Publicitat
La Punteta · 11 de Novembre de 2012. 17:38h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Per què no vaig a les tertúlies de TV3

El passat 18 d'octubre -sis dies després de la Hispanitat- vaig tenir el dubtós plaer professional de ser convidat abans a una tertúlia d'Intereconomía que a una de TV3 o de Catalunya Ràdio. En el fons, tinc la immensa sort d'haver estat vetat als mitjans de la CCMA successivament amb CiU, el tripartit i de nou ara amb CiU.

Encara recordo el dia -devia ser la temporada del 2002- que em va trucar en Toni Clapés per dir-me que no podia continuar col·laborant amb el Versió Original, que llavors encara feia a Catalunya Ràdio. Em va quedar gravada la frase: "Mai no m'havien posat tantes traves amb un col·laborador".

El mèrit va ser del llavors director de l'emissora, Eugeni Cabanes, i del seu cap de programes, Jordi Català. No hi ha res que m'emprenyi més a la vida que les ganivetades per l'esquena. Millor anar sempre de cara. Però tant se val, d'un d'ells ja en tornarem a parlar més endavant.

Em sap greu dir-ho, però que no et convidin a les tertúlies de la CCMA és senyal d'independència. De fet la darrera onada de l'EGM ens avala: 350.000 lectors el mes de setembre. I quins lectors, perquè sempre ens ha amoïnat més la qualitat que la quantitat.

Però les tertúlies d'un mitjà públic com TV3 -o Catalunya Ràdio i ComRàdio, ara que manen a tot arreu- no haurien ser per estrictes quotes de partit. Perquè els partits, en efecte, confonen la pluralitat amb repartir-se el pastís. 

Saben com funcionen les tertúlies en aquest país? Els respectius caps de premsa proposen una llista dels seus al responsable o responsables del programa i aquests trien. I si no ets a la llista, no hi vas, és clar.

També hi ha excepcions -com Rafa Nadal o Manuel Cuyàs, dos excel·lents periodistes- com a quota professional o d'altres que van entrar com a quota de partit, han evolucionat ideològicament amb el temps i continuen a la tertúlia. Però, en aquest cas, no em facin dir noms.

Quan, en una comissió de control de la CCMA, vegin un partit que es queixa de la pluralitat de TV3 és perquè hi voldrien sortir més. No cal dir que, a Madrid, és igual o pitjor. L'altre dia m'explicava un extertulià de prestigi -conservador, però no de partit- que un dia va gosar criticar Mariano Rajoy i l'endemà el va trucar la cap de premsa del PP per cridar-lo a l'ordre.

Quan li va dir que ell tenia criteri propi va deixar d'anar a les tertúlies. Sembla que, fins i tot en plena tertúlia, t'envien per sms o whats up l'argumentari del partit en els temes més polèmics. Però, és clar, és el de sempre: jo no vull que TV3 s'assembli a TVE ni per descomptat a Telemadrid o Canal 9, sinó a la BBC, encara que darrerament el prestigi de la BBC també ha quedat tocat.

Després de guanyar el tripartit es devien pensar que era dels seus perquè havia estat molt crític amb la darrera legislatura de Jordi Pujol. Fins i tot recordo que, al dinar de cap d'any del 2003, em van posar a la taula del nou conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, juntament amb un altre col·lega que amb els anys m'ha decebut, Jaume Reixach, del Triangle. Era dels seus? No, feia de periodista i és evident que, després de 23 anys de govern de CiU, la fórmula estava esgotada.

En aquells anys de travessa del desert; CiU -que llavors estava a l'oposició-, ens anava al darrere perquè llavors només els feien cas La Vanguardia i l'e-notícies. La Vanguardia no ho sé, però nosaltres ho fèiem perquè érem de CiU? No, ho fèiem perquè un diari sempre ha d'estar més a favor de l'oposició que del govern i perquè, francament, el tripartit va ser un desastre. Però ara, de tot això, no se'n recorden.

Vaig arribar ser tan crític amb el tripartit que, el dia de la investidura de Mas, em vaig trobar la portaveu d'ICV Dolors Camats al Parc de la Ciutadella i em va preguntar:

- "I ara què?"
- "I ara què de què?", vaig replicar sorprès
- "Et donaran algun càrrec?"
- "Algun càrrec?: no t'equivoquis, jo faig de periodista".

