Ens hem tornat bojos tots plegats? Jo també voldria que no hi hagués pobres, per descomptat. És més, la mendicitat pels carrers de Barcelona hauria d'estar prohibida. Per dignitat. De què serveix l'Estat del Benestar si no és capaç de garantir un lloc per menjar i dormir -fins i tot atenció psicològica si cal- als captaires? De què serveixen els serveis socials?. És una de les crítiques que faig a Xavier Trias: en aquesta matèria no hi ha cap diferència entre ell i Jordi Hereu.
Però una altra és garantir més de 600 euros mensuals per tothom. No ho podem pagar. Ja ho va dir la consellera Munté -de les poques coses assenyades que li he sentit-, dimecres passat al Parlament-: ens sortirà per 3.500 milions d'euros a l'any. Això no ho deu tenir ni Alemanya. I això que governen la CDU i l'SPD.
Els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP), que han estat rebuts a bombo i plateret per la presidenta del Parlament, han expressat la seva confiança que la iniciativa s'aprovi “com més aviat millor". La proposta planteja uns ingressos mínims mensuals de 664 euros al mes per tothom. Els requisits són haver fet divuit anys i acreditar dotze mesos de residència continuada a Catalunya, que suposo que inclou també immigrants sense papers però amb empadronament.
Però, insisteixo, com ho paguem?. Perquè ja tenim uns Pressupostos agafats pels pèls on hi ha 2.000 milions en ingressos que no se saben d'on surten. Jo crec que, a hores d'ara, no ho sap ni el conseller Mas-Colell. I això que els ha fet ell.
L'esquerra política -o sociològica- sempre fa unes lleis collonudes que després no es poden finançar. Ja va passar amb la Llei de Dependència de José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero va encolomar la meitat del finançament a les comunitats autònomes mentre ell es posava la medalla amb resultats prou coneguts.
El que és trist és que, per l'obsessió del políticament correcte, ningú no digui la veritat -crec que sóc el primer- i els nostres polítics s'apuntin al carro o al mirar cap a una altra banda. Com podem afavorir la cultura de l'esforç si, a joves de 18 anys, els garantim d'entrada 664 euros al mes? Un jove de 18 anys hauria d'estar disposat a menjar-se el món, no a cobrar un nou PIRMI. Si no canviem els nostres valors, no sortirem de la crisi.
Més a:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
