La Punteta · 6 d'Agost de 2012. 12:16h.

JAUME BORRÀS

Onze de setembre. Tots al carrer! #totssomalexfabregas

Escolto molt de soroll violant oïdes. Vociferen a un costat i altre tot reclamant atenció. Com més escorats al costat més cridaners i baladrers. Escupen abruptes de signes oposats contraposant insults i tòpics. Amb sornegueria maliciosa i animadversió, aixequen en veu alta o escriuen a les xarxes veritats absolutes.
 
Insulten, ataquen el diferent, reneguen de la diversitat i es comporten amb intolerància davant el lliure pensament. Neguen el dret a ser, a sentir i a la llibertat de voluntat i expressió, imposant criteris i raons radicals. Amenacen deliberadament amb represàlies o fan mofa de la desgràcia aliena. Desitgen la mort de l’Àlex Fàbregues o menystenen la procedència dels catalans de la Roja. Criden molt i no escolten. Escriuen en majúscula i no llegeixen. Sempre ferms a la idea que una mentida dita mil vegades és una veritat.
 
No responen a aquest o l’altre color. Són de l’un i de l’altre. O de cap. I curiosament moltes vegades s’amaguen darrera passamuntanyes o pseudònims inversemblants. Son extremadament iguals en l’extrema diferència. Però, de tan allunyats, s’acaben tocant en la part més fosca i radical de l’arc de la circumferència. Són els eixordadors radicals extremistes.
 
Deia Martin Luther King: “No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels qui no tenen ètica. El més preocupant és el silenci dels bons”. I els bons en som més. Però el silenci ens amaga, ens dilueix entre la minoria ensordidora. Som aquells que argumentem amb educació les nostres relatives veritats sense fer escarni de l’altre. La majoria que no desitgem que es cremin ni continents ni continguts, encara que siguin del veí. Els que mostrem la nostra senyera sense incendiar la diferent. Som dels molts que parlem en català i/o castellà com a riquesa i no ens interessen els discursos interessats que en volen discriminar una o altra. Som la immensa majoria que creu en el respecte davant la diversitat i en la llibertat a decidir de la majoria fent ús dels drets i la democràcia per acabar esdevenint allò que gran part de nosaltres vol amb inclusió. I avui, també som tots aquells que estan essent escanyats per una política de retallades injustes. Sí, som més els qui dialoguem, no robem, ajudem a l’altra i creiem en la justícia, la igualtat, la fraternitat i la democràcia.
 
Però ha arribat el moment de fer-nos escoltar. Sense grans cridòries ni ignomínies o intimidacions. Pacíficament, sortint al carrer i reclamant una nova manera de fer. Units, deixant de costat allò que és prescindible i ens allunya. Multitudinàriament hem de mostrar el rebuig absolut a renunciar a les línies vermelles i els drets inalterables que ens hem guanyat. És hora de fer front comú per denunciar aquesta estafa econòmica de discriminació en la depuració de responsabilitats i conseqüències (no som els únics culpables) i reclamar un dret a decidir que és reconegut internacionalment (no es tracta d’imposar res sinó de donar la possibilitat a escollir i respectar la decisió majoritària). Aquest onze de setembre hem de sortir tots al carrer, sigui quina sigui la nostra reclamació. Els silenciosos tenim, ara sí, l’obligació moral d’omplir els carrers de raons per a un nou sistema que permeti la justícia social, agafi els veritables culpables i obri la porta a un referèndum sobre l’autodeterminació que negui als extremistes, d’un costat i l’altre, imposar-se. Hem d’acabar amb el dubte del que ens mereixem i el que volem ser. O ara o mai. En som més i hem de parlar. Aquest onze de setembre tots al carrer!
 

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 Ricardo Volart, Barcelona, 11/08/2012 - 18:42

Yo iré como siempre al fossar, primero para ver como los maulets muelen a hostias a los pijos de la JNC (exquisito espectáculo, auxili! auxili!) y también para deleitarme con el nuevo entertainment: los okupas meándose en el monumento. No me lo pierdo.