L’endemà dels atemptats de París el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, ni tan sols es va atrevir a atribuir-los al terrorisme islàmic. En la declaració insitucional que va llegir aquell dissabte 14 de novembre va afirmar que es tractava de “la lluita del bé contra el mal”. Com si els autors dels 130 morts de la Sala Bataclan haguessin sortit d'una pel·lícula d’Star Wars.
El diputat d’ERC per Madrid Joan Tardà també es va afanyar a fer una piulada en la que condemnava abans l’islamofòbia que l’atemptat. “Aturem qualsevol criminalització de la comunitat musulmana”, va apel·lar. I en una entrevista aquella dissabte al programa La primera pedra de Rac1 va afirmar que el que calia fer per evitar aquestes matances era "repartir millor la riquesa a nivell mundial”.
Al Via Lliure posterior, l’antropòleg Manuel Delgado va culpar de la massacre a l’”homogeneització cultural” i “les condicions de vida de la gent” mentre la resta de la tertúlia, inclòs el presentador, s’ho empassava. Delgado també va alertar abans contra els perills d’una “onada d’islamofòbia” que del propi terrorisme islamista.
Molt bé. Ara tos aquests que critiquen la islamofòbia què en pensen de la cristianofòbia? Perquè l’altre dia al lliurement dels Premis Ciutat de Barcelona el moment estelar va ser aquesta poesia de Dolors Miquel:
Mare nostre que esteu en el cel,
Sigui santificat el vestre cony, l'epidural, la llevadora...
Vingui a nosaltres el vostre crit, el vostre amor, la vostra força...
Faci's la vostra voluntat al nostre úter per sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui,
I no permeteu que els fills de puta avortin l'amor, facin la guerra,
Endeslliureu-nos-en pels segles dels segles vagina.
Anem!
Un diari progressista com El Periódico -on hi col·labora Manuel Delgado, per cert- publicava ara fa un mes un reportatge sobre els cristians en perill d’extinció a l’Orient Mitjà com a conseqüència del fracàs de la Primavera Àrab i l’auge de l’Estat Islàmic. No he vist cap dels que denunciaven islamofòbia a casa nostra que hagin mogut un dit per aquesta cristianofòbia rampant i molt més perillosa.
Jo, per dir-ho d'alguna manera, tinc al·lèrgia als capellans. Segurament fruit d’una educació religiosa fins a 8è d’EGB i els interminables sermons de la missa de diumenge -el pare ens hi enviava tota la família mentre ell feia la partida de tennis- als que jo intentava sobreviure pensant en les musaranyes. Però fins i tot en aquest cas seria absurd negar la influència de la cultura judeo-cristiana en la formació de Catalunya: si no no tindríem més d’un centenar de localitats el nom del qual comença per Sant o Santa.
En canvi, és més fàcil -i fins i tot més progre- ficar-se amb el cristianisme que amb l’Islam. Si Dolors Miquel hagués parodiat l'Alcorà en comptes del parenostre ara tindríem un conflicte internacional, el cap de l’alcaldessa penjaria del fil d’una fatwa -com la de Salman Rushdie des de fa quasi trenta anys- i l’Ajuntament de Barcelona seria un objectiu potencial d'Al-Qaida. Però això jo encoratjo a tots ells a ficar-se abans amb l’Islam que amb l’Església catòlica -o qualsevol altra església- a veure què passa. Endavant, valents.
