Publicitat
La Punteta · 29 de Gener de 2013. 00:01h.

JORDI BAEZA BELTRÁN

@AzoteLiberal

Pau entre Rivera i Rahola

En castellano: http://blogs.e-noticies.com/azoteliberal/paz_entre_rivera_y_rahola.html

Entro a E-Notícies aquest migdia i em trobo aquest encès i divertit debat entre dos monstres de la comunicació de conviccions: http://comunicacio.e-noticies.cat/rahola-a-rivera-no-conec-ningu-mes-nacionalista-que-tu-72347.html Haig de dir que els dos estan entre els meus preferits.

Començant la setmana amb tarannà conciliador he escoltat com s'abraonaven dialècticament i he pensat que havia de fer alguna cosa per aquest parell. M'he dit: "posem-hi una mica de pau i de pas fem una sèrie de reflexions".

Comparteixo amb l'Albert la seva inquietud sobre la legalitat. Sé que la llei és el que garanteix la llibertat individual de tots i cadascun dels ciutadans. I afirmo que sense respecte a la legalitat hi ha el caos. M'agrada recordar que la democràcia no és només la voluntat de la majoria, també és el respecte per la minoria. És per això que la democràcia no només passa pel vot, també per la llei. I recordant que a la història d'Europa hem tingut multituds molt equivocades i poc respectuoses he pensat en la Pilar que en aquesta afirmació em donarà la raó, pensant en Israel. Amb la Pilar comparteixo la simpatia per l'única democràcia liberal estable i amb tradició que hi ha a l'Orient Mitjà. I també comparteixo la seva passió per la llibertat, particularment per aquesta que exerceix amb més potència; la d'expressió. Ella diu sovint haver begut de fonts llibertàries i això es nota.

Com a liberal subscric el que diu Mises: "Cap persona o grup de persones pot ser retingut contra la seva voluntat en una associació política en la qual no vol participar". També diu: "La condició de ser obligat a pertànyer a un estat  en contra de la voluntat a través de votació, no és menys dolorosa que el fet d'estar-hi obligat mitjançant una conquesta militar". I també diu: "El dret a l'autodeterminació de què parlem no és el dret a l'autodeterminació de les nacions, sinó el dret a l'autodeterminació dels habitants de qualsevol territori".

Així doncs, que hi hagi pau. Tinc una proposta per a ambdós protagonistes d'aquesta trifulga matinera. Estic segur que el lector sentirà al cor i raonarà al cap la pau en essència del següent plantejament centrat en el fons del debat que vivim. Perquè senyors, no estem en un debat sobre "democràcia sí o democràcia no" com alguns ens fan creure. Estem en un debat de fons sobre quina és la circumscripció de la qual hem d'acceptar la voluntat.

La proposta: Albert Rivera, preocupat per la legalitat, podria defensar una reforma  política a Espanya que reculli el "dret a decidir" de qualsevol grup humà. Que un estat  fes això seria una innovació que passaria a la història. I Pilar Rahola podria reconèixer,  de forma definitiva també, aquest dret per a qualsevol grup humà a Catalunya. No cal que recordem amb detall el seu capítol negant el dret a decidir dels aranesos.

Aquests reconeixements s'haurien de fer a les lleis perquè el respecte a les formes en aquest procés es fa necessari. Ja que és la llei precisament, la que ens ofereix la circumscripció objectiva on celebrar la consulta i la que ens ha d'indicar d'on es vol acceptar la voluntat concretament. Això cal pactar-ho. Trencant la llei i sense marc ens quedaríem sense circumscripció objectiva i a partir d'aquí si som coherents amb l'argument democràtic del "dret a decidir" tindríem el caos. Un cop violentada la llei, tothom està legitimat per fer les coses de qualsevol manera. La llei ens protegeix d'altri. Podríem tenir la Catalunya civilment trencada que tanta por ens fa a alguns.

Si ens hem de trobar una Tarragona ciutat amb la voluntat de romandre a Espanya, un Gironès amb la decisió de voler formar part de l'Estat Català i un Maresme sobirà, estat i futur paradís fiscal; que sigui així i reconegut per la llei. Abans de les consultes, s'hauria de crear el marc que ens digui de qui hem d'acceptar la voluntat. Pactem-ho entre tots. Sense llei, la consulta és el caos perquè ens quedem sense marc objectiu on celebrar-la. Des d'aquest punt de vista, m'agrada molt que l'independentisme faci servir arguments democràtics i no tan identitaris, sentimentals i essencialistes. Aquests últims produeixen debats culturals, històrics i passionals que no s'acaben mai o s'acaben malament. No se'ns pot escapar que els límits del que anomenem nació cultural són molt subjectius i interpretables. En aquest sentit vull citar José Luis Rodríguez Zapatero: "La nación es un concepto discutido y discutible". Probablement de les coses més sensates que digué.

Albert Rivera sovint s'ha mostrat profundament reformista pel que fa a l'Estat. I ell lidera un partit d'obediència estrictament catalana; l'animo a portar el seu regeneracionisme més enllà de debats identitaris que sovint també evoca el nacionalisme espanyol.

Vull afegir una reflexió de tall llibertari: un estat que se suïcidi ordenadament tindrà tota la meva admiració per sempre. No hem d'oblidar que un Estat és una estructura de poder polític i són difícils de trobar els líders capaços de renunciar a parcel·les de poder. Ara alguns em diran "t'allunyes del realisme". Ja fa estona, deu ser que la llibertat en pau és una utopia ètica.

És probable trobar un punt d'acord en el terreny llibertari entre Pilar Rahola i Albert Rivera, n'estic convençut. Sobretot si recordem que l'Estat que ens toca, al cap i a la fi, no es tria. Ens l'imposen sempre, com els impostos que el mantenen viu i per això no es diuen voluntaris. L'Estat és obligatori i coactiu per definició, no el triem en néixer, no ens deixen donar de baixa del DNI i el que anomenem jurisdicció territorial és ben bé una ocupació que podríem escriure amb 'k'. I tot això malgrat que els humans som a la Terra des d'abans que els estats.

A l'espera que inventin un Estat lliurement escollit i si pot ser no arrelat a terra, un servidor no pot deixar de veure una certa contradicció en l'expressió "dret a decidir", ja que els estats que coneixem no ho són per la nostra decisió. O no per la de tots. Abandonem els eufemismes, posem-hi llum: Mises no en deia "dret a decidir", en deia autodeterminació.

@AzoteLiberal a Twitter

Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 teresa gimenez, tarragona, 29/01/2013 - 09:40

en Tobeña diu el que tu. Clar que ell vol portar la qüestió al camp de l´absurd. Però és el mateix.

http://www.vozbcn.com/2013/01/25/137593/multiconsultas-adolf-tobena-referendo/