El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet unes declaracions en l’acte de suport a Carme Forcadell en les que s’ha mostrat “esperançat perquè estem veient dia sí i dia també com la comunitat internacional està posant el crit al cel, estan fent que les diferents cancelleries internacionals vegin que el que està passant a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol és una falta de qualitat democràtica”.
Que consti que, malgrat els disbarats que diu, jo tinc molt de respecte per Jordi Cuixart. Em trec el barret per un empresari que ven el 90% de la seva producció a l’estranger i factura uns set milions d’euros. Però a un empresari se li ha de demanar trambé que toqui de peus a terra. És la primera norma per fer negocis.
Però en quin món viuen? Si gairebé no ens ha donat suport ningú llevat d'aquell primer ministre lituà al que després li van picar el crustó i un alcalde de Dublin que venia del Sinn Féin. No ens han donat suport ni els bascos. És que ni els andorrans. I això que hi anem a comprar formatges i parlem la mateixa llengua.
Com el vicepresident Junqueras, que en tornar del seu viatge als EUA ha destacat “la simpatia” que ha trobat pel procés. Espero noms i cognoms. Però si han passat de nosaltres fins i tot aquells dos congressistes del Tea Party que es van en endur de farra per la nit. I això que els hi van posar l’himne nord-americà quan van arribar a Palau. Pobre Romeva, s'ho va haver d'empassar.
Fins i tot Xavier Sala i Martín, res sospitós de ser un unionista fastigós, els hi va dir en un debat d’El Punt-Avui al costat de l'esmentat Oriol Junqueras que “als Estats Units les notícies que arriben és que Espanya és un país normal. Hem de canviar de relat”.
Però aquí continuem amb la tabarra que el món ens mira, que Espanya és com Turquia, que és qüestió de democràcia. Un col·lega deia aquest matí a la tertúlia de TV3, sense que la presentadora el contradigués, que “enriu-te’n de la Turquia d’Erdogan”.
Deu ser la mateixa Turquia que ha depurat militars, policies, professors d’universitat, funcionaris i periodistes tot aprofitant l’intent de cop d’estat. Sense obligar el genocidi armeni i la repressió contra els kurds. Els kurds són els catalans de Turquia.
I després, a la segona part d'aquests Matins que ningú no trobarà a faltar, Empar Moliner assegurava que el Parlament de Catalunya és un “Parlament de fireta”. Un dia ho va dir l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal, de CiU, i Joan Rigol -llavors president de la cambra- li va cridar l'atenció durant un ple.
Si la independència no arriba què els hi direm als catalans: què tenim un Parlament de fireta? Que la Generalitat és una gestoria?. Quina manera de tirar-nos pedres al nostre propi terrat. Perquè si venen aquest missatge ja podem tancar la barraca i tots cap a casa. Ens estalviaríem un munt de calés a aquest pas.
Encara faltava José Antich, -Pepe, de buen rollo: a tí no te puso el PP de director de La Vanguardia?- recordant que sis diputats de Westminster han intercedit per Carme Forcadell. Deixant de banda que un unionista ja va descobrir que l’adreça de mail del document duia a la delegació de la Generalitat al Regne Unit, saben quants diputats hi ha al Parlament britànic? 650. De moment ens donen suport un 0,9 dels diputats anglesos.
PD/ Yo he venido a hablar de mi libro: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
