Sí, ja sé que la sociovergència en aquest país té mala fama, però si Oriol Junqueras s'entesta a no donar suport al Govern, Artur Mas ha de buscar alternatives. El que no pot ser és que, tres mesos després, tinguem el país paralitzat: el Parlament encara no ha aprovat cap llei i a la de Pressupostos -la més important de cada període de sessions- podríem aplicar allò que van dir del general Armada el 23-F: "ni está ni se le espera".
El que no pot ser tampoc és que el conseller de Presidència, Francesc Homs, es mostri convençut a TV3 que el Govern aprovarà aquest semestre els Pressupostos mentre Oriol Junqueras, gairebé a la mateixa hora, digui al Fòrum Europa que CiU "s'ha begut l'enteniment". Sobretot perquè hi ha el rum-rum que el Govern de l'Estat -és a dir: Brussel·les- permetrà finalment flexibilitzar el dèficit del 0,7 a l'1,5 que és més del doble. Si és així ja podem donar les gràcies.
Que consti que he defensat, fins ara, la posició d'Esquerra. I que quan tots els tertulians convergents pressionaven Junqueras perquè entrés al govern després de les eleccions -aquelles en què CiU va caure de 62 a 50- vaig insistir que, després que Mas demanés allò d'una "majoria excepcional" i un "govern fort" durant tota la campanya, era lògic que ERC s'ho mirés des de la barrera.
Però Esquerra vol i dol. Els republicans estan permanentment amoïnats pel què diran i aquest país necessita decisions. Fins ara les dues úniques mesures del Govern en 100 dies ha estat suprimir la paga extra als funcionaris -700 milions d'estalvi- i començar les retallades a TV3 tres anys després de la victòria de CiU. A la primera, ERC ha anunciat que els seus diputats també renuncien a la paga extra i, a la segona, Junqueras a cop de bloc.
Per això, si jo fos Mas oferiria el càrrec de conseller en cap a Pere Navarro. I si fos Pere Navarro l'acceptaria. Queda lluny l'època en què el PSC governava a la Generalitat, a l'Ajuntament de Barcelona, a la Diputació i tenia un o dos ministeris a Madrid a més de 25 diputats al Congrés.
Potser, de retruc, aconseguiríem una esquerra responsable conscient que és molt fàcil criticar les retallades, però que aquest país necessita les mateixes reformes que va fer Gerhard Schröder -un canceller socialdemòcrata, per cert- amb l'Agenda 2010 quan aquí teníem un president socialista que deia que aviat atraparíem França i Alemanya. Per això ells estan on estan i nosaltres estem on estem.
A Pere Navarro l'hem criticat tots -inclòs l'autor d'aquesta columna-, però ha aconseguit en poc temps marcar més perfil que algun dels seus predecessors: els cinc diputats díscols han quedat descol·locats després que el PSC votés a favor de la consulta al Parlament, per primer cop els socialistes catalans s'han desmarcat del PSOE a Madrid i fins i tot Carme Chacón ha quedat anul·lada com a rival.
En resum: Si ERC no vol, per què no el PSC? La consulta amb Esquerra, però el dia a dia amb els socialistes catalans perquè si no governar fins el 2014 serà un calvari digne d'una processó de Setmana Santa. Això és la geometria variable -tan enyorada per Jordi Turull, que les passa magres al Parlament- de l'anterior legislatura adaptada als nous temps.
Si em busques em trobaràs:
https://twitter.com/xriusenoticies
