Sense ser Francesc-Marc Álvaro ni Jaume Sobrequés, Jordi Pujol és l’únic polític català pel qual jo hagués posat la mà al foc. Però si amb Jordi Pujol ha passat el que ha passat, en qui podem confiar?. Perquè, a hores d’ara, tinc seriosos dubtes que tot sigui una herència. Al capdavall, no ho sabia ni la seva germana. Encara que, a Catalunya, encara algú faci servir la famosa figura de l’hereu.
Fins i tot Oriol Pujol s’ha afanyat a canviar d’advocat: ha deixat el de Convergència, Javier Melero, i ha fitxat un dels millors penalistes de Catalunya, Cristòbal Martell, considerat també proper al PSC. Pujol fill té ara el mateix advocat que Manuel Bustos o l’exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz. És la confirmació de la ruptura definitiva entre els Pujol i CDC.
Per això, dimarts passat, en l’habitual roda de premsa després del Consell Executiu li vaig preguntar al conseller-portaveu, Francesc Homs, si “podem confiar en el president Mas després de les informacions sobre diners a Suïssa?”. Sí, ja ho sé que en el seu moment ho van desmentir, però ara ja ningú no diu que el que publica El Mundo és mentida.
L’altra és si “podem tenir confiança en Convergència com a partit de Govern després del rum-rum sobre el 3% durant tots aquests anys?”. La resposta va ser de calaix: “Això de la confiança és una decisió personal de cadascú”. “Jo tinc tota la confiança en el president de la Generalitat”. Però no em va desmentir ni l’una ni l’altra.
Per això, a la tarda, vaig preguntar al portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, el mateix i em va contestar que “el 3% va quedar en no-res”. “Per part de la Fiscalia, de l’administració de Justícia es va mirar tot, es va cridar a declarar tothom, es van mirar tots els papers de dalt a baix i allò va quedar en no-res”, va insistir
I té raó: però tots sabem que les comissions il·legals, precisament perquè són il·legals, no deixen rastre documental. El més habitual és camuflar-ho en el pagament d’estudis i només transcendeix si xerra un de dintre. Com va passar amb Filesa.
Per exemple, sempre que passo per l’antic edifici dels jutjats a Passeig Lluís Companys -ara tancat, barrat i tapiat per evitar okupes- em pregunto: calia una Ciutat de la Justícia? Ho dic perquè tampoc no ha servit per centralitzar totes les dependències judicials, va ser adjudicada a Ferrovial -la mateixa del cas Palau- i l’antiga seu ha quedat infrautilitzada.
No vull ser malpensat, però de debò calia o simplement va ser una obra per poder pagar comissions?. TV3 ha emès aquests dies una magnífica crònica de Margarida Solivellas, la seva corresponsal a Mallorca, sobre l’ascens i caiguda de Jaume Matas. Com, després d’haver estat ministre de Medi Ambient, va començar a impulsar sospitosos projectes urbanístics previsiblement per desviar fons públics. A veure si aquí hem fet el mateix.
