Publicitat
La Punteta · 26 de Juny de 2015. 13:37h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Núria, la hooligan

El País, 24 d'abril del 2011

Mai la presidència del Parlament havia arribat a un nivell tan baix con amb Núria de Gispert. Vaig començar a intuir-ho el dia que la vaig veure retratada de fada a la contraportada d’El País. Però els darrers esdeveniments no han fet més que confirmar malauradament aquella impressió inicial. No cal dir que Núria de Gispert és també militant d’Unió. I que per tant pot donar suport als crítics, a Duran o a la Rita Pavone (Torí, 1945) si vol. En el cas que la cantant italiana fos demòcrata-cristiana, que ni idea.

Però una cosa és donar suport i l’altra la dignitat del càrrec. Vostès s’imaginen Miquel Coll i Alentorn o Joaquim Xicoy -per citar dos històrics d'Unió que també van ser presidents de la cambra-, fent mítings polítics?. És que ni Joan Rigol. L’expresident del Parlament, que també ha vist la llum, ha decidit anar-se’n com un senyor.

En canvi, Núria de Gispert sembla que ara s’hagi fet de la CUP o de Podemos. El passat 12 de juny, en l’acte central dels sobiranites a l’Ateneu Barcelonès, ja va dir que la gent l’aturava pel carrer i li demanava “Foteu fora en Duran!”. Mentre que aquest dijous, al Col·legi de Periodistes, quan li vaig recordar que era el segon càrrec institucional del país, va contestar que “no crec que ningú pugui criticar la meva trajectòria” encara que ja ha rebut des del faristol. El millor és les ganyotes que feia quan li vaig preguntar a Rigol si aniria a la llista de Mas. No es perdin el vídeo.

Jo no sé si, tot plegat, és per anar a la llista de Mas. Però si el líder de CDC treu entre 33 i 35 diputats segons la darrera enquesta d’El Periódico tindrà veritables problemes per encabir-hi tants aspirants. Entre consellers, independents, homes de confiança, quota femenina, sobiranistes d’Unió i diputats de Convergència.

Per mi, que la quota sobiranista d'UDC quedarà coberta, amb escreix, amb Joan Rigol. Potser també amb Toni Castellà per ajudar a dinamitar CDC des de dintre. Però si a Convergència tinguessin algú que digués públicament que s’ha de fer fora Mas o Rull -posem per cas- no sé pas què passaria. Segur que no sortirien a TV3.

El passat 11 de juny, l'entrevistaven a l’Ara i l’ultima pregunta era si tenia ganes de “repetir en el càrrec”. La resposta textual era: “No. Aquest any en farà cinc que sóc presidenta i, en principi, la meva intenció és jubilar-me". Les negretes són meves. Quan contestes amb un “en principi” és que et mors de ganes.

A mi Núria de Gispert em recorda un altre expresident del Parlament, Ernest Benach, que el 2008 es va presentar -empès per Carod- a primàries per presidir Esquerra. Amb tanta mala sort que va quedar tercer per darrera de Joan Puigcercós i fins i tot Joan Carretero. Tothom es preguntava el mateix: si no el volien ni els del seu partit perquè havia de ser president del Parlament?. A més, l’amistat amb Carod se'n va ressentir.

Doncs amb De Gispert passa ara el mateix. És veritat que, a la consulta del 14-J, van estar a punt de guanyar: uns 1.300 van votar que sí (50,54%) i uns 1.200 que no (46,51%). Però dissabte passat, al consell nacional, la derrota ja va ser per golejada: 69,2% a favor de trencar amb Convergència i un 28,6% de vots en contra. La resta, abstenció.

Jo, que sóc desconfiat de mena, amb els conversos d’Unió -ara no incloc Toni Castellà: ell ha estat sempre sobiranista- em passa el mateix que amb els del PSC. No li vaig sentir mai a Núria de Gispert una paraula a favor del dret  a decidir quan era consellera de Justícia (1995-2001), de Governació (2001-2002) o de Justícia i Interior (2002-2003).

Al contrari, no sé si llavors també era partidària d’un país nou sense corrupció, però l’any 1997, quan servidor picava pedra a El Mundo, vaig publicar un cas de presumptes irregularitats a Justícia: havien adjudicat el sistema de seguretat de la presó de Lleida a una empresa israeliana l’amo de la qual era Marcos Tennenbaum. Als experts en Banca Catalana -ara que s’ha tornat a posar de moda- els hi sonarà el nom perquè era el fill d’un dels socis de Jordi Pujol. Endevinen qui era la titular del departament?.

