Convergència ha entrat en aquella fase perillosa de començar a donar pals de cec. És la fase que precedeix al desastre. Al Titanic, abans de l’impacte, podien haver canviat de rumb, moderar la velocitat o fins i tot aturar-se. Després de l’iceberg ja no va haver-hi temps de pensar: tot va ser una estricta lluita per la supervivència.
Encara recordo el llavors número dos del partit, Josep Rull, dient fa tot just mig any que CDC que convocaria un congrés extraordinari, es dissoldria i crearia "un gran partit de centre" amb liberals, socialdemòcrates i socialcristians.
"El congrés de CDC haurà de ser el de la dissolució del partit. Tanquem un projecte d'èxit amb la voluntat d'obrir-ne un de millor", va afirmar el 23 de novembre en roda de premsa després de la reunió del comitè executiu nacional.
En canvi, el passat 19 de gener -el mateix dia que anunciava que deixava de ser coordinador general- va dir que la refundació no havia de suposar necessàriment la dissolució del partit ni tan sols el canvi de nom.
En efecte, arran del magre resultat electoral de Democràcia i Llibertat -8 diputat el 20-D- la cosa es va anar refredat. Ara tant Mas com Puigdemont aposten per mantenir el nom malgrat el cas Pujol i el cas Palau, entre d'altres.
Però el veritable problema de CDC és que han anat camuflant les successives crisi. Quan esclati la crisi de debò serà pitjor perquè han ignorat els repetits tocs de l'electorat.
A les eleccions del 2012 -aquelles en les que Mas demanava una “majoria excepcional”- van perdre dotze diputats de cop. Llavors van dir que la culpa era de la campanya de la por del PP contra la independència, les portades d’El Mundo i fins i tot del líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. Encara formalment número dos de la federació.
Tres anys despres és van empescar Junts pel Sí. La coalició amb Esquerra va ser, en aquest cas, un invent perquè Junqueras no guanyés a Mas perquè si el guanyava el president se n’havia d’anar a casa. Paradoxalment és el que ha acabat passant malgrat l’intent.
Entre un i altre, Convergència també va perdre l’Ajuntament de Barcelona. Mas, el darrer dia de campanya, va fer una crida al vot sobiranista en proclamar que si perdien Barcelona el procés quedaria tocat. Trias ja no és alcalde.
Ara s’han empescat també això del torn obert, una sèrie d’enquestes per decidir el futur del partit. Però em sembla que és una operació per mantenir distret el personal. A la segona pregunta -com hauria de definir-se ideològicament el partit- pots contestar tant d'"extrema esquerra" com d'"extrema dreta".
La resta és fer bullir una mica l’olla, en la línia habitual del procés. El “nou país” ha de continuar a la UE?. Ha de tenir Exèrcit?. Per mi que han fet el sondeig perquè Artur Mas estigui enfeinat. Fins i tot va anar un dia a la seva agrupació, la de Sarrià-Sant Gervasi, a passar llista.
Per això quan esclati la crisi de Convergència serà pitjor que la del PSC, la d’Unió o la de CiU, que van ventilar en tres dies. Fins ara les tensions van soterrades, però es veuen en l’horitzó alguns indicis més enllà del descens electoral: Gordó i Turull es disputen la secretaria general del partit, una cosa inèdita a CDC, i a Homs li surt competència.
Les primàries, en teoria, estan molt bé, però denoten també falta de lideratge. A Pujol no se li va passar mai pel cap fer primàries.
