Als del Partit Demòcrata Català els hi ha entrat el cangueli. Se’ls hi estan començant a posar per corbata. Francesc-Marc Álvaro, que fins fa quatre dies encara es declarava "massista", llançava dilluns un veritable crit d’alarma en format d’article a La Vanguardia: “Què vindrà quan s’esgoti la retòrica sobre el RUI i calgui fer unes eleccions que potser es diran constituents però seran simplement autonòmiques?”. Un nou tripartit.
A més hi havia gat amagat: de retruc admetia que no hi haurà RUI i que les properes eleccions tornaran a ser autonòmiques. Com les de tota la vida. Però què vendran aleshores els convergents sense l’aixopluc d’Esquerra?. Que no marxàvem? Què no teníem pressa?.
Toni Aira, un altra de la colla pessigolla, es va afanyar a recomanar la columna al seu twitter amb una precisió superior a la del seu col·lega (per a mi és l'intel·ligent): “Que es veu força a l'horitzó un tripartit 2.0 és #runrun que fa temps que dringa. En @fmarcalvaro ho explica genial”.
Mentre que la portaveu del partit, Marta Pascal, que encara no sé si es capaç de tenir una idea de collita pròpia, devia llegir l’article abans de sortir en roda de premsa perquè també va advertir contra “la temptació de formar un nou tripartit d’esquerres”.
Hi ha, en efecte, algunes pistes: ERC ha convocat un acte a Sant Boi amb la CUP i Podemos per commemorar la Diada del 76 i no han tingut ni el detall de convidar als seus socis de govern.
El propi Álvaro va treure Roca de l’armari per recordar que havia participat en aquella jornada històrica. Han començat a reivindicar Miquel Roca!. A aquest pas acabaran donant la raó a Duran i demanant perdó. De genolls si cal. Com quan els hi presentava els llibres. Les profecies de Duran i Lleida es compliran una a una. Temps al temps.
Perquè a l’horitzó hi ha sobretot Ada Colau. Suposo que els convergents ja saben que la presència de l’alcaldessa a la Diada és un moviment tàctic, oi?. Colau, que ha tocat sostre, ha decidit eixamplar el seu espai electoral amb el sobiranisme. Com un dia ho va fer Maragall amb el catalanisme.
Van llegir diumenge l’entrevista de Colau a l’Ara on justificava la seva presència a la Diada? Els periodistes li preguntaven: “Per què hi anirà aquest any?”. I l’alcaldessa responia amb tota mena d’arguments: "Barcelona és la capital de Catalunya”, “una festa de tothom”, “la pluralitat del país”, “la deriva autoritària del PP”, “la judicialització de la política”.
Però en cap d'ells parlava d'independència. Colau va a la Diada per fer la guitza al PP -a més d'Iniciativa- i posar nerviosos als convergents. Ara si Puigdemont no hi va quedarà malament. I si hi va quedarà només com a president d’una part dels catalans. No és el mateix retratar-se amb un estelada abans d’una paella a Cadaqués amb shorts i abarques que anar com a president a una manifestació independentista.
Els escoltes hauran de suar la cansalada. Montilla ja va haver de sortir cames ajudeu-me de la de la sentència de l’Estatut. A més han caigut de peus a la galleda, els mateixos que criticaven Ada Colau per l’estàtuta de Franco davant el Born o la resistència a adherir-se a l’AMI hauran ara de de fer-li la rosca.
El passat 6 d’abril el que havia estat Secretari de Comunicació del Govern amb Artur Mas durant cinc anys, Josep Martí, ja alertava en un altre article contra “Un nou país, d’esquerres naturalment”. No volien caldo? Doncs dues tasses.
De què es queixen? Però sí Mas ho ha ensorrat tot. Sí: Artur Mas, cal començar a deconstruir el mite, dir les coses pel seu nom, parlar sense embuts. Primer es va carregar el mapa polític català a base de donar peixet a la CUP , que eren els bons del procés, i enfonsar el PSC, que eren els dolents.
Tot amb la complicitat de TV3, que ha estat utilitzada com el braç mediàtic del Govern mentre els seus treballadors miraven cap a una altra banda a canvi d'evitar retallades. Després que no es queixin quan els comencin a fer fora.
Però certament el balanç de Mas és espectacular: ha aconseguit trencar CiU, enfonsar Unió i enterrar Convergència que, tècnicament, ha deixat d'existir. A Madrid de moment ja estan al galliner i sense grup parlamentari. El problema és que un buit de poder tendeix a ser omplert per un altre poder. És una de les primeres lleis de la política.
És només una anècdota, que ja vaig explicar en un article el passat mes de juliol, però jo he vist als diputats de Convergència votar a favor dels porros amb el mateix entusiasme que sis mesos enrera tancaven els clubs de cànnabis. L’alcalde de Rasquera, promotor de la ILP corresponent, no se’n deu saber avenir. Fa sis mesos li enviaven els Mossos i ara l’aplaudeixen al Parlament. D’això se’n diu coherència ideològica.
El problema és que els del nou Partit Demòcrata van acomplexats per la vida: com que sempre els hi han dit dreta catalana malgrat el canvi de nom ara volen assemblar-se a Trotski. Anar de copes amb ERC i si cal fer focs de camp amb la CUP. Quan el catalanisme, a Catalunya, sempre ha avançat perquè hi havia un partit nacionalista al centre-esquerra i un altre al centre-dreta. Ara el centre-dreta ha desaparegut. Així no anem enlloc.
És un cas únic en la història de Catalunya: s’han fet el llit ells mateixos. En el futur, l'evolució de CDC s’estudiarà no sé si a les facultats de ciències polítiques o a les de psiquiatria, però s'estudiarà segur: com enfonsar la teva pròpia imatge en cinc anys. Ànims, Artur, ja falta poc.
