La Punteta · 24 de Setembre de 2012. 08:37h.

JAUME BORRÀS

Massatge independentista

Fa dies que no dormo bé, el cansament s’ha tornat omnipresent i la formació reticular del meu encèfal s’ha hiperactivat a causa de la sobre-estimulació de l'entorn i la meva incapacitat per disminuir l'estat d'alerta. Pateixo l’estrès de l’independentista accelerat que mirava d’atrapar un horitzó utòpic i a qui, de cop i volta, li han construït una línia de tren imaginària per arribar a decidir i que espera no sigui un parany. El viatge serà llarg, el comboi encara té bitllets per vendre a dubtosos d’emprendre el viatge i les vies fèrries apareixen sinuosament perilloses i amenaçades per bandolers moderns a un costat i l’altre oferint paradís o avern. Enfront similar situació de tensió corporal i mental haig de fer servir el raciocini i actuar.


 
Necessito prendre certa distància de les propostes de tractament holístic equilibrador, a través de massatges sanadors, gotes miraculoses o herbes remeieres, que alguns m’ofereixen. Serà fàcil i en poc temps. – diuen - De manera ràpida i eficaç solucionarem els desequilibris i amb l’aplicació de tècniques específiques i correctores acabarem amb aquesta crisi que pateixes. Collons, el paradís!


 
Però també em vull allunyar d’aquells que em proposen píndoles i operacions quirúrgiques agressives de sedació i bisturí. Són els que reneguen de les teràpies alternatives naturals. És impossible i son molt llargues - diuen. Utilitzen els arguments de la por i vanaglorien les solucions tradicionals. Em parlen de l’efecte placebo, de la impossibilitat de curació o de la manca de legalització de les mateixes; del desastre i l’empitjorament; de la destrucció, l’aïllament i el temps perdut. Hòstia l’avern!


 
I m’ho preguntaran més aviat del que em penso. Haig de decidir, no aguanto més aquesta dicotomia i el meu cos té ganes de sortir d’una situació insuportable. Ho faré sense negar els beneficis, incerteses i perjudicis d’una i altra. Gaudeixo d’amics en les dues alternatives i en cap cas no decidiré per molestar a uns o altres sinó per mirar d’afavorir a tots.


 
De sobte em ve al cap una frase d’Antoine Saint Exepury: “per veure-hi clar n’hi ha prou amb canviar la direcció de la mirada”. La llum s’obre camí entre la foscor dels dubtes generats sota pressió i de manera momentània després de tants anys de claredat. Les pastilles i la sala quirúrgica fa anys que me les conec. Les medicines alternatives són un canvi de mirada cap a nous camins a explorar i un repte per substituir d’una vegada per totes la direcció equivocada i empresa fa temps. En ocasions és més fàcil començar que canviar, adquirir virtuts que revertir defectes.


 
Sí, ho tinc clar, cap al nou Estat Català! Sense promeses insegures ni quimeres innecessàries. Això sí, amb tota la il·lusió possible, l’esforç i compromís necessaris, la perseverança davant el repte, el seny per fer-ho bé, la rauxa que doni valentia i la tolerància i democràcia imprescindibles per fer-ho inclusiu i tolerant amb tot i tothom. Això sí, hauré d’estar atent amb els caramels que m’oferiran a última hora i  recordar la poma del conte de Blancaneus. Jo votaré sí, ja ho he decidit. Per convicció, il·lusió i esperança. 


 
I ara, disculpeu si us molesta, però després d’aquesta àrdua decisió me’n vaig a un centre asiàtic a veure si, sense operacions ni massatges nous, gaudeixo d’un “Happy Ending” dels de tota la vida que, fins a la consecució de l’objectiu final de votar, em solucioni per uns dies la càrrega de testosterona que em supera. I demà a treballar com sempre; tant sí com no.
 
 

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Lingam, Beijin, 24/09/2012 - 12:53

Pélatela que sale más barato. Al fin al cabo eres catalán. La pela es la pela. Pues eso, te la pelas.