Publicitat
La Punteta · 1 de Gener de 2014. 15:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Polònia ja cansa

Mònica Terribas, al darrer capítol de Polònia

De vegades em pregunto si la fórmula Polònia està esgotada. La nit de cap d'any vaig seguir l'últim capítol i difícilment van aconseguir fer-me riure. També és veritat que sóc un home que, vista la situació del país, tendeix al pessimisme. Però, pel que fa a la seva emissió setmanal, ja fa temps que me n'he desconnectat.

Potser l'únic que es va salvar va ser el número de circ de Pere Navarro i el dragon khan del PSC. Personalment, només em van desvetllar les paraules d'Albert Sánchez Piñol, sobretot quan va dir allò que "el sobiranisme s'ha fet servir com una cortina de fum per tapar la corrupció o les retallades" tot i que esperava que l'anomenada transició nacional servís per fer "foc nou". Sánchez Piñol és dels optimistes.

Però, per exemple, calien Antoni Bassas o Mònica Terribas? Fins i tot Jordi Barbeta? Allò semblava una junta d'accionistes del diari Ara. Al final potser sí que pensarem malament. Tant per tant haguessin pogut entrevistar Paco Marhuenda. O fer-li una entrevista amb el seu personatge de ficció. El director de La Razón parlant en català hagués estat una punta d'audiència.

Potser sóc jo, però en el meu cercle d'amistats i familiar -fins i tot els més joves- fa temps que Polònia ha passat de moda. Desconec si aquesta percepció personal està corroborada per un descens, ni que sigui lleuger, dels índexs d'audiència. Però els grans programes de televisió -i Polònia ha fet història- haurien de ser com els esportistes professionals: més val retirar-se a temps que quan comença la davallada.

Ara que Schumacher està lluitant entre la vida i la mort en un hospital de Grenoble -i espero que se'n surti- sempre he pensat que va ser un error el retorn del pilot alemany a la Fórmula 1 després d'haver conquerit set campionats del món. La seva segona temporada mai no va estar a l'alçada de les expectatives creades.

A més, cap programa no és insubstituïble. Quan la versió radiofònica del Polònia, Minoria Absoluta, va plegar de Rac1 va ser substituïda per La Competència amb èxit de públic i de crítica. I estic segur que la factoria de Toni Soler -o un altra productora- podrien trobar una altra fórmula similar. Polònia té excel·lents actors i guionistes. Convindria no cremar-los.

 

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Publicitat

23 Comentaris

Publicitat
#19 dada objectiva, bcn, 03/01/2014 - 10:44

cansi o no cansi, agradi o no agradi, al final al final només queda una cosa clara: el TONI SOLER, TONI ALBÀ, etc s'hauran embutxacat molts milions d'euros, això ja quedarà allà per sempre, a les seves butxaques i de les seves famílies i descendents, hauran fet una gran fortuna, com els Indianos ant

#18 un, BCN, 02/01/2014 - 22:16

Jo és que la tele pràcticament ja ni la miro. A TV3 només fan que fer ximpleries constantment. El nivell de la programació fa pena.

#18.1 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 03/01/2014 - 00:43

fes un cop d'ull a Tele 5 si vols veure el que és l'autpentic nivell penós al que pot arribar una TV

#17 Faithless, Barcelona, 02/01/2014 - 19:29

TV3 està abusant del Polònia i en menor mesura del Crackòvia. No pot ser que cada dos per tres ens passin un refregit (els millors moments, les millors cançons, etc) L'estan cremant, si és que no ho està ja a hores d'ara.

#16 Ramon, costa més el farciment que el gall, 02/01/2014 - 18:53

Va arrencar bé, amb els guions per damunt el teatre, però ara van tant d'estrelles de Hollywood que sovint l'envoltori (barroc, surrealista, pòtol) supera el missatge. Amb un cost de 13 milions d'euros anuals el Polònia es ara una màquina de fer 2 cops milionaris a alguns funcionaris de la casa.

#15 Sergi, Gavà, 02/01/2014 - 15:14

amb tot el respecte, Catalunya és un pais una mica raret. Amb aquesta casta de periodistes que s´han fet una mica com la veu del poble (sense renunciar a la seva exagerada part del pastís). Lliberalització de la premsa a Catalunya ja!