Publicitat
La Punteta · 1 de Novembre de 2015. 14:00h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Plegui, president

Nom d'una barca al port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

Molt honorable president de la Generalitat:

Abans de demanar la seva dimissió voldria reconèixer que jo l’he votat almenys en tres ocasions: el 2006 perquè allò del tripartit ja es veia que no funcionava -malgrat que després el govern dels millors l’ha superat amb escreix-, el 2010 i el 2012.

Llevat el PP i Ciutadans o la CUP, crec que a la vida he votat de tot. A Pasqual Maragall el 2003 perquè després de 23 anys de CiU era evident que calia obrir finestres i calaixos. Em temo que els fets han donat la raó l'expresident amb un munt d’anys de retard. També a Esquerra. Miri si sóc transversal que fins i tot vaig votar a Raül Romeva en unes europees. Cosa que, per cert, no tornaria a fer.

Però vostè està a punt de portar-nos al desastre. Tot el que passi a partir d’ara serà responsabilitat seva. Seva i de tots els que li han estat fent la gara-gara. Per això fa molta gràcia que ara descobrim, a través de La Vanguardia, que té el Govern dividit. Ara? Un home de la talla intel·lectual de Mas-Colell no ho veia?.

Se n’adona que, pel que sembla, només Francesc Homs i Ferran Mascarell li van fer costat? Ambdós per cert, més amb un peu a fora del Govern que a dintre encara que per motius diferents. Un perquè vol ser cap de llista a Madrid. L'altre perquè li queden quatre dies.

Però si fins i tot va qüestionar l’acord amb la CUP el “lleial i discret” Jordi Jané -en expressió de l’autora de la informació (1)- al que fa poc va nomenar conseller d’Interior. El més destacable, tanmateix, va ser el silenci de Neus Munté, suposo que per si de cas, i el de Meritxell Borràs.

No cal dir que, si hem arribat fins aquí, és també perquè els mitjans de comunicació ens ho hem empassat tot. Ho he dit en altres ocasions: el procés acabarà amb la credibilitat de la premsa. Ja res serà igual.

Encara recordo el darrer ple del Parlament el passat mes de juliol. El més important després del de Pressupostos perquè, en teoria, era el ple escombra on s’havia d’aprovar tot el que quedava pendent. Sap quina era la notícia del dia?. Si feien una llista electoral amb polítics o sense polítics, civil o incivil, amb vostè davant o darrera. Jo sóc el conde de Godó i li publico una editorial en portada a La Vanguardia dient que prou de fer el ridícul.

Però crec que el que més mal li ha fet ha estat tots els llepaculs que l’envolten: tots aquests que, en tertúlies a TV3 o en articles a diaris, li han dit: president no afluixi, anem bé. El dia que vostè caigui estarà sol. Més sol que Pere Navarro. L’altre dia va anar a Rac1 -ho explicava aquest diumenge Jordi Basté- i no l’acompanyava ningú del seu propi partit. La solitud del poder. De l’expoder.

De debò que encara no sé que ha fallat en vostè. Vostè prometia. Després del desgavell del tripartit hagués pogut passar a la història com un del millors presidents de la Generalitat: és pencaire, parla idiomes, no se li coneixen embolics de faldilles, en principi no té calés a Suissa o a Andorra.

Per mi que ha fallat tot: l’equip, l’estratègia, fins i tot el tempo, allò tan important en política com saber prendre les decisions en el moment correcte. Però sobretot ha fallat el líder: Maquiavel ja deia que la primera prova de talent en un polític és l'elecció dels seus col·laboradors. Fins i tot dedica un capítol sencer en El Príncep als aduladors. (2). En fi, no em faci dir noms perquè faltaria espai.

El problema és que viu dins una bombolla. La versió autòctona del famós síndrome de la Moncloa de la Transició aplicada al Palau de la Generalitat. Sí, Televisió de Catalunya és líder, però l'octubre amb només el 13% d'audiència. Mentre que El Punt-Avui i l'Ara, dós mitjans incondicionals del procés, venen 24.000 i 15.000 exemplars, respectivament.

