Publicitat
La Punteta · 28 de Setembre de 2011. 16:39h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Perquè m'he tornat de dretes

Com que sóc masoca, els comentaris que més m'exciten són els que m'acusen de ser "dreta pura" o de fer "el típic discurs de la dreta" als meus articles. Un dia un lector em preguntava: "això és el que t'ha explicat el teu avi de la Lliga, Rius?". Però el més divertit fins ara ha estat aquest: "Rius, por los clavos de Cristo. Tu ya eres de derechas, chavalin". Encara ric ara.

Perquè tinc la sensació que la frontera entre dretes i esquerres s'està esvaint. L'avantatge que el tripartit hagi governat set anys a Catalunya -i Zapatero vuit a Espanya- és que hem descobert que l'esquerra pot governar tan o igual de malament que la dreta. Entre d'altres raons perquè -si la crisi no ho esgarria- estan desapareixent també les fronteres entre les classes socials: la classe mitjana ha esdevingut majoritària. És el triomf de la casa i l'hortet.

En una data tan assenyalada com el passat 18 de juliol -la Guerra Civil va ser sortosament l'última guerra de classes- el socialista Àngel Ros va afirmar després d'un dinar a la Cambra de Barcelona que “el PSC ha de tornar a estar en la centralitat política, ha de disputar l’espai polític a CiU i representar les classes populars”. Vaig saltar de seguida: "classes populars o classes mitjanes?, li vaig preguntar. “Avui les diferències entre classes populars i classes mitjanes són molt difuses”, va admetre.

Una altra prova d'aquesta difuminació ideològica és que un govern de dretes com el de CiU té un conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que abans havia estat conseller de Cutura amb el PSC. Mascarell, com se sap, no se'n va anar sol sinó que es va endur Joan Pluma, fins llavors portaveu del PSC a l'Ajuntament de Girona des del 2011 i mà dreta de l'exalcalde, ara president del principal grup de l'oposició, Joaquim Nadal.

A més hi ha hagut més transvasaments: no només un munt de militants del PSC continuen als seus càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona, sinó que Xavier Trias ha pescat a banda i banda: l'exregidora d'ERC Ester Capella i l'exdiputat del PSC Àlex Masllorens. Ambdós s'han passat a l'enemic?. No, els han fitxat perquè són bons, però ambdós venen de partits d'esquerres.

I com Montilla ho veia tan malament a les darreres eleccions al Parlament -no m'estranya: 28 diputats-, durant el míting final del Palau Sant Jordi va fer una crida desesperada contra el "tsunami de la dreta". L'endemà va repetir la mateixa expressió en un darrer acte, a primer hora del matí, davant la Seat de Martorell.

Però ho deia el president que havia pactat el 60% de les lleis amb la dreta -ell mateix ho va reconèixer al debat de política general del 2009-. Fins i tot una de tan important com la Llei d'Educació on, com se sap, va deixar de banda Iniciativa, els seus socis de govern, per pactar-al amb el sector més carca d'Unió. La llei és tan d'esquerres que fa una cosa que ja feia Pujol: subvencionar escoles de l'Opus que separen nens i nenes. Però quan ho feia CiU en deien "escoles d'èlit". Ara ja no.

En el seu darrer llibre, Oriol Junqueras es defineix amb aquestes paraules: "políticament sóc liberal; econòmicament, podríem dir que sóc liberal-d'esquerres-socialdemòcrata; socialment, reconec que socialcomunistejo" (1). Ho diu el president d'un partit que es vanta de ser d'Esquerra i la primera proposta del qual ha estat recuperar el qualificatiu de Republicana.

Precisament en la presentació del llibre el passat dia 5, l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa va dir una gran frase: "no hi ha governs de dretes o d'esquerres: hi ha governs responsables o no". Vistos els resultats amb Zapatero i Montilla, tenia tota la raó del món.

De fet, el periodista Jordi Barbeta li preguntava a José Montilla en una entrevista a La Vanguardia el passat 4 de setembre: “en què consisteix ser d’esquerres ara?”. L'expresident necessitava nou línies per definir-se: “En defensar unes idees de llibertat, solidaritat, justícia social i responsabilitat, adptades a aquests temps. En prioritzar la cohesió social, la lluita per la igualtat d’oportunitats i la defensa de l’Estat del benestar, o sigui educació, salut, pensions i serveis socials”.

Jo també estic a favor de la justícia social i no sóc pas del PSC. No és que ens hàgim tornat de dretes, és que l'esquerra ho ha fet fatal. L'exconseller Joaquim Nadal afirmava en la seva intervenció al debat de política general: "s'ha de gastar amb equlibri, amb ponderació, amb prudència, amb austeritat".

Llàstima que ho digui un exconseller que ha estat set anys al Govern: durant el 2010 la Generalitat va fer un dèficit de 8.400 milions quan el màxim permès era de 4.800 amb una desviació del 75%!. I l'any vinent Catalunya haurà de pagar -haurem de pagar tots plegats- més de 2.200 milons només en interessos. La partida equival a cinc al pressupost de cinc departaments. L'esquerra ha estirat més el braç que la màniga i així no es pot governar: quines polítiques socials amb un forat com aquest?.

 

 

(1) Bernat Ferrer: "Converses amb Oriol Junqueras", Viena Edicions, Barcelona 2011. Pàg. 69

 

 

Si t'agraden els meus articles t'agradarà el meu llibre: Contra la Barcelona progre

Segueix-me també al twitter: @xriusenoticies

Publicitat

44 Comentaris

Publicitat
#32 timbaler del bruc, barcelona, 08/10/2011 - 09:21

Pensava que per fi ho reconeixies, i no. Davant la crisi està molt clar qui es de dretes i quí d'esquerres. La dreta retalla drets als treballadors i treu impostos. L'esquerra demana una fiscalitat progresiva i una implicacio de l'estat en reactivar l'economia per mantenir l estat del benestar

#30 Toni Márquez, Gràcia, BCN, 06/10/2011 - 10:00

Aquí el que cal és ser periodista i deixar-se de safaretjos polítics. Deixar-se estar de buscar impactes i opinions mitjançant titulars grocs i interpretacions esbiaixades. Podrà querellar-te tot el que vulgui amb el Sostres, però vostè el va fitxar. Llavors, coherència. I periodisme.

#29 Argemí, Barcelona, 05/10/2011 - 22:20

La distincio Esquerra-Dreta és un convencionalisme. A Catalunya,lesvaiment de les fronteres ideologiques, juntament amb el substrat comú del nacionalisme etnoidentitari que,amb gradacions diverses professen ERC i seqüeles CiU ICV PSC,ha portat a una mena de monopartidisme. El Partit Unic Català.

#29.1 Toni Llufes, Bcn, 07/10/2011 - 13:00

Es per compensar el nacionalisme etnoidentitari castellà, que per cert, segueix manant aquí.

#28 emilio, a, 05/10/2011 - 20:02

la Izquierda se sienta a la izquierda del parlamento y la Derecha se sientan a la derecha, y no hay mas. El resto son romanticismos. A dia de hoy ni los ricos ni los pobres, nadie en general, cuestiona la propiedad privada, piedra angular del orden social, asi que la izquierda realmente no existe

#27 Pallarús, BCN, 05/10/2011 - 19:39

"Jo també estic a favor de la justícia social i no sóc pas del PSC. No és que ens hàgim tornat de dretes, és que l'esquerra ho ha fet fatal"

Aixi el titol de l'article es irònic, no?
Nano, costa d'entendre't.