La Laia Oritz, que era al costat, n'és testimoni. Tant se val, perquè jo simplement feia -i faig- la meva feina. De fet la prova definitiva de la meva independència professional és que ni tan sols no m'han ficat a cap tertúlia: no sóc dels seus. Ni tan sols a ComRàdio, per cert, i això que l'alcalde del meu poble és el president de la Diputació. Millor perquè no m'agrada demanar favors a un polític. No sé mai si l'hauré de criticar.

No cal dir, d'altra banda, que a Rac1 també tenen tertúlies. I que sovint funcionen igualment per quotes per allò de la pluralitat. Però un mitjà privat és diferent: no el paguem entre tots. Conviden qui volen. Només faltaria.

I què ha fet CiU després de la victòria electoral? Recuperar els seus periodistes, és clar. A Catalunya Ràdio han recuperat l'esmentat Jordi Català com a cap de programes després que el tripartit el defenestrés i l'enviés al gabinet de premsa. I com a cap d'informatius a TV3 Jaume Peral, que també havia estat cap d'informatius de Catalunya Ràdio amb Pujol.

De cap d'informatius a Catalunya Ràdio hi han posat Francesc Cano, del qual no tinc referències -ni a favor ni en contra- però atès que fins i tot va fer un informe per a la Casa Gran del Catalanisme -en el qual, per cert, sortíem com el diari més llegit, gràcies Francesc- no deu estar gaire lluny de CiU.

La veritat és que, en matèria de mitjans públics, tenia moltes esperances dipositades en Convergència i Unió. Estava convençut que no farien com el tripartit. I, en efecte, no han fet com el tripartit: ho han fet pitjor. Tenen excusa perquè ara, en plena onada sobiranista, representa que TV3 i Catalunya Ràdio no estan al servei del Govern, sinó del país.

Amb franquesa: la manifestació de l'Onze de Setembre no hagués estat un èxit sense el suport de CiU -que s'hi va abocar- però sobretot sense el paraigua mediàtic de TV3. Es pot entendre per la magnitud de l'esdeveniment, però les cròniques d'alguns companys de Televisió de Catalunya semblaven més fetes des de Saigon en plena guerra del Vietnam que des del Passeig de Gràcia.

Fins i tot jo, que votaria sí en un referèndum d'autodeterminació, veig que TV3 s'ha inclinat cap al sobiranisme. L'altre dia veia un Divendres des de Martorell i hi sortia el Solé i Sabaté donant una lliçó sobre els peatges -a les iaies de Catalunya!- que era com un missatge subliminal: Espanya ens roba.

Fins i tot hi havien posat una barrera, que no sé si era de peatge o de frontera. Si jo hagués estat en Xavi Coral hagués convocat almenys Santi Rodríguez per compensar. El diputat del PPC va denunciar un dia al Parlament que els peatges de la Generalitat ens surten més cars i ningú no el va desmentir. Ni el conseller de Territori.

Voldria deixar de banda en les meves crítiques els Telenotícies. Joan Carles Peris ha entrevistat tots els caps de llista quan han estat proclamats. I Jordi Pons ha fet alguna crònica de les eleccions basques -de la reculada del basc malgrat tot- digne d'un Pulitzer.

Però, a les tertúlies, també han fet neteja. Ara, per exemple, el Jaume Clotet surt a tot arreu. Per què? Suposo que perquè és quota ERC, mèrits professionals a banda. El fet que l'Esquerra de Junqueras sigui més dòcil amb CiU que la de Carod o Puigcercós també hi deu ajudar.

Clotet, en efecte, havia estat cap de premsa de Governació amb Carretero, després el van recol·locar a l'Agència Catalana de Notícies com a sotsdirector -crec que es va acabar barallant amb en Saül Gordillo-, però sempre s'ha mogut en l'òrbita d'ERC, encara que comencés a l'ABC.

Tot plegat, per descomptat, sense desmerèixer la seva capacitat com a periodista. De fet, l'altre dia ens feiem ressò d'un documentat treball d'ell a la Revista de Catalunya sobre les guerres balcàniques. L'altra opció és que s'hagi acostat a CiU perquè crec que també escriu a El Singular, el diari fundat per Fèlix Riera.

Hi ha una altra diferència entre el Jaume Clotet i servidor a més que ell surt a tot arreu i jo no surto enlloc: ell publica un llibre i el presenta el portaveu del Govern, Francesc Homs. I a mi me'l presenta en Manuel Trallero. És clar que, sense desmerèixer les qualitats comunicatives del secretari general de Presidència -que ell sap que valoro- en aquest cas prefereixo Manuel Trallero a un alt càrrec de Palau.

