La pitjor notícia de la setmana no ha estat ni els 62.000 milions que necessitarà al final la banca, ni el nou rècord de la prima de risc, ni que a Rajoy el confonguessin amb el primer ministre de les Illes Salomó, sinó que els estudiants de quart d'Eso -els de 15 anys- tornin a suspendre en anglès.
De fet, el problema no és que a Mariano Rajoy el confonguessin amb la màxima autoritat d'aquestes illes del Pacífic, sinó que quan el presentaven com a tal no entenia què li deien. El coneixement de l'anglès que té Rajoy -em temo que com el d'economia- és exactament del mateix nivell que tenia Zapatero i així no es pot anar pel món.
El passat 22 de febrer, per exemple, va rebre Bill Gates a la Moncloa amb una traductora al costat. Què deuria pensar el fundador de Microsoft? I dimarts passat, durant la foto de família de la cimera del G-20, feia la mateixa cara de circumstàncies que també feia el seu predecessor quan sortia a l'exterior.
Estem, doncs, lluny, molt lluny de Suècia, Malta, Holanda. O fins i tot de països com Estònia o Eslovènia, que són independents des de fa quatre dies i que definitivament s'han posat les piles. Malgrat que per a un estonià o un eslovè aprendre l'anglès ha de ser un procés molt més difícil que per a nosaltres. En comprensió oral o lectora, els nostres estudiantes estan per sota dels de Grècia i Bulgària i no cal que els expliqui com estan aquests països.
Sense l'anglès no anirem enlloc. El Govern català hauria de posar en marxa un pla estratègic per convertir-nos tots en angloparlants -el castellà tothom el parla- en un termini de vint anys a tot estirar. No sortirem de la crisi sense una reforma de dalt a baix del sistema educatiu, però sobretot sense un coneixement perfecte de l'anglès. I com que fer un canvi de mentalitat tan important necessita temps cal ficar fil a l'agulla sense perdre més temps.
Potser Rafael Ribó no se'n va adonar, però el més important que va dir durant la roda de premsa sobre els seus viatges arreu del món el passat 16 de juny va ser quan recomanar a tothom, també als periodistes presents, aprendre anglès i no només el "my taylor is rich", una frase habitual de primer curs en qualsevol escola d'idiomes.
I, per acabar, diré una blasfèmia: ara que el català ja no corre perill de desaparició -alguns sectors com el de la justícia continua impermeable, però ha fet un salt en els mitjans de comunicació- personalment estic dispost fins i tot a sacrificar la immersió lingüística com tal d'esdevenir angloparlants.
Calen mesures dràstiques i agosarades perquè això no ho arreglem amb una hora més d'anglès a la setmana ni amb titulars en anglès al diari Ara encara que sigui una iniciativa digne d'elogi. I hem de deixar també de doblar pel·lícules, fins i tot a TV3: versió original i amb subtítols en anglès. Res de collonades. O reconvertir Icat FM en una emissora en llengua anglesa. Amb la immersió potser salvem el català, però sense l'anglès no salvarem Catalunya.
Bill Clinton va guanyar unes eleccions presidencials el dia que va dir aquella frase cèlebre: "és l'economia, estúpid". I això que George Bush pare havia guanyat la Guerra del Golf, és a dir, la primera guerra d'Iraq. Doncs ara és el mateix: "és l'anglès, estúpids". Més val que ens ho fiquem al cap.
