Publicitat
La Punteta · 28 de Febrer de 2014. 16:11h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Polítics porucs

Geli i Castells, en una imatge d\'arxiu

L'altre dia parlava amb un diputat, del PSC en aquest cas, i em va dir que per aixecar el país necessitem grans polítics. "No necessitem grans polítics -vaig replicar-, simplement necessitem polítics que ens diguin la veritat". Al capdavall, els lideratges no es fan d'un dia per l'altre.

Churchill, quan els anglesos estaven més fotuts, els hi va dir als seus compatriotes la veritat. És aquell famós discurs de "I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat" del 13 de maig del 1940. En té d'altres, clar, com el de "we shall never surrender" del 4 de juny del 40 o aquella indirecta sublim als EUA: "give us the tools, and we will finish the job" del 9 de febrer del 41. Jo em vaig comprar dos CDs amb els discursos a l'Imperial War Museum de Londres un dia que em sentia Jacinto Antón i, de tant en tant, me'ls poso al cotxe per desesperació de la família, que preferiria escoltar Flaix FM.

I encara que no estiguem en guerra l'exemple ve a cuento arran de la sentència de Brussel·les sobre el cèntim sanitari. Tothom sap que el nostre sistema de salut no aguanta sense mesures de copagament, però ningú s'ha atrevit agafar el bou per les banyes.

Tenim un sistema tan bo que la gent és pensa que és de franc: 7,6 milions de targetes sanitàries -més d'un milió d'estrangers, per cert- 111.000 professionals, 424 centres d’atenció primària, 831 consultoris locals i 69 hospitals públics. Fins i tot Duran, que a les eleccions llança missatges durs sobre la immigració, demanava l'altre dia sanitat gratuïta i universal al debat de l'estat de la nació. Es nota que deu anar a la Teknon.

Però cap polític ni del tripartit ni de CiU -ni d'ara o abans- s'ha atrevit a prendre decisions. Només han posat pedaços. Per això cal introduir mesures de copagament, que és per cert el que va fer el canceller Schröer -un social-demòcrata!- a començaments del 2000 amb la seva famosa Agenda 2010. I a Alemanya, amb un PIB molt superior al nostre!. Només el 2009 el pressupost de la conselleria era de 9.400 milions d'euros: una quarta part del pressupost de la Generalitat se'n va en sanitat.

Però res, com si sentissin ploure. Encara me'n recordo que  el 10 de novembre del 2008 me'n vaig anar expressament fins a Esade per a escoltar una conferència de la llavors consellera Geli sobre el finançament de la sanitat. Després de gairebé una hora de monòleg només va esmentar de passada la paraula "copagament". Ara li podríem preguntar si els 13.000 milions de Brussel·les els pagarà ella.

Durant els últims anys, d'una manera o altra, gairebé tots els polítics amb seny -excloc, doncs, ICV-EUiA, almenys en aquest tema- han començat a plantejar-se el copagament, però llavors arriben les eleccions i es fan enrera. Artur Mas, per exemple, va fa un acte de precampanya el 13 de maig del 2010 a l'Hospital de Sant Pau i s'hi va mostrar a favor. Això sí, amb eufemismes. El nou president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, se'n recordarà perquè hi era, però quan va arribar al Govern va nomenar el conseller Boi Ruiz i no en van tornar a parlar. Més val vendre la consulta que prendre mesures doloroses, oi president?.

Un dia la sanitat catalana entrarà a la UCI i llavors haurem de demanar responsabilitats a tots ells: no només als presidents de la Generalitat (Mas, Montilla, Maragall) sinó també als consellers d'Economia (Mas-Colell, Castells) o de Salut (Boi Ruiz, Marina Geli). El 28 d'octubre del 2008 li vaig preguntar en roda de premsa al conseller Castells què passaria amb el cèntim sanitari i -amb aquella superioritat intel·lectual que al cap i a la fi li va costar la carrera política- va menystenir el problema. No pot ser que al castell de Montjuïc et cobrin cinc euros per visita i anar al metge sigui de franc.

Per això, jo que sóc usuari de la sanitat pública i no tinc mútua porto anys predicant en el desert. Perquè sóc partidari no només de l'euro per recepta sino sobretot de l'euro -o més- per visita. Això sí: excloem als menores de 18 anys, a les vídues, als pensionistes, als aturats, als crònics, a les embarassades. La resta, tots a pagar. Inclòs, per cert, els immigrants. És un disbarat donar sanitat de franc a gent acabada d'arribar que ni tan sols tenen els papers en regla. Llavors no m'estranya que saltin la tanca de Melilla.

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Facebook

Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#5 Kropotkin, Vic, 01/03/2014 - 08:24

El problema principal es la corrupción. No se puede obligar a la gente a pagar mas por la Sanidad mientras hay gente que se lleva a Andorra sacas de billetes de 500 euros en uno de los Ferrari. O acabamos con la corrupción (estelada y no estelada) o esto es el fin.

#4 Novit, Vilanova i corrupció, 28/02/2014 - 23:04

Rius, consideraciones:1.-artículo valiente.2.-me alegro que entres en el tema más importante (económica y socialmente) que tiene cataluña actualmente, junto con la educación, lengua y libertades. 3.- Recomiendo al respecto artículos de Quintas (ex director de TV3 al respecto en cronicaglobal.com

#3 Joan puig, Badalona, 28/02/2014 - 17:14

sr, Rius s'ha parat a pensar que la sanitat és una necessitat bàsica i que visitar el castell de Montjuic es un simple esbarjo?

#2 GALAICOMAN, barcelona, 28/02/2014 - 16:55

***Una preguntita, sr. Rius: cuando dice "7,6 milions de targetes sanitàries -més d'un milió d'estrangers, per cert- ", está insinuando ud, que suponen una carga? Y si es así efectivamente, ¿ignora ud. que esos "més d'un milió d'estrangers" pagan sus impuestos y contribuyen a sostener el sistema?

#2.1 Pere, Sabadell, 01/03/2014 - 12:59

Els estrangers que paguen impostos, son els de la UE, el demés ni cinc... Que quedi clar

#2.2 GALAICOMAN, barcelona, 01/03/2014 - 16:33

***NO, no queda nada claro. Es más: eres un mentiroso. Porque los inmigrantes extra-comunitarios con contrato contribuyen a la Seguridad Social. Y los que trabajan en negro, cada vez que compran aunque sea una caja de cerillas, pagan IVA al Estado. Ya está bien de mentirosos.