Tenia moltes esperances dipositades en la consellera Rigau perquè, abans d'arribar al Govern, va exercir de mestre d'educació infantil, de primària, de secundària i fins i tot va ser inspectora d'ensenyament. A més, és llicenciada en psicologia i ha estat professora de psicopedagogia de la Facultat d'Educació de Girona.
Però com amb altres membres d'aquest govern els va faltar coratge per fer, als 100 primers dies, el que ja no podran fer ara. Ho he dit un munt de vegades: no sortirem de la crisi fins que no canviem el sistema educatiu de dalt a baix. I, per això, calen vint anys.
Si no reintroduim la cultura de l'esforç, el vostè, l'uniforme -que poden ser texans, eh?- i la tarima si cal, no anirem enlloc. Mentre imperi el col·leguisme a les nostres escoles públiques ho tenim perdut. En d'altres qüestions, com amb l'anglès, la consellera Rigau i jo no coincidim.
Però almenys ara ha demostrat autoritat en una cosa: ha demanat al Consell Escolar de Catalunya, l'òrgan que aplega tots els estaments educatius, que les protestes s’aturin a la porta de l’escola, que les aules en quedin al marge i que no es mobilitzi els alumnes en les manifestacions contra les retallades. Ja era hora que algú ho digués.
Encara recordo el dia que vaig llegir al diari de l'Hospitalet que la inauguració del curs escolar havia començat amb "actes de defensa" en diversos centres escolars amb "alumnes i professors vestits amb samarretes grogues". A la foto de portada hi havia un professor, amb el micròfon a la mà, que fotia un míting als estudiants.
O la d'aquell institut que va demanar als pares, per carta, si estaven a favor d'una manifestació contra les retallades i convidava totes les famílies "defensar els serveis públics". Fins i tot adjuntaven un qüestionari amb preguntes de l'estil "recolzo la informació", "participarem en la manifestació" (sí o no), "demano més informació" i "no em sembla bé", a més del nom de l'alumne, el curs i el nom dels pares.
O aquell d'altre, en aquest cas de Girona, que va encarregar a alumnes de 4rt d'ESO que fessin un treball sobre "la privatització de la sanitat pública catalana" que, per descomptat, el mestre donava per feta. Els treballs estaven il·lustrats amb imatges de les protestes dels treballadors de la sanitat pública dels darrers mesos.
No cal dir que els mestres tenen tot el dret a protestar, però els alumnes haurien de quedar completament al marge de les seves reivindicacions laborals i salarials. A més, amb franquesa: quan els mestres protesten és per defensar l'escola pública o simplement perquè els han tocat el sou i hauran de treballar més?
Si em busques em trobaràs:
https://twitter.com/xriusenoticies
http://www.facebook.com/xriusenoticies
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