Segurament el problema és que Núria de Gispert no hagués arribat tan amunt -en certa manera com Joana Ortega- si no hagués estat dona i no l'hagués proposat Duran de presidenta del Parlament -amb calçador, per cert- a Artur Mas. No pensaran a hores d'ara que va arribar al càrrec per mèrits propis?. Un dia hem de començar a desmitificar la quota femenina.

L'altre dia, per exemple, va fer un discurs durant el 15è aniversari del CAC en el que recordava que quan van sortir els mòbils no sabia ni contestar i ho feia l'escorta. Tampoc sabia com anaven els portàtils. Alguns dels que estàvem presents ens miràvem astorats. Segurament tots hem passat pel mateix tràngol, però almenys no ho expliquis. I encaera menys en un acte oficial. A mi se'm va acostar un fotógraf a cau d'orella i em va preguntar malèficament: "què ha fumat?". Em vaig haver d'aguantar el riure.

Tampoc es pot dir que encarni la renovació. El director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, va publicar diumenge passat un article -escrit segurament sota els efectes benèfics de la tramuntana-, en el que recordava que “l’actual presidenta del Parlament va obtenir el primer càrrec polític l'any 1984. Fa 31 anys que viu de la política”. M’estalvio d’explicar més coses perquè el poden consultar aquí. Però des de Pla i Dalí la tramuntana ha fet grans aportacions a la cultura catalana. El vent ajuda a destriar el gra de la palla.

Acabaré, si em permeten, amb una anècdota personal atès que sempre he estat partidari del respecte institucional: fa anys vaig fer fora Salvador Sostres de l’e-notícies perquè, entre d’altres motius, li va dir “jardiner” a Ernest Benach. Al president del Parlament del meu país no se li pot dir "jardiner". Fins i tot en el cas hipotètic que ho fos. Cosa que no sé si m’ha agraït mai l’expresident.

Però el problema és que Núria de Gispert ja no actua com la màxima representació de la cambra catalana, sinó gairebé com una hooligan. Per tant, pot ser també objecte de crítiques. Aferrissades si cal. S'ho ha guanyat a pols.



 

Sóc més divertit a twitter

Qui sóc

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

18 Comentaris

Publicitat
#17 Pepón, Bcn (España), 29/06/2015 - 11:56

Es normal en un pais normal que la presidenta del parlamento no respete la neutralidad institucional. Pulcritud democrática, lo llaman...

#13 pepe, andorra, 27/06/2015 - 12:12

mira q con la de problemas importantes q hay; dedicarse a comentar lo q pasa en un partido q va a desaparecer en las proximas elecciones, es un ejercicio un poco chorra, pero bueno, las risas son las risas, sobre todo a los q impulsan esta gran distraccion llamada soberanismo.

#11 Carlos Gomez, Bcn, 27/06/2015 - 11:29

L´amic Benach era jardiner, agradi o no, sense que aixo signifiqui cap menyspreu ni per ell ni per aquesta profesio.
El que es mes insolit es que ara es de dedica a la consultoria i no sobre geranis ni plantes espirituoses.
Coses de la fenomenologia de la nostre bandera.
Fa miracles.

#11.1 pepe, andorra, 30/06/2015 - 20:08

q consultoria ni q leches, opino q este señor se dedica al trafico de influencias, es decir, tu vas a su consultoria y quieres q hagan una ley a tu medida, vas, sueltas la pasta y a esperar, mas o menos como hace el maestro Roca desde q lo echaron por aquello del fracaso reformista, digooo partido.

#10 Sergi, Quebec, 27/06/2015 - 09:11

és aquesta generació de catalans que van ser molt conservadors a la seva joventut i ara amb la vida resolta volen anar de guais i radicals... Jo que visc a fora i ho puc comparar amb d´altres països, veig tan poca madureça als polítics catalans! Catalonia is different.

#9 angelito, barcelona, 26/06/2015 - 23:56

¿Por qué no se le puede decir jardinero a un president del Parlament, y sí hooligan a otra con el mismo cargo? Los dos tienen una vinculación íntima con esas profesiones, se trata sólo de una descripción bastante fiel a la realidad.