Per això si s'estimba vostè ens estibem tots perquè és el president de la Generalitat. I, malauradament, hem superat ja la fase del simple impasse, de l’atzucac, del cul de sac. Si hi ha xoc de trens el tren ens passarà per sobre. Nosaltres anem en tramvia. Com el de la Diagonal.

Si Madrid suspèn l’autonomia no serà culpa de Madrid, serà també culpa nostra. Per descomptat, si això passa mitja Catalunya sortirà al carrer. Podria fer enlairar definitivament l’independentisme. Superar aquella barrera natural del 50% de les enquestes del CEO.

Però no si ens convé com a país un altre 6 d’octubre. Una altra ensopegada en la nostra atzarosa història. És entrar en l’espiral del com pitjor, millor. Això que ho faci la CUP, encara. Però vostè?. Vostè no era el president d'un govern business friendly?.

Perquè, amb franquesa, és de bojos iniciar un procés de desconnexió amb Espanya amb el president i el govern en funcions. Miri, 62 diputats és un bon resultat electoral. Fins i tot un gran resultat electoral si hi sumés els 10 de la CUP. Però no n’hi ha prou: és el 48% dels vots, no arriben ni al 50%. El 36% de tot el cens electoral.
 
Com es pot, doncs, deixar l’agenda política en mans de la CUP? Però si detenen uns anarquistes acusats de posar artefactes explosius i li anul·len una reunió. Després encara van a una mani que acaba amb incidents. President, el dia del segrest del Parlament els de la CUP estaven a l’altra banda, oi que m’entén?.

Tot plegat dit amb tot el respecte per la formació sempre que els seus militants no trasgredeixen la línia vermella de la violència. Encara que sigui cremar un contenidor. David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet -sobretot aquesta última en la comissió del cas Pujol- han fet una gran tasca en la darrera legislatura, però estem mitificant la CUP. Pitjor: Convergència els hi està donant peixet.

Tot perquè el procés ha esdevingut una operació de salvament personal. Ara es fa el Lluis Companys però fins l’any 2000 vostè és deia Arturo. Vostè s’ha llegit la biografia oficial que té penjada a la web? No hi ha èpica. Ja sé que, per edat, no podia córrer davant dels grisos, però és que no anava ni a les Diades. Jo, amb setze anys, vaig anar a rebre el president Tarradellas. Tot sol perquè, a casa meva, eren molt fatxes. Em vaig quedar encaixonat al carrer Ferran. No vaig ni arribar a la Plaça Sant Jaume.

En fi, ara estem jugant amb foc. No se’n recordarà però li vaig dir un dia que per casualitat ens vam trobar al lavabo del Parlament: en política no pots plantejar batalles que no pots guanyar. Fer-ho és suïcida. Al capdavall, la política és com la guerra, però sense sang. Cal mesurar molt les jugades arriscades.

Tot el procés acabarà, doncs, amb un gatillazo -quasi en el sentit sexual del terme-, un tret per la culata, una operació fallida. Estem a punt de tirar per la borda 30 anys d’autogovern. D’acord, no és gaire, som una comunitat autònoma. Però fins ara ens havien dit que era el major període d’autogovern en els darrers 300 anys i, recoi, és veritat.

Això és el pitjor: si hi havia cap possibilitat de ser independents l'hem malmesa. No podrem tornar a aixecar el cap en dues o tres generacions. I encara sort que Espanya, malgrat totes les crítiques, no és una dictadura perquè el primer que farien seria recuperar les competències en Ensenyament i tancar TV3.

Però ara ja ens han clissat. Un savi com Manuel Cuyàs deia un dia (3) que, si aquest cop perdem, el resultat serà “terrorífic”. Per mi que Espanya ja ens ha apamat. Ja ho deia divendres Mariano Rajoy després de la seva reunió a Moncloa amb Albert Rivera i Pablo Iglesias: “el Estado español, con todos sus recursos, que son muchos, con sus servicios jurídicos y sus instituciones, tiene mecanismos sobrados para hacer frente con éxito a esta situación”.

