El primer que haurien de fer els membres el famós Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ara que ja no hi haurà consulta, sinó una megaenquesta seria dimitir. En ple. I això que hi ha alguna amiga meva.
Els esmentaré tots, espero no deixar-me’n cap: Carles Viver i Pi-Sunyer, Enoch Albertí, Germà Bel, Carles Boix, Núria Bosch, Salvador Cardús, Àngel Castiñeira, Francina Esteve, Joan Font, Pilar Rahola, Josep Maria Reniu, Ferran Requejo i Joan Vintró. Fins i tot em sona que, a algun d'ells, vaig haver de bloquejar-lo a twitter.
Ells també han contribuït, durant aquests dos anys, a fer bullir l’olla. És clar que la culpa no és del tot seva. Si el conseller Homs hi hagués posat algun crític, o almenys algun escèptic, els seus informes haurien tingut un pèl més de credibilitat.
Però el CATN és com les tertúlies de TV3, que tots són de la mateixa corda. Potser no calia que fos Francesc de Carreras. Ni tan sols Ramón de España. Però almenys algú que toqués de peus a terra. En el fons els han utilitzat.
Tampoc no han arribat al nivell de frikisme d’alguns insignes sobiranistes com aquell que proposava cedir el port de Tarragona a l’Armada xinesa; el que reivindicava la catalanitat de Santa Teresa de Jesús; o els de la sectorial de Defensa de l’ANC, que volien arribar a l’Índic. Però déu n’hi do atès que, en teoria, són gent amb estudis.
Encara recordo el dia que van proposar un Consell Ibèric per l’endemà de la independència format per -a més d’Espanya- Catalunya, Portugal i Andorra. En pla Pi i Margall. Una mica més i li copien a Mas allò de les seleccions catalanoandorranes.
O el dia del CNI a la catalana perquè “un dels gran problemes que té la seguretat a tots els estats és tenir un bon sistema d’intel·ligència i això s’ha de tenir”. Potser que abans d’invertir en espies invertim en educació, en recerca o simplement paguem les farmàcies. Que falta els hi fa.
La veritat és que el problema del CATN comença amb el seu president, Carles Viver Pi-Sunyer. Que consti que l’home, en els seus inicis, prometia. Encara tinc per casa el seu primer llibre “El personal político de Franco” (1978), que em penso que és la seva tesi doctoral.
Sembla mentida que un home que té la Gran Cruz de Isabel la Católica (2004) i la Orden del Mérito Constitucional (2005) es pogués fer després independentista. Només hi ha un precedent similar: Alfons López Tena, que va passar pel Consell General del Poder Judicial. Però l'ara dirigent de Solidaritat no va enredar ningú.
En canvi, Pi-Sunyer -juntament amb Antoni Bayona, ara lletrat major del Parlament des que li van fer el llit al sociata Ismael Pitarch- era el que feia pujar el llistó durant la negociació de l’Estatut pensant que colaria.
Com que havia estat membre del Constitucional entre el 1992 i el 2004, fins i tot vicepresident entre 1998 i el 2001, els de CiU pensaven que el que deia ell anava a missa. En fi, ja saben com va acabar l’Estatut.
Després de la sentència va publicar un article a El País -amb el pompós nom de Efectos jurídicos de la sentencia del Estatut- en el qual assegurava que, almenys en el tema llengua, havia quedat tot quasi intacte.
Paga la pena recollir-ne una frase textual: “En cuanto a la lengua, la sentencia deja intacta la regulación del catalán en el ámbito de la enseñanza y su carácter de lengua vehicular preferente, aunque no única”. Les negretes són meves. Com que s’han carregat la immersió lingüística no sé què pensar. Si es descuida.
També recordo la roda de premsa que va donar a Palau el passat mes de juliol per lliurar un dels informes, flanquejat pel conseller Homs. L’informe en qüestió admetia que potser Espanya tenia “la temptació” de vetar el l’ingrés d’una futura Catalunya independent a la UE.
Però que tranquils, que ens quedava l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç) amb Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. L’Espai Econòmic Europeu amb Noruega, Islàndia i Liechetenstein. O fins i tot l'Espai Schengen.
A banda que l’ingrés a la UE ha de ser per unanimitat, jo sempre he pensat que, a més d’Espanya, ens vetaria també França per por del contagi a la Catalunya Nord, el País Basc francès, Còrsega, la Bretanya o Alsàcia. I per la mateixa regla de tres, Itàlia, que té la Padània.
El pobre Viver Pi-Sunyer no sap en quin embolic s’ha ficat i, cada vegada que li pregunten, recomana a Mas que convoqui eleccions anticipades, que és l’últim que a hores d’ara voldria fer el president vistes les magres expectatives electorals de CiU si no hi ha una llista unitària. Amb un assessor així, president, no calen enemics.
