No ho entenc: si l’independentisme no guanya ni a les enquestes del CEO per què volen convocar un referèndum? Al capdavall, en el darrer baròmetre, la pregunta “creu que Catalunya hauria de ser un estat indepdendent?” només aconseguia un 37,3%. Amb l’agreujant que ha baixat més d’onze punts des del novembre del 2013. Quan va assolir el rècord del 48,5%.
I a la de “vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” el sí arribava al 44,3, però tampoc guanyava: el no era del 48,5%. En aquest cas el màxim va ser un 46,7% l’octubre del 2015. Ni en l’una ni en l’altra els partidaris de la independència hem superat mai el 50%.
El CEO feia aleshores una altra pregunta sobre el referèndum: el 50,3% en volia un pactat amb l’Estat o no. Però a favor de la independència només hi havia un 43%. A El Punt-Avui, per donar-se ànims, l’endemà titulaven que el 73% dels catalans votarien un referèndum unilateral. Però sumaven els del sí, els del no, els blancs i fins i tot els nuls!.
Ara, que s’hi jugen, tindrem la consellera Munté dient que el 73% dels catalans volen votar. S’acosta a aquell famós 80% que no se sap d’on surt.
Llavors perquè insisteixen? D’una banda perquè ja fa divuit mesos. Si no poden oferir la independència, com es van comprometre en campanya electoral, almenys el referèndum. Se’n recorden? Havíem passat pantalla. Ho anava proclamant el conseller Romeva. Fins i tot al Parlament.
De fet, dilluns passat es complia el termini per ser independents. Ara diuen que comença a comptar des de la presa de possessió de Carles Puigdemont. Però no, el programa electoral de Junts pel Sí deia clarament que “el procés de transició nacional cap a la proclamació d’un nou estat o República catalana, que s’iniciarà a les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos”. Mas els hi ha deixat una herència enverinada.
De l’altra, perquè el referèndum ho tapa tot. Per a les properes eleccions no tenen res més per vendre. El balanç de govern és molt pobre. L’únic anunci d’un cert gruix és el del tancament de la Model. I, de moment, és això, un anunci. Si tan fàcil es tancar la Model perquè no l’han tancat abans?. Fins que no ho vegi no m’ho crec.
Per això, com tal de sortir de l’atzucac, estan disposats a qualsevol cosa. Puigdemont, en una conferència l’octubre a Madrid s’oferia fins i tot a pactar “la pregunta a realitzar”. I ara, en una entrevista a Al-Jazeera, accepta preguntar “vol que Catalunya continuï formant part d'Espanya?”. Que, amb aquesta fórmula, incita al sí.
Si l’Estat no accepta el referèndum et permet anar pel món en pla víctima. Allò que no ens deixen votar. Espanya, una democràcia no baixa qualitat. Una democràcia a la turca. I si l’Estat hipotèticament acceptés -cosa difícil perquè la Constitució espanyola no preveu referèndums d’autodeterminació- ja has sentat un precedent. Encara que el perdis. Com els escocesos, que ja en demanen un altre després del 2014.
Però sembla complicat que la Unió Europea vulgui sentir a parlar de referèndums després del que ha passat amb el Brexit. La UE té el problema de la crisi d’identitat, la crisi econòmica i la crisi dels refugiats. De tots els maldecaps de Brussel·les, el cas dels catalans és l’últim.
Al ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, li preguntaven fa poc en una entrevista a l’ABC sobre la independència de Catalunya. I ell deia que seria “un golpe muy duro” per a la UE perquè “otros movimientos se podrían sentir alentados”. Per això “creo que no hay ningún temor de que eso prospere”. Així estem digui el que digui TV3.
PD/ Si t'ha agradat aquest article potset t'agradarà aquest llibre: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