La Brigada Aranzadi com la va batejar Enric Juliana. Mentre ells són la Brigada Aranzadi nosaltres som la Brigada Pomorska, la carrega de la Brigada de Cavalleria Lleugera a Balaclava. O la del 21 de Llancers a la batalla d'Omdurman, al Sudan. Aquella que gairebé li costa la vida Winston Churchill. Sort que aquell dia portava una pistola en comptes del sabre reglamentari.

Ara ja van a per totes: la xiulada al Camp Nou, el Barça amb les estelades, vostè al TSJC. Primer de tot han començat pel Barça. Fins i tot han enviat un president i un expresident del club, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, a l’Audiència Nacional per un tema de frau fiscal. En la meva època, a l’Audiència Nacional s’hi jutjaven terroristes.

A més, a Europa estem sols. A Pujol -sí: a Pujol- almenys el rebien a les cancelleries europees: Helmut Köhl a Alemanya, Jacques Chirac a França, Romano Prodi a Itàlia. Els emperadors del Japó o el rei Hassan del Marroc. Vostè va a Brussel·les i no passa del comissari de Transports de la UE. Xavier Sala i Martín li organitza una conferència a la Universitat de Columbia -suposo que a canvi del programa a TV3- i l’únic que el rep és la relacions públiques del museu de l’11-S!.

El pitjor de tot sap què és? Que ho sabien, sabien que estan jugant en foc, sabien que tot plegat és una fugida endavant. Un mes després d’anar junts amb Esquerra per evitar una desfeta a Convergència, divendres passat sortien Josep Rull i Marta Rovira i deien que ara anirien separats per “maximitzar” l’espai electoral. Ens prenen per imbècils?.

ERC es va empassar la coalició amb vostès a canvi de posar Raül Romeva de cap de llista i la independent Carme Forcadell de presidenta del Parlament: quin resultat hagués tret Convergència tota sola després del cas Pujol i el registre a la seu?. Potser el 20-D ho esbrinem. Que no quedi davant Ciutadans.

Sí, ja sé que diuen que és guerra bruta de l’Estat contra el procés, però no ho he tornat a sentir d’ençà de totes les revelacions sobre la família de l’expresident Pujol. Pel que fa al cas del presumpte 3% el porta un jutge del Vendrell que obeeix al nom gens sospitós de Josep Bosch Mitjavila.

Vostè és un crack, president, perdoni l'expressió: s’ho ha carregat tot. Va convocar eleccions anticipades quan tenia 62 diputats!. Però si allò era un paradís parlamentari!. Hi havia cops de colze per pactar amb vostè. Llavors va sortir investit amb l’abstenció del PSC i va pactar el pressupost amb el PPC.! Ara només té la CUP. Ningú vol saber res de vostè.

Si calia escoltar el carrer i tota la pesca. Però va perdre dotze diputats de cop. Potser no calia dimitir perquè al capdavall encara havia guanyat i el seu partit tenia 50 escons: era la força majoritària. Però llavors hagués hagut de sortir i fer com Felipe González el 1996: he entès el missatge.

En canvi, va fer exactament el contrari: no només no va variar el rumb, sinó que va pitjar l'accelerador. Ara torna a avançar eleccions i aconsegueix el mateix resultat que tenia el 2010: 62 escons!. Però la seva carrera política depèn de la CUP. El que deia: una fugida endavant.

Val a dir, tanmateix, que vostè té més vides que els gats. Potser no serà un bon estratega -a on ens ha portat?- però si un excel·lent tàctic. Encara més, vostè és el que els anglesos anomenen un resilient.

Una barreja de resistència i tenacitat: saber-les entomar. És el que li va dir a Joan Herrera en la seva compareixença al Parlament el 9 de febrer en la comissió d’investigació sobre el frau fiscal: “jo vaig començar des de baix de tot”. Quan el partit va triar Roca en comptes de vostè, no va tirar la tovallola.

Però crec, honestament, que està a les acaballes de la seva carrera política. No sortir investit és una putada, però governar amb la CUP serà un calvari. Amb franquesa, no sé què és pitjor.

