Publicitat
La Punteta · 2 de Setembre de 2011. 22:09h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Prendrem mal

De moment, l'únic que hem aconseguit amb l'Estatut és carregar-nos la immersió lingüística. Perquè l'única formació que ha dit la veritat fins ara sobre el darrer enrenou judicial -es nota que López Tena hi té la mà trencada- és Solidaritat: "la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut preveu el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament".

Siguem francs: ningú demanava un nou Estatut. Maragall s'hi va apuntar perquè volia ser president i Mas perquè no podia quedar-se enrere. Va ser una veritable cursa d'armaments digna de la guerra freda: Maragall va parlar d'entrada d'una carta autonòmica, però d'aquí es va passar a la reforma i de la reforma al nou Estatut.

Un dia vaig fer un experiment científic pels passadissos del Parlament en preguntar a diputats d'un i altre grup qui havia estat el primer en proposar la reforma de l'Estatut. Llevat de Miquel Iceta, que ho va encertar, ningú em va saber dir. Les idees bones es recorden sempre, les dolentes s'obliden ràpidament.

Pujol ha va dir amb aquestes paraules -el periodista Salvador Cot n'és testimoni perquè va fer la pregunta: “el plantejament d’un nou Estatut no es va fer bé, i això va passar perquè l’objectiu dels primers moments no era l’Estatut, sinó una maniobra tàctica, partint de la base que l’Estatut no era possible perquè guanyaria el PP per majoria absoluta” (Toc d’alerta, Dèria Editors, Barcelona 2008, pàg. 17)

Amb l'Estatut tot es va fer amb els peus: en comptes de liderar el procés el Govern el va deixar en mans d'una ponència parlamentària de 16 membres -allò era un galliner-, però sobretot vam negociar abans l'Estatut que el finançament!. Ara tenim "el millor finançament de la història" en paraules d'un expresident, però una Generalitat amb l'aigua al coll.

Però de tots els errors comesos n’hi ha un especialment greu: menystenir la força d'Espanya. Durant una desena d'anys hem estat objecte d'una llarga guerra de desgast -que encara no s'ha acabat- els resultats de la qual ara tot just comencem a sentir. El teòric xinès de la guerra Sunzi ja recomanava cinc segles abans de Crist que el primordial "és la victòria ràpida, no una campanya perllongada”. No n'hem après.

A més, cornuts i pagar el beure: el nou Estatut va servir per encetar una segona etapa del famós cafè para todos a la qual s'hi ha apuntat tohom -només cal recordar la clàusula Camps-. L'última conseqüència d'aquest procés ha estat la reforma constitucional aprovada aquest mateix divendres al Congrés dels Diputats. Aquestes coses se saben com comencen, però mai com s' acaben.

Tot plegat vol dir que estic en contra de més autogovern? Fins i tot d'una eventual independència?. No, però els catalans hem de jugar a la puta i la ramoneta. Som l'únic poble que encetem guerres per perdre-les perquè abans d'encetar qualsevol conflicte cal mesurar les pròpies forces i sobretot les del rival.

Xavier Rubert de Ventós, un dels pocs savis que ens queden, afirmava en una entrevista a El Punt el 9 de setembre de l'any passat: "No hem de tocar gaire els nassos als espanyols. La independència no vol soroll". La màxima s'hauria d'haver aplicat també a l'Estatut. Ara el mal ja està fet.

Hi ha un sector del catalanisme -específicament del sobiranisme- que confia que la decisió del TSJC acceleri la independència. Són els mateixos que frisen per una majoria absoluta del PP el proper 20-N i que es regeixen per la idea que com pitjor, millor. Anem en compte. Guardiola advertia recentment que "prendrem mal". L'advertiment serveix tant pel futbol com per la política.

Publicitat

37 Comentaris

Publicitat
#29 pepe, andorra, 06/09/2011 - 12:02

lo del estatut fue una cortina de humo para tapar otro asunto importante, el 11M y las mentiras q nos contaron sobre el. De igual modo se acude a la agitación identitaria ahora q todo se esta hundiendo. Estamos al borde del abismo económico y es el momento de activar de desviar la atencion con esto.

#28 karlus, bcn, 06/09/2011 - 00:12

Avui Rius estic d'acord amb tu. Encara que algu hem de fer no? Escriu una segona part a veure què proposes. merci.

#28.1 Javi, Barcelona, 06/09/2011 - 13:00

Lo que hay que hacer es dejar de chutarse cada día catalanismo en vena!

#27 Camafús, Bcn, 05/09/2011 - 22:58

Prendrem mal de tota manera, aixi que mes val arriscar, no creus?

#26 INDIGNADO, BARCELONA, 05/09/2011 - 19:01

élites del país (esas pocas familias ricas que no tienen problemas con la lengua, porque su única lengua es el dinero), esas élites sí que quizá manejen más capital. Pero no engañéis: ¿Cataluña independiente? El que así lo quiera, adelante. Pero no porque ello nos vaya a sacar de la miseria.

#25 Jordi, Teià, 05/09/2011 - 17:33

Si senyor. Clar i català. I ja que cites Sun Tzu, caldria remarcar que també s'ha oblidat allò de que "tota batalla ha de ser guanyada, abans de ser lliurada".