El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat als responsables polítics de l’Estat espanyol que “es posin a treballar" perquè "ja portem massa temps en funcions sense funcionar” durant el lliurament dels Premis de la Cambra de Comerç dimecres passat a Terrassa.
Puigdemont ha assegurat també que “el llarg període d’indefinició i incertesa” a la política espanyola “no ajuda a l’economia” i ha recordat que “la claredat, la decisió i l’encert” són “indispensables per generar confiança”.
No m’ho puc creure: tot això ho diu un president de la Generalitat que va resultar escollit in extremis -prèvia dessignació a dit- el passat el 10 de gener perquè si no corríem el risc d’anar a eleccions anticipades. Les terceres en quatre anys. Rècord no superat ni per Grècia.
Hi havia tanta pressa aquell dia -mai s’havia convocat un debat d'investidura en diumenge- que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, es va saltar tots els tràmits reglamentaris: va obviar el torn de consultes amb els partits o els va fer per mail.
Però, sobretot, això ho diu també un president que no ha pogut aprovar els Pressupostos -la llei més important del període de sessions- i que ha hagut d’anunciar una moció de confiança “passat el mes d’agost” per sortir del tràngol. Tenim, doncs, una mena de Govern en funcions.
De fet, el darrer Consell Executiu va aprovar -entre d'altres importants mesures legislatives- un pla per promoure el consum de fruita entre els escolars catalans amb l’objectiu de “fomentar l'alimentació saludable de la població infantil”.
De les quatre minibiografies aparegudes fins ara sobre sobre Carles Puigdemont -em falten la de Josep Riera i la de Josep Maria Flores- no he detectat cap inclinació a les drogues o l’alcohol en l'actual president de la Generalitat. Ni tan sols després del seu pas per una banda de rock en la seva joventut.
Al contrari, tothom hi sap veure indicis que estava destinat a ser president de la Generalitat com posava de manifest Maiol Roger en la seva crítica a El País. Doncs d’una persona així s’espera almenys coherència. Fins i tot en els temps que corren. La credibilitat en un polític, com en la d’un periodista, és fonamental.
La gran virtut de Carles Puigdemont és que és un bon tio i que ha sabut relaxar la política catalana. En els darrers temps, quan sortia el maxil·lar d'Artur Mas per TV3 ens posàvem a tremolar perquè no sabies amb quina te'n sortiria. Ara no ho esgarriï, president. No es pot anar pel món donant lliçons. El complex de superioritat moral que ha generat el procés ha estat letal per al propi procés.
