La notícia ha passat relativament desapercebuda a la premsa catalana. Jo només l’he llegit en la crònica de Raül Montilla a La Vanguardia, un dels homes que més sap del Baix Llobregat encara que ara és redactor de Política des de les eleccions del 27-S, i en el bloc de l’exlíder de CCOO, José Luis López Bulla. A TV3 van difondre les imatges, però ho van reduir a "alguns incidents" i no van donar la identitat de l'agredit. No sigui que trenquem la imatge idíl·lica que de vegades transmeten de Catalunya o del procés.
Perquè duranta la protesta contra l’estàtuta de Franco van empènyer i tirar pel terra, entre crits de “feixista”, l’històric de l’esquerra a l’Hospitalet Ramon Luque. Luque pot ser moltes coses però feixista segur que no. De fet el 1971, amb disset anys, es va fer de Bandera Roja. En ple franquisme. Quan al dictador encara li quedaven quatre anys de vida. I el 1975 es va passar al PSUC, llavors il·legal. També va ser fundador d'Iniciativa i d’EUiA.
Amb la democràcia ha tingut càrrecs polítics: regidor i tinent d’alcalde. Durant el tripartit va ser director general de Medi Natural (2004-2006). Tot guanyat a pols o amb la força de les urnes. Cosa que no passava amb el franquisme. Crec que actualment encara és membre del comitè executiu del PCE, de la comissió nacional d’EUiA i de la comissió executiva federal d’Izquierda Unida. En fi, un rojo de tomo y lomo que deien en l'època de Franco. A mucha honra en aquest cas.
Jo votaria abans Donald Trump que ell, però com aquella frase atribuïda erròniament a Voltaire -de fet és d’una biògrafa- defensaria gairebé fins a la mort el seu dret a pensar diferent. Només faltaria. En realitat, els de l’Amical de Mauthausen també van haver de sentir de tot durant la inauguració de l’exposició. S’ha de ser molt bèstia per dir-los-hi feixistes a familiars de deportats als camps nazis.
No sé si els autors de la proesa eren membres de les JERC, de la JNC -que havien convocat la protesta- o simplement uns cadells que passaven per allà perquè ningú ha donat la cara. Però malament rai si hem de començar a inventar enemics. Stalin ja acostumava a tractar de “feixistes” a tothom: trotsquistes, anarquistes, menxevics, social-demòcrates. Potser sí que, al final, acabarem a hòsties en aquest país.
