El passat 18 de febrer llegia una crònica del corresponsal de La Vanguardia a Roma, Eusebio Val -que il·lustra aquest article- i va ser com la magdalena de Proust: em va venir al cap Artur Mas. Perquè una de les crítiques que se li pot fer al president de la Generalitat és que no va saber -o no va voler-, fer les reformes que exigia el país. El famós Govern dels millors, que al final ha quedat en no res, s'havia de notar als 100 primers dies.
Agafem per exemple el tema de l'anglès. Val a dir que, sobre això, ja n'he parlat en altes ocasions, però com que predico en el desert tornaré a insistir-hi. Entre d'altres raons perquè des que em dedico al periodisme fa quasi trenta anys he sentit sovint la cantarella de la Catalunya trilingüe. Sobretot quan s'acosten eleccions.
Però el mateix president de la Generalitat va afirmar el passat 13 de novembre, en un acte a Palau, que el “coneixement de llengües, especialment l’anglès, és un tema central de país i d’Estat" i que el Govern se'l prenia molt seriosament. Fins i tot va subratllar la importància de conèixer, a més del català i el castellà, l’anglès com a tercera llengua i una quarta en al·lusió al francès o l'alemany. “O en parlem i progressem o no en parlem i ens fem petits”, va advertir.
Val a dir que Mas va fer aquestes declaracions en un acte solemne al Saló Torres Garcia de la Generalitat -sempre que és un acte solemne el fan allà: així s'estalvien les preguntes de la premsa- que consistia en la signatura d’un acord de col·laboració entre el Govern i la CCMA per al foment i l’ús de llengües estrangeres, en particular de l’anglesa.
En què consistia el famós conveni?. Que el canal Super3 emetria la sèrie “Wordgirl” (La supermots) en anglès a partir del 8 de gener en horari lectiu, per tal que pugui ser utilitzat com a contingut de suport a les escoles. No sabia si posar-me a riure o a plorar.
El penúltim disgust me'l va donar el conseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell, que va comparèixer el 4 d'abril del 2013 a la comissió d'Educació del Parlament i va anunciar que "els universitaris catalans hauran de demostrar que saben anglès o una altra llengua estrangera per poder graduar-se".
Però resulta que el nivell exigit era només el B2, l'equivalent al First Certificate. A més, posteriorment va anunciar que no entraria en vigor el proper curs per les habituals retallades pressupostàries. Sembla mentida que Mas-Colell -que ha viscut als EUA i suposo que parla un anglès perfecte- demani només aquest nivell. A Alemanya l'exigeixen amb 18 anys. Abans d'entrar a la universitat.
Finalment, hi ha també el fet que el Departament d'Ensenyament demanarà el nivell B2 per donar classes en anglès a l’escola en el marc del nou decret de plantilles aprovat aquest dimarts. Com si amb això n'hi hagués prou.
Vaig aprofitar la roda de premsa de Consell Executiu per preguntar-li -més que una pregunta era un prec- si no podríem posar fi l a l'agulla amb l'anglès amb un 30% de classes en aquest idioma i amb professors nadius. Va tirar pilotes fora, és clar.
Però fiquem-nos ho al cap: necessitaríem un pla estratègic per convertir Catalunya en un país trilingüe en vint anys. El 2044 -i ja fem tard- fins i tot les iaies d'aquest país haurien de ser tan fluides en anglès com en català o en castellà.
Tenim una societat on el canal de TDT de Rac105 emet els vídeos musicals sense subtítols, on 8tv emet pel·lícules sense poder accedir a la versió original, i on encara doblem les pel·lícules al català o al castellà. Això no ho fan ni els portuguesos. Fernando Pessoa, el Josep Pla portuguès, escrivia tant en anglès com en portuguès. Així no anem enlloc.
