L'altre dia van cometre la temeritat de convidar-me a la tertúlia de la Rambla i vaig aprofitar per fer una crida als militants de CiU, tant als de CDC com als d'Unió. Deia aleshores que "si a les properes eleccions Junqueras guanya Mas per un sol vot Convergència es pot trobar en una crisi com la del PSC". La darrera enquesta d'El Periódico sembla donar-me la raó.
Però el pitjor no és que CiU baixi -que també-, sinó que ERC (39) i la federació nacionalista (29-30) sumin pels pèls: 69 en un Parlament on la majoria absoluta està fixada en 69. Si no hi arriben, Catalunya pot ser ingovernable perquè els ponts entre els diferents partits s'han trencat. Abans, al Parlament, hi havia més bon rotllo. Ara tothom fa cara de pomes agres.
D'ençà del procés sobiranista és impensable que CiU pugui arribar a acords de govern -a més d'amb ERC- amb el PSC o el PPC malgrat que a l'inici de l'anterior legislatura, quan practicaven la geometria variable, eren opcions vàlides. L'altra alternativa és un tripartit amb ICV, que comparteix l'eix sobiranista, però no els veig governant amb CiU. De fet, no ho veuen ni ells. Els uns i els altres.
Perquè és una enquesta, només una enquesta, però no cal un geni en demoscòpia per adonar-se'n que CiU està gairebé en caiguda lliure: dels 62 escons a les eleccions del 2010, a 50 a les del 2012 i els "dos puntets" que deia Duran de les europees. El problema és que el passat 25-M tampoc no van fer autocrítica i, com recordava Albert Rivera a la sessió de control, en mitja legislatura han aprovat només tres lleis. Totes per fer l'ullet a ERC.
Per això, si l'esmentada enquesta es confirma, Mas pot acabar com Montilla després les eleccions del 2010 quan el llavors president se'n va haver d'anar a casa per uns mals resultats electorals que el PSC encara està pagant. Gràcies per venir, president. De fet, Montilla va intentar aguantar al màxim -va convocar-les per al 28 novembre del 2010- a l'espera d'una recuperació econòmica que no va arribar mai. El temps corria en contra seva. Com ara amb Mas.
Si, en efecte, Junqueras guanya a Artur Mas per un sol vot, CiU es trobarà ara com el PSC: sense Govern i sense un successor clar perquè ningú, a la federació nacionalista, no ha gosat per respecte al president moure peça per iniciar un procés de successió. Tampoc Mas. I Oriol Pujol ha quedat descartat, de moment, pel cas de les ITV.
El mapa polític català pot fer un pet com una gla com deia Duran recentment. Només voldria recordar als convergents que hagin llegit aquesta columna que el PSC, només fa cinc anys, governaven a la Generalitat, a l'Ajuntament de Barcelona, a les quatre diputacions -amb Esquerra- i tenien dos ministeris a Madrid i 25 diputats. Ara estan gairebé en la misèria. Jo, ja em perdonaran, fa temps que ho dic. I tant de bo m'equivoqui. Els països, per funcionar, necessiten partits sòlids al Govern i a l'oposició.
