Publicitat
La Punteta · 14 de Novembre de 2019. 10:00h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

President i ERC, negociar, sí, però sobre què?

Dos dies després de les eleccions del 10-N, s’ha fet públic el preacord entre el PSOE i Unidas Podemos (UP) de cara a la formació d’un nou govern de coalició, que requerirà el suport parlamentari de tot un conjunt de forces heterogènies (PNB, Más País, BNG, PRC, Teruel Existe, etc.) a més de l’abstenció de Ciutadans, o en el seu defecte, la d’ERC, tot i que en aquest darrer cas, ja ha posat les seves condicions i Pedro Sánchez ha manifestat en diverses ocasions la nul.la predisposició a negociar res amb ells.

D’altra banda, encara que el sobiranisme ha augmentat lleugerament el percentatge de vot, arribant a un 42,59 %, i per tant, els resultats no es poden considerar brillants, sembla que han esperonat el president Torra a demanar a Pedro Sánchez que “s’assegui i parli” (sit and talk). A aquesta petició s’hi ha sumat Artur Mas, plantejant que Sánchez posi una proposta en positiu sobre la taula, per confrontar-la “amb la nostra” (la independència). Això ha obligat ERC a pujar al carro per no quedar-se al marge d’aquesta qüestió, defensant una vegada més la independència i el dret a l’autodeterminació.

És precisament aquesta actitud ambivalent d’ERC la que fa que el PSOE desconfiï de la seva lleialtat. Mentre que, d’una banda, sembla que ERC hagi optat per la moderació, renunciant a la via unilateral i assumint que encara no es disposa de la majoria social necessària per fer la independència, per l’altra, contradictòriament, ERC dóna suport al tancament de fronteres organitzat pel Tsunami democràtic, o bé es posiciona a favor d’una moció de la CUP que, desafiant el Constitucional, expressa la voluntat d’exercir de forma “concreta” el dret d’autodeterminació. 

Així les coses, hi ha per part del sobiranisme alguna proposta que no passi exclusivament per la independència? S’ha preguntat per casualitat a la resta de forces polítiques de casa nostra què en pensen de la independència, o si tenen una proposta alternativa que no passi necessàriament per aquesta?

Potser el sobiranisme, i molt especialment ERC, haurien de prendre model del pragmatisme mostrat pel nacionalisme escocès. Quan va guanyar el 2011 les eleccions per majoria absoluta, amb un programa electoral basat fonamentalment en aconseguir per Escòcia l’anomenada “devo-max” -és a dir, la plena autonomia fiscal (molt semblant al cupo basc)- i en la proposta de celebració d’un referèndum per a la independència, el Ministre principal d’Escòcia, Alex Salmond, era ben conscient que el suport a la independència no passava del 30 %. Per això, una vegada acordat amb el parlament de Westminster la celebració d’un referèndum, Escòcia  va decidir formular una doble pregunta: la primera, si s’estava d’acord en què Escòcia fos un Estat independent; i la segona, davant l’eventualitat que el resultat de la primera fos negatiu, si estarien d’acord amb un nou règim competencial més favorable i un millor tracte fiscal. 

Això no obstant, convençut David Cameron que el No guanyaria de carrer, va forçar irresponsablement els escocesos a formular només la primera pregunta. Després, en veure que les enquestes se li giraven perillosament en contra, va haver d’anar cuita corrent demanant l’auxili de l’ex-premier Gordon Brown perquè recuperés el vot laborista que s’havia passat en bona part al SNP, per acabar finalment prometent als escocesos que, si es decantaven pel No, els hi atorgaria moltes més concessions que les que els hi havia ofert inicialment. 

Així doncs, atès el pragmatisme escocès, no s’entén perquè ERC s’entesta en fer seguidisme del president Torra i Junts x Cat, obsessionats només en mantenir l’enfrontament amb l’Estat, en lloc de dialogar amb la resta de forces polítiques catalanes per presentar una proposta alternativa a Madrid que compti amb la majoria del poble de Catalunya? Per què no posar sobre la taula el reconeixement de Catalunya com a nació, un nou finançament més just i lligat a un nou sistema i estable de competències, susceptible de satisfer la majoria del poble de Catalunya i que garanteixi un autogovern de qualitat, com a alternativa a la independència? 

Què no es digui que això ja ho va intentar Artur Mas el 2012: cal recordar que probablement només volia que el llavors president Mariano Rajoy li digués que no, perquè tenia pressa en convocar immediatament unes noves eleccions, pensant-se també de manera irresponsable que les guanyaria de carrer i va perdre dotze diputats de cop, la qual cosa li va costar més tard la presidència de la Generalitat, en veure’s forçat per la CUP a fer un pas al costat. I així ja portem set anys instal·lats en aquest bucle, sense veure’n la sortida. Fins quan?

Jaume Tutusaus, advocat. Units per Avançar.

 

Publicitat
Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#2 Ribes, Hospitalet, Tabàrnia, 16/11/2019 - 14:47

Només es negocia per afavorir els interessos d'una part quan aquesta part no para de ficar la pota? Quin tipus de negociació és aquesta? Jo proposo que el govern central negocii pels seus/nostres interessos: recuperació de competències en ensenyament i seguretat, per exemple.

#1 Joanet, Bcn, 14/11/2019 - 12:29

Renunciar a la via unilateral ? Potser el nacionalisme espanyol imperant acceptarà mai la via bilateral ?
Què vol dir democràcia ?

#1.1 Uno que os lee, Al sur de Waterloo, 15/11/2019 - 13:59

En Cataluña, ¿qué historia les enseñan?¿O lo suyo es mala fe? Los nacionalistas, salvo el aparato político de ETA, renunciaron a la via unilateral en la Transición a cambio de obtener competencias territoriales del poder central. Los Puchijunkis rompieron su parte del trato en 2017 y ahora no tienen nada que ofrecer a "Madrit". No son de fiar.

#1.2 a h, Baix Empordà, 16/11/2019 - 20:08

Vostès plantejen independència o res. Això no és negociar, perdoni, això és tractar d´imposar el seu criteri com sigui. Què s´hauria de negociar llavors? M´ho expliqui si us plau. Ah, i no parlin en nom de Catalunya quan facin les seves bretolades. Parlin per vostès, que els demés no volem estar en el mateix sac.