Per això, si s'entesten a no votar-lo té dues opcions: la primera és tornar a convocar eleccions anticipades. Les terceres en cinc anys. I si fóssim independents encara n’hi hauria unes altres al cap de 18 mesos. Havíem de ser Àustria o Dinamarca. A aquest pas superarem a Grècia i Turquia, que en porten dues.

Tantes convocatòries electorals no són bones per al país perquè vostè sap que unes eleccions ho paren tot sis mesos: els tres últims la gent ja només pensa en buscar-se la vida o en guanyar les eleccions. Els tres posteriors s’han de fer tots els nomenaments de conseller cap avall fins arribar a director general.

L’altra opció és anar-se’n per la porta gran. Si anuncia ara solemnement, en una declaració a la Sala Gòtica de Palau, que plega passarà a la història. La pilota quedarà en mans de la CUP i no es descartable que el seu partit pugui governar o fer un bon resultat als popers comicis amb un sacrifici personal com aquest.

Sí, ha de ser dur plegar abans d’hora. Sobretot després del bany de masses del passat 15 d’octubre amb aquells 400 alcaldes. Tots de Convergència o d’ERC llevat la de Badalona, tot sigui dit. Però en política es pot passar del cel a l’infern en un parell d’hores. Més val sortir com un heroi abans no el facin fora.

És veritat que se n’anirà a casa amb una causa pendent al TSJC -la veritable raó per la qual el seu partit vol que continuï de totes totes- però Joana Ortega també està encausada i ja no és ni diputada. Mentre que, vostè que mira tant a Escòcia, l'Alex Salmond va plegar com un senyor quan va perdre el referèndum.

En fi, si no ho diu ningú més llevat Carme Chacón ho diré jo encara que sigui un mindundi: plegui, president. Ha arribat l’hora del relleu.

 

(1) María Dolores García: "Mas als seus consellers: Em demaneu eleccions?", divendres, 30 d'octubre del 2015

(2) Edicions 62, Barcelona 2009, pàg. 170

(3) El Punt-Avui, 25 de setembre del 2014

 

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicitat

71 Comentaris

Publicitat
#64 pepe, andorra, 09/11/2015 - 20:31

muy bien dicho, y si no plega le baneamos sr. Rius.

#63 Santiago, Madrid, 09/11/2015 - 15:30

¡ NO al GOLPE DE ESTADO de los INDEPENDENTISTAS !

Es un GOLPE DE ESTADO contra los 44.500.000 de españoles, incluyendo al 53% de catalanes no independentistas

El gobierno debe aplicar el artículo 155 de la Constitución y la Ley de Seguridad Nacional para garantizar los derechos constitucionales

#63.1 Casper, Bcn, 10/11/2015 - 14:23

Que te calles ya, loro palizas.

#62 Santiago, Madrid, 09/11/2015 - 15:29

El Gobierno:

debe suspender la autonomía de Cataluña
debe poner los Mossos a las órdenes del Ministerio del Interior
debe intervenir la hacienda catalana para evitar pagos al independentismo
debe abolir todas las normas que persiguen al Castellano
debe garantizar la educación en Castellano

#61 Santiago, Madrid, 08/11/2015 - 09:51

¿Pretenden declarar la independencia con el 47% de votos?

Es un GOLPE DE ESTADO contra los 44.500.000 de españoles, y el 53% de catalanes no independentistas

El gobierno, el PP, el PSOE, Ciudadanos y UPyD aplicarán TODAS LAS MEDIDAS que contempla la Constitución para evitar el GOLPE DE ESTADO

#60 Santiago, Madrid, 08/11/2015 - 09:50

¿Pretenden declarar la independencia con el 47% de votos?

Es un GOLPE DE ESTADO contra los 44.500.000 de españoles, y el 53% de catalanes no independentistas

El gobierno, el PP, el PSOE, Ciudadanos y UPyD aplicarán TODAS LAS MEDIDAS que contempla la Constitución para evitar el GOLPE DE ESTADO