Publicitat
La Punteta · 1 de Juny de 2014. 09:28h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Patricia Gabancho i els okupes

El recent conflicte de Can Vies ens ha deixat algunes perles per a la posteritat de la intel·lectualitat més progressista del país. Ja vaig citar en una columna anterior la relíquia de tot un catedràtic com Manuel Castells, però avui voldria destacar el que publicava Patrícia Gabancho dijous passat a El País.

Haig de confessar que, com que em temia el disgust, vaig retallar l'article en qüestió i el vaig deixar reposar un parell de dies a la tauleta de nit. Finalment, quan em vaig decidir, la lectura confirmava els meus pitjors presagis. I això que Patrícia Gabancho és una les intel·lectuals de referència del sobiranisme. Així no anirem enlloc.

L'article en qüestió començava amb una metàfora digna de García Márquez perquè Can Vies "era una casa con algo de fábula" amb les seves torres i la seva bandera pirata i tot. A més, els okupes que la van rebre eren com Adam i Eva: "El chico tiene unos ojos preciosos, la chica es toda simpatía". Impossible que dos nois així es dediquin, al vespre, a cremar contenidors.

Després elogiava "la autoorganización, la solidaridad, el debate permanente". Això sí, també explicava que "no me dejan entrar en la casa porque hay una asamblea, supongo que solo para miembros acreditados". A mi em va recordar automàticament aquella assemblea del Carmel a la qual tampoc no van deixar entrar els periodistes.

Tot seguit gairebé els donava la raó amb la violència. La culpa és que allò era, si fa no fa, el paradís terrenal i havia vingut de fora: "el conflicto lo han iniciado “ellos”, queriendo señalar al Ayuntamiento, o quizás al sistema". La culpa, ves per on, sempre és del sistema. És com el Barça, que sempre es parla de l'entorn, però ningú no sap ben bé què és. "Si hubiera violencia en el desalojo, sería una violencia venida de fuera, ajena, provocada", afegia.

Potser per això la casa presentava, tanmateix, "síntomas de estar ligeramente fortificada". En pla búnquer, suposo. Però l'autora no defallia: "me gusta esta rebeldía, me gusta cómo estos jóvenes laboran por una organización diferente de los vecinos, de la gente, porque aquí está la clave".

A mi el que em feia més gràcia és quan explicava que gorrejavan la llum i l'aigua, però no es queixava gens. "¿Los suministros de energía son legales o piratas? Piratas, dicen, somos coherentes". Atès que la casa fa quinze anys que està okupada estic per endollar-li a la senyora Gabancho el meu subministrament elèctric. Ja no vindrà d'aquí.

És curiós com, quan la violència passa Barcelona, El País la justifica d'una manera o una altra. Encara recordo un article d'un altre il·lustre membre del nostre progressisme, Ignacio Vidal-Folch, en què demanava indulgència al jutge pels processats pel setge del Parlament.

En canvi, amb la violència a Madrid arran de les anomenades marxes de la dignitat pel 22-M, van ser molt més contundents. Curiosament el mateix diari aprofitava aquest dissabte per barrejar Can Vies amb el procés: "El Gobierno de Artur Mas ha estado tan concentrado en el llamado proceso que ha ignorado el malestar social".

Tots aquests progres que han defensat els okupes em pregunto per què no han condemnat explícitament la violència. I, sobretot, què en pensen després de més d'una parell de dotzenes de seus atacades de CiU -com si fossin d'un altre partit, eh?. O la cinquena nit d'aldarulls, aquesta al centre de Barcelona, després de les ofertes de diàleg de l'alcalde, Xavier Trias. Quin greu error, senyor alcalde, quedar-se a mitges amb l'enderroc. Les coses no es poden deixar a mitges. Si no haver-s'ho pensat abans.

Avui diumenge, l'alcalde hauria de reprendre la iniciativa i convocar una cimera de tots els presidents dels grups municipals contra la violència. Ja n'hi ha prou, uns i altres, d'amagar el cap sota l'ala. La ciutadania que no crema contenidors, que és la majoria, necessita veure una imatge d'unitat.

 


Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter



Publicitat

27 Comentaris

Publicitat
#21 guillem, bcn, 03/06/2014 - 10:04

Mira si és ridícul, un senyor amb corvata i de casa bona com el Trias o el Mas, confraternitzant amb okupes, antisistema i maulets...Ai pobre pais nostre!

#20 GUILLEM, bcn, 03/06/2014 - 10:02

I què vols que facin, Rius, els convergents? La seva cartera, els negocis, els diners a Suisa i a Andorra, els 3%...tot això ho van guardant...Ideològicament no són res. Són la cartera, la ideologia i l'entusiasme el prenen de les CUP, ERC, ICV...

#18 Gabancho, que bueno que vinistes, Vuéveta a la Pampa, ché, 02/06/2014 - 08:32

I que és pot esperar d'una nouvinguda, renegada del seu pais, autoproclamada independentista (per que així li diu qui li paga) i que ens ve donar lliçons als catalans nascuts aquí? Cada cop que sento parlar a 8 tv a aquesta sra, fa vergonya aliena. Els seus arguments son de pena, i ella tambè

#18.1 Joan, Barcelona, 02/06/2014 - 11:04

En principi, jo a tots els foranis que fan l'esforç d'aprendre la nostra llengua, els dispenso un gran respecte. Tant de bo la immensa majoria de persones que han vingut a Catalunya de fora haguessin fet el mateix, aleshores penso que ni tan sols hi hauria debat sobiranista.

#17 Pere Pau, Can Fanga, 02/06/2014 - 08:23

Doncs si era tant facil no sé perquè aquests babaus de la PAH pagaven hipoteces, s'ha de ser soques, totom a okupar i q pagui Rita, no?

#16 a favor de Can Vies, CAT, 01/06/2014 - 22:47

Xavier Rius és un ultraconservador que te com a principal obsessió els col-lectius que planten cara al neoliberalisme, ja sigui la PAH, els indignants o els okupes. Alguns ens voldrien a tots ben calladets i sense xistar mentre ens la van fotent per totes bandes.

#16.1 Joan, Barcelona, 02/06/2014 - 11:06

Sincerament, jo porto anys tractant d'entendre què és exactament en Xavier Rius, i fins ara no ho he aconseguit. No sé si és o no un conservador, el que tinc la sensació és que és una mica l'oposició de l'oposició. Per què? No ho sé. No sóc psicòleg, sóc comunicador.