Publicitat
La Punteta · 4 de Març de 2014. 14:27h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Operació Maragall

Oriol Junqueras té una vista a l'hora de fer fitxatges: a les eleccions al Parlament el fixtage estrella va ser Miquel Sellarès. Sellarès ha passat a la història perquè va aconseguir que el seu xiringuito, el Centre de Documentació Política, rebés més de set milions d'euros en cinc anys i ell tingués un sou superior als 100.00 euros. La cosa va arribar fins i tot a l'Oficina Antifrau malgrat que l'havia impulsat Esquerra.

I ara Ernest Maragall. Maragall no suma, resta. La seva trajectòria política és impecable. Durant una època és va dir que, dels dos Maragall, l'intel·ligent era el tete. Secretari del Govern amb el seu germà de president, Montilla va tenir la gentilesa d'ascendir-lo a conseller d'Educació quan Pasqual Maragall es va esborrar del PSC. Pero algun històric d'ERC d'aquell primer tripatit encara recordarà les traves que els hi posaven, des de Presidència, Ernest Maragall i Jordi Mercader.

Com a conseller va passar a la història per tirar endavant la Llei d'Educació de Catalunya, que consagra els concerts econòmics a escoles religioses que fins i to separen els nens per sexe: los niños con los niños y las niñas con las niñas, que deien durant el franquisme. Per això va deixar de banda els seus socis d'Iniciativa, malgrat que estaven al Govern, i va pactar directament amb CiU. En realiat, amb el sector més carca d'Unió, de fet. Quan ho feia Pujol eren "escoles d'èlit" que deien a El País, però quan ho feien els nostres era molt progre.

Després, a les acaballes del tripartit, va publicar aquell article incendiari a La Vanguardia -el 14 de febrer del 2010- segons el qual Govern de José Montilla no tenia cap "projecte integral de país". El greu no és que publiqués l'article, al capdavall era veritat, sinó que no dimitís de conseller després de fer-ho o que Montilla no s'atrevís a cessar-lo.

Malgrat això, Montilla el va repescar per a les llistes electorals del 2010 després que la Federació de Barcelona el deixés fora en detriment d'altres més fiables com Miquel Iceta, Joan Ferran, Lídia Santos, Higini Clotas o Rocío Martínez-Sampere. Ernest Maragall ho va agrair al cap d'un temps amb algun tuit en el que fins i tot jo, que sóc partidari de l'acidesa en les crítiques, em va semblar una manca de respecte institucional.

Però la qüestió és: Ernest Maragall és independentista? Després de més de vint anys de càrrec oficial amb el PSC, a l'Ajuntament o a la Generalitat, no ii he sentit mai un mot a favor de la independència fins avui, que li he preguntat en roda de premsa. Però això no és fer trampa? Mai sabré si aquestes conversions són sinceres o simplement un modus vivendi.

Encara dimecres passat, en la presentació del darrer llibre de l'advocat Pau Miserachs (Democracia patas arriba) a Madrid afirmava que “no estem en una lluita entre pobles, sinò entre l’aspiració d’un poble i la intransigència d’un Estat, però sabrem trobar una sortida”. Però "una sortida" és la independència o la consulta?. D'aixo fa menys d'una setmana.

Hem convertit la política catalana -han convertit, jo faig de periodista- en una sèrie de moviments tàctics on és més important la portada de l'Ara, el titular, la foto; que la consistència, les conviccions, la ideoloiga. Això no és política, és màrqueting polític, que és una altra cosa. Però si el fitxtge estrella d'Oriol Junqueras és Ernest Maragall, Pere Navarro pot estar ben tranquil.

A la mateixa roda de premsa amb Oriol Junqueras ha quedat clar que, de tots els sondejats del sector catalanista del PSC, només han aconseguit arreplegar Ernest Maragall. És com anar de rebaixes i sortir amb un saldo. Ja li ha preguntat un company de TV3 al president d'ERC: "Montserrat Tura els hi ha donat carbasses?". I el propi Junqueras ha hagut de reconèixer que "les converses amb Toni Comín estan molt bé, una altra cosa és que es tradueixi en un acord electoral".

El pitjor és que el fitxatge em fa dubtar fins i tot de la capacitat de lideratge de Junqueras a ERC. Si volia un fitxatge estrella tant per tant podia haver recuperat Carod, Puigcercós, Ridao, Benach o algun històric. Encara deu tenir por que li facin ombra. I que consti que, algun dels esmentats, no em poden ni veure. Ja sé també que arrosseguen la taca del tripartit. Però de debò: quin pes electoral té Nova Esquerra Catalana?. L'únic que conec que s'ha fet de la NEC és Xavier Vidal, que va ser el seu cap de premsa d'Ernest Maragall a Educació. I la política és tan dura que ara s'ha fet llibreter.

Al final ens creurem que la recuperació d'ERC és més fruit de les pífies de CiU que dels mèrits propis del tàndem Junqueras-Rovira. Al cap i a la fi, Oriol Junqueras només ha fet dues coses fins ara: proposar una vaga general a Brussel·les i fitxar Ernest Maragall. La resta ha estat passar el rasclet.

Un darrer consell a tothom amb aspiracions polítiques: quan marxes -o et fan fora- del partit has de posar de marxa una associació, una plataforma, un xiringuito. Antoni Vives va passar per Acció Catalana i ha acabat de tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. El traspasat Pere Esteve es va empescar allò de Catalunya 2003 abans d'acabar de conseller d'ERC i Ernest Maragall ara ha fet servir Nova Esquerra Catalana de trampolí.

I una última reflexió: els periodistes també ens ho hauríem de fer mirar. L'alegria amb que alguns mitjans han acollit el fitxatge d'Ernest Maragall per Esquerra -com si fos l'Obama- demostra en el fons la manca d'esperit crític. Que ens ho empassem tot. Que la premsa, en alguns casos, s'ha convertit en una simple corretja de transmissió del poder polític. Però no és el mateix un diari que un partit. La diferència entre un i altre és una de les bases de la democràcia.

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

40 Comentaris

Publicitat
#24 Alfons R., Barna, 06/03/2014 - 12:56

he he he els convergents estan nerviosos. A mi tampoc m'agrada CiU. Benvingut sigui Maragall.

#23 Patricia Silva, Molins de Rei, 05/03/2014 - 22:28

Penso que Erc s'ha equivocat...com molts de nosaltres quan vam creure que Ernest creia en la nostra idea de fer un altre tipus de politica.

A l'hora de la veritat, en la ultima assemblea s'ha saltat els estatuts i el reglament de primaries de Necat al pactar els carrecs

#22 Joan, he he he, 05/03/2014 - 20:08

Caram Rius, es nota que t'ha fet mal el fitxatge del tete Maragall per ERC, ehh?

#21 JordiMB, Bcn, 05/03/2014 - 19:01

a l'Ernest no el van detenir una vegada per tripijocs en la compra, consum i venda de substàncies mentre el seu germà era alcalde?

#19 LN, Barcelona, 05/03/2014 - 15:16

Sr. Rius: Sóc una de les moltes persones desencantades dels polítics que tenim, a Catalunya i a España, però encara no de la política potser per qüestió d'edat. Els pengaria a tots amb els budells del periodistas, gairebé tots. El problema és que necessitem a polítics i periodistas però DECENTS.