On són ara els que aplaudien la proclamació de la República catalana al Parlament?
Els que deien: Artur, no afluixis. Els de president Puigdemont, endavant. Els de pit i collons.
Els que es feien el valent, en definitiva.
Els del PDECAT per fer cas a la CUP. I els d’ERC per vendre’ns que tot serien flors i violes. O els de la CUP, que han sortit indemnes.
Els que ara comencen a dir “jo ja ho deia” quan no ho deia ningú. Només ho dèiem quatre gats. Ens han dit el nom del porc.
Els que comencen a fer ara autocrítica? Ara?
Els que asseguraven que això seria la revolta dels somriures, bufar i fer ampolles.
Els que parlaven en nom del poble. Com l’ANC, Òmnium, l’AMI, l’ACM. Exclouré avui expressament Jordi Cuixart i Jordi Sánchez perquè prou que pateixen.
Els que no van valorar els riscos. Els que van subestimar les forces de l'Estat. Els estrategues de saló, que diria Pla.
Els que no van fer cas de l’opinió dels lletrats del Parlament. Ni del Consell de Garanties Estatutàries.
Els que encara, amb la fuga de Puigdemont a Brussel·les, veien una jugada mestra
Els de l’Estat Major del procés.
Els que van aconsellar Puigdemont dijous passat, aquell maleït dijous, no convocar eleccions per treure pit. Què heu aconseguit?
Els tertulians de TV3 o de Catalunya Ràdio que no han parat de tirar llenya al foc durant cinc anys.
Els gurús com Carles Viver i Pi-Sunyer o Xavier Sala i Martín. Ara ja no parlen.
Els d’El Punt-Avui, l’Ara. Els digitals: Vilaweb, Nació Digital, Racó Català, El Món, El Nacional, que també s’han apuntat al carro. No han parat de donar esperances.
Els mediàtics de Convergència: la Pilar Rahola, els Álvaro, els Sanchis, els Villatoro, els Cardús, els Sintes, els Toni Aira. A vosaltres Mas -o Puigdemont tant se val- si que us hagués fet cas. N’hi havia prou per dir: compte, prendrem mal.
Els de Rac1 perque no hi havia cap diferencia entre Catalunya Ràdio i la ràdio del conde de Godó. Cap ni una.
Els de Catalunya Ràdio amb noms i cognoms: Saül Gordillo, Mònica Terribas, Francesc Cano, Kilian Sebrià.
Els presentadors del Telenotícies, que han posat la seva imatge al servei del procés.
L’star system de TV3, pel mateix. La Melero, la Lídia Heredia, el Ricard Ustrell -el de la samarreta-, el Xavier Graset, etc.
Els serveis informatius en ple de la cadena. No se salva gairebé ningú
El dels programes de TV3 que només es dedicaven a fer bullir l'olla: el Més324, els Matins, el Divendres, el Tarda oberta -encara pitjor que el seu predecessor-, el .CAT
Els que, com l’Empar Moliner, anaven fent brometes.
De debò us pensàveu que sortiria gratis? Que no ens passarien per sobre? Que la justícia espanyola no faria res? Que podíem continuar endavant malgrat que, a Europa, no ens ha fet cas ningú?
Ens hem quedat sense autogovern, sense Parlament i amb unes eleccions convocades des de Madrid. Pels que encara vam cridar “Volem l’Estatut” fa vergonya.
Però encara pitjor: amb els membres del Govern del meu país a la presó. Tota la meva solidaritat amb ells. Però els que treien pit també en són responsables. No només la jutgessa.
Encara tinc a whatsapp d'un fill de puta que avui em pregunta: “què, content?”. O un escriptor de la Catalunya nord, al que des d'aquí envio cordialment a la merda, que em diu que “ara has de triar el teu bàndol”.
Sense oblidar un munt de persones twitter que em culpen a mi. Com si jo fos la jutgessa Lamela. Quanta ràbia acumulada.
Felicitats a tots ells. Recularem vint anys. Caldrà començar de nou. Des de zero. El procés ha deixat un desert. Tierra quemada. Un tret al peu. Una veritable ràfaga.
Si mai som independents potser és perquè, el 2 de novembre del 2017, van posar vuit consellers a la presó. Però jo sóc dels convençuts que, amb pit i collons, no arribarem mai enlloc.
