Publicitat
La Punteta · 5 de Març de 2020. 09:42h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

Perpinyà, Puigdemont i la necessitat de trobar vies alternatives de diàleg

No hi ha dubte que la convocatòria de Carles Puigdemont a Perpìnyà va ser un èxit dels organitzadors. Va venir a demostrar que Carles Puigdemont continua sent l’ànima i un símbol de l’independentisme. Per si en quedava algun dubte, així ho mostra també la posició de subordinació mostrada per la figura de nou emergent de l’expresident Artur Mas durant l’acte de Perpinyà, una vegada conclosa la seva inhabilitació.

Ara bé, també és cert que bona part dels assistents eren conscients que el procés hores d’ara és mort, i a més, que la independència ja no és a tocar, sinó que aquesta, si és que algun dia és possible, trigarà en arribar. Precisament per això, si alguna cosa se’n pot deduir de l’acte de Perpinyà és que, a banda de ser un acte d’afirmació nacional, va ser també una exhibició de la força de la que encara disposa l’independentisme irredempt a casa nostra, a la vegada que un avís molt seriós a ERC. 

De fet, les primeres conseqüències ja s’han començat a notar en forma de retrets al Parlament, cada vegada més gruixuts, posant en evidència i ja sense dissimulacions, allò que tothom intuïa, la mala maror existent entre JxCat i ERC: està en joc l’hegemonia del sobiranisme, i JxCat farà els possibles per fer descarrilar la Mesa de diàleg entre Governs. L’estratègia de JxCat passa hores d’ara per exigir a la Mesa que prioritàriament es parli del dret d’autodeterminació i de l’amnistia, a la vegada que recentment han afegit una nova petició, consistent en que per la Mesa es fixi una data concreta per a l’exercici d’aquell, demandes absolutament inassolibles pel govern de Pedro Sánchez.

A més, aquesta posició tant maximalista adoptada per JxCat, no només posa entre les cordes a ERC, que ja no sap com sortir-se’n de la velada acusació de vendre’s a canvi de res, sinó que la tensió generada entre ambdues forces polítiques ha arribat a tal extrem, que el PSOE tampoc acaba de veure clar el futur de la Mesa de diàleg, fins el punt de què veus tant autoritzades com la de l’exministre d’Indústria Miguel Sebastián, proposen abandonar la idea d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat aquest any 2020, i posposar-los per l’any vinent. 

Tot sembla apuntar a que entrarem de nou en una fase de forta incertesa i inestabilitat polítiques. Mentre Puigdemont aposta directament per la integració del PDECat, la Crida i JxCat en un únic espai electoral, transformant JxCat en un veritable partit polític, una bona part del PDECat i la pròpia direcció no ón en absolut partidaris de perdre la seva identitat com a partit. Això ha donat lloc a una divisió entre els partidaris de la integració pura i dura sota el lideratge indiscutible de Puigdemont, i el sector més moderat del PDECat, que sense renunciar a la independència, ni que sigui a molt llarg termini, aposta també per la via de la negociació amb l’Estat, apartant-se decididament de la via unilateral. 

Per això, davant d’aquest panorama tant desolador, cada vegada és fa més necessari posar fi al frontisme que domina avui l’actualitat política a Catalunya, no tan sols el que deriva de l’enfrontament entre JxCat i ERC, que acabarà per dinamitar la Mesa de diàleg entre Governs, si no també el que enfronta radicalment el bloc sobiranista amb el bloc “constitucionalista”, que a excepció del PSC, acaba per impossibilitar qualsevol temptativa de diàleg entre els dos blocs.

Penso sincerament que ni el PP ni Ciutadans estan en condicions d’oferir una alternativa que no passi inexcusablement per l’aplicació rigorosa i estricta de l’ordenament jurídic: “no és no”, repeteixen com un mantra, ni solucions polítiques ni molt menys la reforma de la Constitució, encara que es limités a la simple modificació del seu Títol VIII, com demanen els experts poc sospitosos de confraternitzar amb l’independentisme, que han acabat constatant la necessitat de clarificar almenys el tema competencial, tècnicament deficient i mal regulat ja en els seus inicis per part de la ponència constitucional.

Així doncs, davant d’un panorama tant desolador, cada vegada es fa més necessària la presència a l’arc parlamentari d’una força catalanista, moderada i centrada, que pugui parlar de parlar de tu a tu amb el sobiranisme, com la que podria resultar d’una possible pacte entre Units per Avançar i “El País de Demà”, (també conegut com “el grup de Poblet”, un col·lectiu integrat per empresaris, acadèmics i polítics catalans molt propers al sector moderat del PDECat), amb la ferma voluntat de trencar el frontisme dominant i aprofundir en el diàleg, centrant el gruix de l’activitat política en la recerca d’un bon govern. 

En definitiva, es tractaria d’abandonar transitòriament la política d’enfrontament amb l’Estat i cessar en les polítiques de bloqueig institucional, posant en el seu lloc una especial atenció en les polítiques socials i econòmiques, avui tan abandonades com a conseqüència del desgovern actual.

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar

 

Publicitat
Publicitat

2 Comentaris

Publicitat
#2 CMR, BCN, 22/03/2020 - 10:53

Imagínese si lo de Perpiñán "va ser un èxit dels organitzadors" que Cataluña ya es la segunda en muertos.

Y por desgracia lo que te rondaré morena.

"davant d’un panorama tant desolador"

#1 pepe, andorra, 12/03/2020 - 09:14

incompetencia, corrupcion y nepotismo, eso es lo q hay q dialogar cuando se puedan cerrar esas cuevas de ali baba q se llaman autonomias y q no son mas q un reparto del pastel entre personas q se han puesto de acuerdo previamente en q eso es lo q van ha hacer. El regimen autonomico es NIC, nepotista, incompetente y corrupto.