Publicitat
La Punteta · 16 de Juliol de 2014. 03:50h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Nebrera o el declivi de CiU

L’altre dia parlava amb un conseller i vaig haver de recordar-li que, ara fa cinc anys, el PSC tenia la presidència de la Generalitat, dos ministeris a Madrid, 25 diputats al Congrés, l’Ajuntament de Barcelona i les quatre diputacions en coalició amb Esquerra. Ara estan en la misèria.

El fitxatge de Montserrat Nebrera com a alcaldable per Sant Just Desvern confirma, en efecte, que CiU pot acabar com el PSC. Si Lluís Corominas i el secretari de política muncipal, Joan Ramon Casals, no han estat capaços de trobar ningú més per encapçalar la llista de Just Desvern és que la cosa pinta malament. Els alcaldes, com se sap, són els primers a canviar de bàndol i n’hi ha més d’un que ja flaira una victòria d’Esquerra.

Perquè els que vam cobrir el congrés del PPC del 2008 encara recordem que Montserrat Nebrera va sortir a coll, com els toreros. Jo he cobert molts congressos de partit, però no m’ho he passat mai tant bé com en aquell. El primer dia van rebre Javier Arenas al crit de “traïdor”. Allò no va ser un congrés, va ser un galliner, però ens ho vam passar pipa.

A més, Nebrera va perdre, però va aconseguir més d’un 40% dels vots davant Alicia Sánchez-Camacho. Ves per on el segon de la seva candidatura -el que havia de ser secretari general del partit si guanyava ella- era l’advocat Joan Garriga que, amb el temps, ha acabat a Plataforma per Catalunya. De fet, era un dels que es va fotografiar recentment, vestit de blau, fent un homenatge a la División Azul.

Però aquella victòria moral va ser el principi de la fi de Montserrat Nebrera perquè després va sucumbir, per golejada, en els congressos provincials del partit. Farta també que Mariano Rajoy la fes esperar -li havia demanat hora després del congrés- va acabar plegant el 2009 amb acusacions com que “el Parlament no serveix per a res”. Ves per on ara això ho podria dir també un diputat de la CUP. La dimissió va ser, probablement, l’únic acte de dignitat de Montserrat Nebrera, però va ser un comiat tristíssim: amb només mitja dotzena de fidels donant-li suport.

Després va intentar repetir de diputada i va fundar el seu propi partit on ja es veia que la senyora tenia un seriós problema d’ego perquè la formació en qüestió es deia Alternativa de Govern, però el logotip era una N de Nebrera. Com si el logotip de Podemos, posem per cas, fos la cara de Pablo Iglesias.

Jo vaig anar a un parell d’actes -un en un terrat del Poblenou i l’altra sota l’estàtua del timbaler del Bruc en aquesta mateixa localitat- i ja en vaig tenir prou. El resultat, no cal dir-ho, va ser espectacular: 2.208 vots. El 0,07% dels vots. Per entendre’ns: a Nebrera no la van votar ni les seves tietes.

Montserrat Nebrera havia començat de tertuliana independent del PP -com Gemma Calvet, però aquesta ha acabat a Esquerra- i els micròfons li van acabar pujant al cap. La veritat és que els populars mai no han anat bé de quota mediàtica a Catalunya i la noia prometia: tenia imatge i a més parlava bé. Els que llavors l’escoltàvem -amb posicions, per exemple, sobre el pacte fiscal- no sabíem si era propera al PP o a Esquerra.

Fet el llançament mediàtic, Piqué la va catapultar de candidata a les eleccions al Parlament com a fitxatge estrella del PP a les eleccions del 2006. Però la fidelitat va durar poc perquè un any després ja va organtizar aquell famós sopar al Majestic que semblava la presentació d’una alternativa interna al propi Piqué.

A més, arribava com a catedràtica de dret a la Univeritat Internacional de Catalunya, el centre per antonomàsia de l’Opus a Catalunya, però després es va descobrir que no era catedràtica, sinó catedràtica habilitada perquè el centre era privat. No sé si com un altre que també deien que era catedràtic.

Com altres fitxatges estrella, la seva carrera parlamentària va ser meteòrica: aspirava com a mínim a ser portaveu del grup parlamentari i la van relegar a presidenta de la comissió de Justícia i Interior, un càrrec honorífiic que ni tan sols et permet lluir.

Finalment, cansada que el món no reconegués les seves capacitats intel·lectuals, va deixar la política i ha acabat arrossegant-se per alguna tertúlia com la de 8tv, que sembla que està de rebaixes perquè també t’hi pots trobar l’expresident de Caixa Girona, Arcadi Calzada. I encara sort que a Jordi Barbeta l’han enviat als EUA.

A mi em sap greu perquè el seu marit no es mereix aquest calvari. És un bon paio.

Publicitat

17 Comentaris

Publicitat
#19 divendres, barcelona, 25/07/2014 - 21:39

No estic d'acord amb les tevés valoracions. I parlant de declivi, el teu sí que és lamentable i em sap greu, de veritat. Poses la teva rancúnia pel davant del bé del país. (i no voto CIU) Em gent com tu no creixerem ni aguantarem.

#18 Militant, Baix Llobregat, 25/07/2014 - 17:20

Vas molt errat en el teu article. Els valors de la democràcia es practiquen més del que suposes.

#17 Pere, BCN, 25/07/2014 - 11:38

Tu Rius sempre posant pals a les rodes. Pedrque un dia, nomes UN dia dediques el teu espai a criticar els espanyolistes. Deu ser que aixo no ven perque el e-noticies nomes el llegeixen els unionistes. Mira aqui parlan de tu avui, sense nombrarte.http://www.vilaweb.cat/editorial/4205315/anem-feina.html

#16 anna, Barcelona, 24/07/2014 - 17:03

Renuncio a llegir aquest diari digital mentre no tragueu l'anunci que t'has de menjar tant sí com no. Prou.

#15 laia, bcn, 23/07/2014 - 19:40

Una mica cansats ja de tants "polítics professionals" Perqué mantenim una Escola D'Administració que els ha d'ensenyar angles, etc? És que no venen ensenyats de casa? M'he de gastar jo els quartos en powerpoints per aquests senyors?