Publicitat
La Punteta · 5 de Març de 2012. 07:51h.

ADRIÀ ALSINA

Consultor de comunicació

Optimistes al Palau Sant Jordi

Us recordeu d’aquell “Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”? Zapatero va pronunciar aquesta fatídica frase al Palau Sant Jordi, ara fa nou anys. No fa tant de temps, el PSC era l’únic que omplia el Sant Jordi. Això sí, sempre ajudat per Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero per atraure les masses metropolitanes.

A les darreres eleccions catalanes, una Convergència i Unió que aspirava a recuperar el paper de pal de paller del país es va atrevir amb el Sant Jordi per primera vegada, i el va omplir. Poc després, CiU va recuperar la Generalitat i va guanyar per primer cop l’Ajuntament de Barcelona i les eleccions espanyoles a Catalunya.

Aquest dissabte, molts votants de CiU aniran al Palau Sant Jordi. Però aquest cop estaran acompanyats per votants d’ERC, ICV, de Solidaritat, Reagrupament, la CUP i fins i tot d’algun socialista. La constitució de l’Assemblea Nacional Catalana omplirà per primera vegada el Sant Jordi d’independentistes.

L’ANC recull el canvi sociològic de Catalunya i s’inspira en el moviment de masses que va ser l’Assemblea de Catalunya als anys 70. Si llavors es cridava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, avui es discuteix serenament com arribarem a la independència.

El que més m’agrada del moviment que va començar a Arenys de Munt i ha eclosionat amb l’ANC i els Municipis per la Independència és el seu optimisme. Les recents aportacions d’Eduard Voltas i Toni Soler sobre el paper importantíssim que el castellà té i ha de tenir en la Catalunya del futur són un bon indicador d’aquesta confiança. L’independentisme se sent segur d’ell mateix: El suport directe a la independència s’ha més que duplicat en sis anys, i totes les enquestes preveuen un triomf més o menys rotund del “Sí” en un referèndum d’autodeterminació. La via escocesa i la nova dimensió de l’independentisme basc fan pensar que la història potser s’està posant, per fi, del costat de Catalunya.

Al costat d’aquest optimisme hi ha l’evolució del “català emprenyat”, encarnat en Jordi Pujol: el líder de la Catalunya autonomista dels anys 80 i 90 s’ha cansat d’entonar l’Escolta Espanya i ha reconegut que no té arguments contra l’independentisme i que votaria sí en un referèndum. Un referèndum que CiU, de moment, es resisteix a convocar, però que contempla al seu pla estratègic per al futur immediat. Tan immediat com 2013 o 2014.

Aquest dissabte, la Catalunya optimista, la Catalunya que sí sap on va, omplirà el Palau Sant Jordi. Mentrestant, la Catalunya pessimista seguirà llepant-se les ferides, però continuarà la seva transformació. I d’aquí a un, dos o tres anys també votarà que sí.

Adrià Alsina
http://www.twitter.com/adriaalsina

Publicitat
Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#6 Juan Anson, Barcelona, 11/03/2012 - 23:33

Ya te queda menos para el Pulitzer ¡qué articulazos chaval!

#5 pepe, andorra, 08/03/2012 - 19:44

cuanta pasta tirada a la basura para satisfacer las veleidades, las ansias y los complejos de un grupo de personas. Mejor gastarlo en sanidad y carreteras, ah no, q los políticos catalanes la han dejado vacía y después le han echado la culpa a Madrid para quitarse el muerto de encima.

#4 Maria, Barcelona, 07/03/2012 - 16:43

Apostem per la Catalunya optimista i un referèndum no gaire llunyà! Bon article!

#3 Javi, Barcelona , 07/03/2012 - 14:57

Si después de tantísimos millones tirados en cualquier asociación, grupito, pantomina, etc. catalanista no sois capaces de ser independientes en 2014, es que no os merecéis ni vivir. Ni a Felipe II se las dejaron nunca tan a huevo. En España estamos hartos ya de tanto inútil catalanista.

#2 Eduardo, Sevilla, 06/03/2012 - 23:32

Es hora de terminar con siglos de desencuentro. Cataluña ya no es más que una rémora para el resto de España y viceversa. Que cada uno siga su camino sin odios.

#2.1 Ranacuática, St.V.dels Horts, 07/03/2012 - 18:28

De acuerdo. Luego corresponderá a los historiadores quien fue el responsable de la ruptura. Yo por mi parte ya tengo mi versión, y es que nos echan de España los que mandan. No los odio, lo que odio es no habernos dado cuenta antes.