Publicitat
La Punteta · 26 d'Octubre de 2010. 22:49h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Oriol Amorós, el bocamoll

Sóc agnòstic, em vaig casa pel civil, els meus fills no estan ni batejats i més d'un em voldria veure a l'infern, però comparar el Papa amb l'imam de Lleida, com ha fet el secretari d'Immigració de la Generalitat, és una bestiesa.

Abans d'opinar, Oriol Amorós hauria d'haver llegit l'excel·lent entrevista que van publicar a La Vanguardia els periodistes Javier Ricou i Isabel Ramos Rioja -una veritable especialista en el món islàmic, no sé si desaprofitada al seu diari- a l'imam en qüestió, Abdelwahab Houzi, el passat 26 de setembre.

De totes les respostes, la que més em va sorprendre va ser la última. Li preguntaven què hi havia de bo al món occidental. I només va contestar que "la tecnologia". Ni els drets humans, ni les llibertats individuals ni la paritat home-dona. A mi em va venir al cap el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, que va darrere de la bomba atòmica.

També podia haver parlat abans amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el que ha mantingut un veritable estira-i-arronsa sobre la mesquita i la prohibició del burca en espais municipals. Dos exrepublicans, Pilar Rahola i Àngel Colom, també han advertit sovint sobre el tarannà de l'esmentat imam.

El problema és que Oriol Amorós va arribar a la Secretaria per a la Immigració de rebot. L'únic mèrit era haver estat -a més de diputat d'ERC a l'oposició- president de la Federació de Barcelona. Però fins aleshores no se li coneixia cap activitat relacionada amb tan sensible àrea. De fet, és enginyer tècnic agrícola de professió i a la direcció d'Esquerra ni tan sols s'encarrega d'Immigració, que va recaure en David Minoves, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Si el tripartit es va dividir el govern en quotes de poder -la Sindicatura de Comptes per al PSC, el Síndic de Greuges per a ICV, el Biocat per a ERC, etc.- Esquerra també va dividir la seva part entre els dos sectors: Puigcercós i Carod. A Amorós li va tocar la secretaria perquè era l'home de confiança de Jordi Portabella. Crec que quan era tinent d'alcalde el va posar fins i tot al Zoo per saber què deien els empleats del recinte sobre ell.

Val a dir que -a diferència d'altres càrrecs d'ERC que hauran passat sense pena ni glòria -com Bernat Joan a Política Lingüística, per exemple- sempre podrà presumir que, sota el seu mandat, s'ha signat el Pacte Nacional d'Immigració o s'ha aprovat la Llei d'Acollida tot i que hagin estat gestats per les altes esferes.

Per això és una llàstima que hagi malmès tota la seva trajectòria amb una pífia verbal com aquesta. Encara sort que la consellera Serna el va eclipsar ahir mateix amb una relliscada superiror -cosa francament difícil- durant l'habitual roda de premsa de govern de tots els dimarts. El tripartit sempre ha tingut problemes de comunicació, però no només de comunicació.

L'Església catòlica té un problema mundial amb els casos de pederastes -l'últim a l'Hospitalet, per cert- i el Papa Benet XVI -que va passar per l'Exèrcit nazi, encara que fos per força- és un carca encara més gran que Joan Pau II. Però no és pot negar la influència que ha tingut a Catalunya en els últims dos mil anys. Sense la cultura judeo-cristiana no tindríem ni Montserrat, ni el romànic ni el gòtic. Ni tan sols l’Alcover-Moll, obra titànica de dos mossens.

Només cal repassar la toponimia per adonar-se'n de la petjada que ha deixat el cristianisme: dels 946 municipis catalans n’hi ha més d’un centenar que porten nom de sant. Alguns tan importants com Sant Adrià el Besòs (32.000 habitants), Sant Andreu de la Barca (25.000), Sant Boi de Llobregat (81.000), Sant Celoni (16.000), Sant Cugat del Vallès (73.000), entre d’altres. Però tot això Oriol Amorós no ho sap. El Pap es mereix un respecte.

Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#10 sulfuro sulfuro, Barcelona, 01/11/2010 - 13:58

Desconocía la existencia de este Sr Amorós hasta que le vi en el debate de candidatos en Intereconomía y me quedé asombrado de la sarta de majaderías que soltó
Después de leer este artículo ya lo único que me extraña es cómo tipos así han sido aupados por ERC a puestos de responsabilidad

#9 Benigne, Berga, 29/10/2010 - 22:14

No sabia que Francesc de B Moll, a més de ser pare de l'Aina, hagués estat capellà. La primera notícia. Veig que aqui hi ha nivel.

#8 Jaume S. Regàs Bech de Careda, BCN, 29/10/2010 - 14:41

Perdó . Ahir vaig tenir un lapsus que més o menys s´entenía . Estic d´acord amb l´ autor de l´article , no amb Amorós .Per suposat .

#7 Aleix, Bcn, 27/10/2010 - 21:32

Jo estic d'acord amb l'Amorós, els fanàtics ho són independentment del país d'on vinguin. En aquest article es fan acusacions infundades i indemostrables contra Oriol Amorós que el Sr. Rius no pot demostrar.

#6 Jaume S. Regàs Bech de Careda, BCN, 27/10/2010 - 17:11

Sr. Amorós .No sóc agnòstic però estic força d´acord amb el ha escrit sobre aquest individu ( li deu agradar més que senyor ) . Salut .