelona, 13/03/2012 - 10:07

Mas no perd iniciativa, es que no en vol. Pot ser però que hi hagin electors que no et votin per la direcció que prenen les seves actuacions, llavors fa fatalisme. És per aquest motiu que pot tornar a guanyar eleccions. Per què quedar malament liderant un projecte, poden quedar regular no tenint-ne?

#3 Antidepressiu, Barcelona, 13/03/2012 - 05:11

Ei! m'ho deixava, i amb els veins allo de "amigos para siempre...".