Dit també amb tot el respecte professional -fins i tot com a lector: no em perdo les seves anàlisis- per Toni Aira. Vostès creuen que estaria a tot arreu si no fos de l'òrbita convergent? Toni Aira ha vingut a substituir als mitjans Francesc-Marc Álvaro -que deu tenir exclusivitat a La Vanguardia- i Marçal Sintes, ara director del CCCB.

De fet el fitxatge de Gemma Calvet confirma que, a les tertúlies, els partits hi fiquen els seus. El procés em recorda el de Montserrat Nebrera, que també la van posar a tot arreu i, quan es va fer famosilla, la van presentar com a fitxatge estrella del PP. Això sí: independent.

Però si volem construir un nou país no pot ser que aquest país funcioni per quotes o per capelletes. No pot ser que els partits es reparteixin les tertúlies com un pastís. Vostès creuen que periodistes com l'esmentat Manuel Trallero, Arturo San Agustín, Quico Sallés o jo mateix no tenim alguna cosa a dir en una tertúlia?

Fins i tot, ja ho veuen, esmento periodistes de la competència. A la llista jo hi afegiria també Salvador Sostres si no fos un perill públic. I que consti que soc el primer damnificat que li ha posat -i li he guanyat- una querella. És una llàstima perquè el Salvador, a aquest pas, acabarà com Eugeni d'Ors.

Les tertúlies de la CCMA haurien d'incloure també col·laboradors com Juan Carlos Girauta, Arcadi Espada o Francisco Pou encara que jo no estigui gairebé mai d'acord amb ells. Però TV3 i Catalunya Ràdio les paguem entre tots i hi ha entre un 40 i un 30% de la població -votants de PSC, del PPC, de Ciutadans- que no estan d'acord amb la independència. Aquests també han de poder veure TV3.

En fi, em convidin o no a TV3 no voldria acabar sense unes paraules adreçades al president de la Generalitat. Mas va explicar al darrer consell nacional de CiU que ara el paraven pel carrer i li donaven les gràcies. Jo encara no he tingut ocasió, però si la tingués li diria no només "gràcies" sinó també "amb dos pebrots".

No sé si ens adonem que és el primer president de la Generalitat, des de Pau Claris, que pretén exercir el dret a l'autodeterminació. Al capdavall, Macià va proclamar la república catalana però després la va reconvetir en la Generalitat -hi ha un llibre del Toni Soler que ho explica molt bé- i Companys va fer l'atzagaiada del 6 d'octubre.

Però també voldria dir-li, modestament -qui collons sóc jo per fer suggeriments- que si guanya les properes eleccions no esperi a fer reformes. Amb les lleis òmnibus no n'hi ha prou. El sobiranisme no ho pot tapar tot. Si fos per mi, ja ho saben, tancaria l'Oficina Antifrau, el CAC, l'Institut Català Internacional per la Pau i un munt d'organismes inútils. La Generalitat no pot ser la primera empresa del país. Així no ens en sortirem.

I jo, de vostè, faria les reformes els primers cent dies. A dojo. Potser li ompliran la plaça de Sant Jaume, però serà els primers sis mesos, no al final de legislatura. Roosevelt va posar el New Deal els primers cent dies. Amb algunes coses han posat fil a l'agulla, però queda molta feina a fer. En política prendre decisions, a la llarga, surt a compte.

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies

Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

32 Comentaris

Publicitat
#25 joan, com, 23/11/2012 - 15:11

Noi, potser no hi vas pq consideren que hi ha persones que poden aportar més que tu. Jo en particular tampoc hi vaig i penso que faria un bon paper. No hem de ser tan egòlatres.

#24 Ramon, Barcelona, 22/11/2012 - 22:12

Ves-hi, home, ves-hi. Total, pel que has de dir...

#23 Jesús, Barcelona, 22/11/2012 - 13:50

No comparto la equiparación de TV3 con TVE. Ésta última me parece muchísimo más objetiva y equilibrada (no hay más que ver la amplísima cobertura que se le está dando al Madrid Arena). De hecho, los cambios políticos apenas afectan a los profesionales que en ella trabajan.

#22 Eduard, Igualada , 20/11/2012 - 11:54

Home RIUS...!! per que de convergents ja ni van prou.

#21 Maria, Barcelona, 16/11/2012 - 18:20

Aquest senyor, de gran, serà Jordi Pujol, le roi-soleil, on la terra serà plana i tot girarà al seu voltant. No hi ha temes més importants per tractar?.